La de dimarts ha estat una jornada intensa als despatxos i als passadissos parlamentaris. Portes endins, ERC i Junts per Catalunya han viscut una jornada intensa de negociacions. Després de dies en què les trobades entre partits queien amb comptagotes, en poc més de vint-i-quatre hores, hi ha hagut tres trobades, dues de negociadors, la tarda de dilluns i dimarts, i una altra entre responsables de temes concrets el dimarts al matí.
Unes negociacions que segueixen encallades en qüestions com el rol del Consell per la República i l'estratègia independentista en el marc del procés d'emancipació nacional. No obstant això, les converses ja han avançat en les qüestions programàtiques, en què ERC i Junts ja han fet intercanvi de documents, i en l'estructura de govern. Sobre aquest darrer punt, Junts ha demanat, a ERC que els faci a mans una proposta, tot i que encara no ha estat part del debat a la taula de negociació.
Mentrestant, però, dos mesos després de les eleccions, i a falta de Govern vigent, la vida parlamentària comença a fer el seu curs. El matí de dimarts ha estat moment de llargues sessions de la Mesa i la Junta de Portaveus.
Les trans bessones
La primera, que havia de ser merament de tràmits, ha topat amb l'entrebanc de dues preguntes per escrit al Govern plantejades per la Diputada del PSC Gemma Lienas. Normalment, la mesa tramita aquestes preguntes sense entrar al fons de la qüestió, en aquesta ocasió, però la majoria dels membres d'aquesta -JxCat, ERC i CUP- han considerat que calia aturar la tramitació atenent-se a l'article 163.3 del reglament del Parlament. En aquest s'hi diu que "no es poden admetre a tràmit les preguntes que contenen expressions ofensives per a la dignitat de les persones o que en menystenen els drets".
Les preguntes en qüestió, formulades per Lienas, feien referència a la qüestió trans. Concretament, la diputada del PSC ha preguntat, en relació a un capítol de Les tres bessones emès per TV3 on es tractava la no correspondència entre sexe i gènere, "quina és la base científica de presentar la sexualitat humana dissociant els òrgans sexuals del sexe de les persones?". En una segona pregunta, la mateixa diputada consultava si s'havia avaluat "les conseqüències que per a les dones han tingut els trasllat de les persones transgènere a les presons de dones?".
Totes dues preguntes s'emmarquen dins l'estratègia argumental del feminisme transexcloent, del qual participa ideològicament la diputada socialista. Aquest rerefons ha estat el que ha motivat el debat sobre la conveniència o no de l'article 163.3 del reglament del Parlament, tot i que finalment el tema ha quedat pendent de resoldre en una futura reunió.
Senadors i comissions
Darrere la reunió de la Mesa, la reunió de la Junta de Portaveus tenia per encàrrec el repartiment dels senadors de designació parlamentària i la constitució de les comissions parlamentaries no legislatives i la diputació permanent.
Per normativa, el Parlament designa vuit senadors que són repartits entre els partits de forma proporcional en relació als diputats obtinguts. Fins aquí, sembla faves comptades. El problema arriba arran que existeixen diferents mecanismes per establir repartiments proporcionals i que, cadascun d'aquests, beneficia o perjudica a certes formacions. Normalment, però, el Parlament ha fet aquestes assignacions seguint la llei d'Hondt o el sistema de restes majors.
En aquesta ocasió, però, ERC, JxCat, CatComú i CUP han volgut cercar una fórmula que permetés deixar fora del repartiment al partit d'extrema dreta Vox, que amb els sistemes habituals n'hagués aconseguit un -igual que la CUP. Finalment, però, les quatre formacions s'han decantat per utilitzar un sistema repartiment basant en la variable imperiali, un mecanisme que afavoreix a les forces amb més representació. El repartiment final, doncs (tres senadors pel PSC, tres per ERC i dos per Junts), ha aixecat ampolles entre del PSC a Vox, passant per C's i el PP. Tots quatre partits han criticat per "poc democràtic" el fet de canviar el sistema habitual de repartiment.
De fet, per a la constitució de les comissions no legislatives i la diputació permanent sí que s'ha emprat el sistema d'Hondt per repartir els nombre de representats de cada partit als diferents espais.
Sobre la taula, també ha quedat la possibilitat de convocar un ple abans del ple d'investidura si aquest es dilata molt, per tal que els partits puguin fer seguiment a l'executiu en funcions. Està previst que la setmana que ve es pugui resoldre aquesta qüestió si no s'han desencallat les negociacions.
Superlliga
Més enllà de les qüestions del dia a dia parlamentari, els partits han aprofitat els faristols per pronunciar-se sobre un dels temes del moment, la creació d'una Superlliga europea de futbol masculí formada sempre per un grup tancat d'equips. En general, la majoria de grups parlamentaris no han volgut entrar al fons de la qüestió. Sí que ho han fet, però el PSC i Catalunya en Comú. Els dos s'han oposat a la creació d'aquesta competició per vulnerar el sentit habitual de les competicions esportives. A més, David Cid, de Catalunya en Comú, ha criticat que els equips d'aquesta lliga tenen intenció de tributar els drets televisiu a Holanda, en el que ha considerat una maniobra per pagar menys impostos.