Després dels últims avatars provocats per la fusió fallida amb Quesería Ibérica, i l'estrafolari pas per la direcció de José María Ruiz Mateos, que va abocar a l'empresa al tancament, Quesería Menorquina, l’emblemàtica fàbrica de formatge fos de Maó, s’obre a nous horitzons amb l’entrada de capital menorquí i reptadors projectes empresarials que poden representar el gir definitiu que espera des de fa anys el sector.
La revolució en l’accionariat ve de la mà de la primera empresa de transports de Menorca, Mascaró Morera, que, a través d’una de les seves societats, Lloguers d’Alaior SL, aconsegueix una posició de privilegi en el Consell d’Administració de QM. L’antiga planta de formatgets de Maó enceta, d’aquesta manera, una nova etapa gràcies a l’ampliació de capital -1.7800.000 euros- encapçalada per l’empresa de serveis logístics fundada el 1989 per Bernat Mascaró i Lluís Moll, que fa tan sols un parell d’anys rebutjava una oferta de compra de la poderosa multinacional alemanya Rhenus. L’empresa, que compta avui amb una extensa flota de 250 camions circulant per Catalunya; Madrid, la Comunitat Valenciana i les Illes, posa prop del 70% del nou capital injectat a QM, que dobla, d’aquesta manera, el que tenia fins a l’actualitat, amb gairebé 3 milions d’euros. Un moviment estratègic, per a Mascaró Morera, atès que Quesería Menorquina representa el 10% de la seva facturació anual. El principal accionista de QM compta amb 175 treballadors, amb una facturació de 18 milions d’euros el 2020, que la converteixen en la segona empresa de transports de les Illes.
La resta de nous accionistes menorquins de QM són Menorca Asesores, empresa lligada a la família de Paco Tutzó, actual president del grup, i Invertax SL, una societat relacionada amb Antoni Sintes, actual conseller de la consultora Cecome. L’efecte immediat dels canvis és la disminució del pes dels treballadors en l’accionariat, que passa del 49 al 24,5%.
Desbandada
Tot i l’entrada de capital per reforçar el múscul de l’empresa, l’abast inicial de l’operació havia de ser més ampli. La pandèmia va tirar per terra, de fet, una ampliació de capital de 6 milions d’euros, tot provocant l’estampida dels nous inversors, entre els quals s’hi trobava la família de Matías Montañés, fill del fundador de El Caserío, Pedro Montañés. Amb tot, els nous amos de l’empresa esperen que la injecció de capital ajudi a assuavir les darreres etapes del pla de pagaments acordat el 2014 i que permeté l’aixecament del concurs de creditors que comprometia greument el futur de Quesería. Tanmateix, la inversió ha servit, de moment, per escurçar els terminis del deute i amortitzar capital. Els nous directius esperen que, un cop resolts els problemes de liquiditat, l’empresa entri, així, en una nova dinàmica.
Des del Comitè d’Empresa, no veuen amb mals ulls l’operació, però reclamen un pla de negoci. Per a la seva presidenta, Margot Sastre, «no ens importa tant d’on vingui el capital com el fet que els inversors tinguin una estratègia de viabilitat per a la nostra empresa, que ja fa molts d’anys que es troba en una situació caòtica. Allò que els demanam és que tinguin en compte els treballadors, els quals han estat una peça essencial en la continuïtat de la fàbrica».
Menorlac
Enmig d’aquest escenari, el fons d’inversió gallec Cathedral Capital ha oferit a l’empresa la possibilitat d’entrar a formar part de la nova societat Menorlac , amb un projecte revolucionari per al sector. La idea és reaprofitar el sèrum de la llet que s’empra actualment per donar de menjar als porcs per fabricar aliments infantils amb destinació als continents africà i asiàtic i elaborar suplements per a la gent gran dels països europeus. El projecte s’ha oferit també a diverses empreses del sector primari i secundari de Menorca, entre les quals la Cooperativa Insular Ramadera, COINGA, i empreses formatgeres de renom com La Payesa, S’Ubaida o Alcaidús, entre d’altres.
Segons explica a EL TEMPS Joan Armengol, soci de Cathedral a Menorca, la iniciativa podria revolucionar el sector i permetre fins a tres entrades de diners diferents als pagesos menorquins, als quals es paga actualment entre 31 i 32 cèntims per litre de llet. Armengol calcula que la compra del serigot -la part líquida que s’obté després de fer quallar la llet- pot representar un suplement de fins a 3,5 euros per cada 100 quilos a les explotacions i cooperatives de l’illa. Tot plegat, això significa que podrien passar a percebre de 0,31 a 0,34€/l.
Biogàs
La cosa, però, no acaba aquí. Cathedral proposa, a més, construir una planta de biogàs que s’alimentaria amb el metà generat pels purins dels animals, uns residus que solen emmagatzemar-se en fosses als mateixos llocs i que en explotacions intensives amb elevada càrrega ramadera poden infiltrar-se en els aqüífers i contaminar-los. Aquests ingressos extres podrien suposar als pagesos, segons Cathedral, fins a 2,5 euros addicionals per cada 100 quilos, amb la qual cosa, si sumem tots els incentius, un pagès que avui dia rep entre 0,31 i 0,32€/l, podria estirar-se fins als 0,38€/l, el que convertiria, automàticament, Menorca en el lloc d’Espanya on els pagesos obtindrien un millor rendiment de la llet. «Si el projecte tira endavant», explica Joan Armengol, «podrem garantir la supervivència dels llocs menorquins, assegurar la successió dels pagesos i aconseguir un preu sostenible per als ramaders». A més, la planta podria retornar al camp un adob orgànic d’origen animal més rendible i a un preu molt més reduït.
Pel que fa al serigot, el projecte preveu la seva transformació en sèrum desmineralitzat al 90%, la matèria primera principal dels aliments infantils. El procés permet obtenir proteïnes sèriques, amb un valor nutritiu més gran que no pas la caseïna. El principal nínxol de mercat del producte es trobaria a l’Àfrica i a Àsia, especialment a la Xina. El procés serviria també per elaborar suplements per a la població major de 65 anys dels països europeus, molt més envellits.
La viabilitat del projecte, valorat en 23 milions d’euros, depèn dels fons europeus New Generation, que podrien aportar fins al 50% de la inversió global: 11.650.000 euros. Per la seva banda, els productors locals haurien de posar fins a 2 milions d’euros i la mateixa quantitat el fons gallec a través de la creació d’un fons de capital risc. La resta del finançament necessari, uns 6 milions, provindrien de crèdits bancaris. Els agents locals serien els socis majoritaris de la nova societat Menorlac, amb el 80% de les accions, mentre que Cathedral se’n reservaria el 20%. El projecte, que compta amb els vist-i-plau de les administracions insular, autonòmica i estatal, ja ha estat presentat a la Unió Europea.
Sobreviure a Ruiz Mateos
El pas de José María Ruiz Mateos per Quesería Menorquina va deixar el mateix panorama que un cicló després d’arrasar-ho tot. L’empresari comprà la fàbrica a Kraft el 2009 i es quedà les marques Tranchettes, Santé i Quesilettes. La marca El Caserío continuava, això sí, en mans de la multinacional nord-americana. La pèssima gestió del fundador de Rumasa deixaria, però, l’empresa menorquina en una situació agònica i amb un deute de més de 30 milions d’euros. El 2011, una jutgessa apartaria Ruiz Mateos de la direcció de QM, deixant-la en mans de tres administradors concursals, un dels quals ho era també de Carcesa, empresa també del grup Nueva Rumasa i propietària del 100% de les accions de l’antic El Caserío. En plena crisi econòmica, i amb l’objectiu de reactivar el procés productiu de la factoria i aplicar un pla de viabilitat, el Comitè d’Empresa pactà un Expedient de Regulació Temporal de l’Ocupació (ERTO) amb Nueva Rumasa. La situació no era pas gens fàcil. El principal problema, a banda de la manca de liquidesa, era la constitució de la hipoteca de 15 milions damunt la la fàbrica, a favor de Santander Factoring Confirming, herència de Ruiz Mateos. La situació era greu. La tresoreria de QM havia anat a parar a diferents comptes bancaris operats per familiars de l’histriònic empresari andalús. A mitjans de 2011, es produïa la notícia: els treballadors i directius de la fàbrica compraven el 100% de les accions de Carcesa per una quantitat simbòlica -346 euros- i n’assumien el deute. La històrica factoria menorquina se’n sortiria. Al començament de 2014 l'empresa aconseguia aixecar el concurs de creditors i emprendre una nova etapa. El Jutjat Mercantil número 2 de Palma acceptava la proposta de conveni presentada per QM que establia una reducció del deute i un termini de 10 anys per poder abonar els crèdits. Però no acabarien aquí els maldecaps de la fàbrica. A començaments de 2018, Quesería Ibérica encetava negociacions amb QM per comprar la fàbrica. La cosa acabaria als tribunals després que l’empresa palentina, actualment immersa en un concurs de creditors, incomplís els seus compromisos amb QM. Els Jutjats alliberaven la factoria menorquina d’una fusió empresarial que hagués resultat ruïnosa per als seus interessos i enretiraven els darrers obstacles perquè la factoria maonesa pogués emprendre un nou camí.
Pedro Montañés, el somni d’un visionari
Coneixedor, per la pròpia experiència familiar, de les dificultats de l’illa per donar sortida comercial al formatge artesanal que es produïa als llocs, Pedro Montañés s’adreçà al consell d’administració de Bel (La Vache que rit) amb la proposta de construir una fàbrica de formatge fos a Menorca. Amb només 23 anys. Montañés va ser capaç d’entreveure la idea que els excedents d'aquest formatge podrien ser una excel·lent matèria primera per a la fabricació dels populars formatgets que havia descobert a França i que per aquell temps no es comercialitzaven encara en el mercat espanyol. El jove industrial menorquí havia demanat participar en el projecte, però prest es toparia amb la negativa dels francesos. Res d'això, però, va fer enrere a Montañés, que va decidir intentar-ho en solitari. Fent gala d'una intrepidesa sorprenent, es va llançar a fer realitat el projecte amb els seus propis recursos, aleshores molt limitats. Primer, fundaria Queserías Flor de Menorca, després, a partir de 1944, Industrial Quesera Menorquina, SA.
La fabricació dels famosos triangles de formatge fus s’iniciaria el 7 de gener de 1931. Llavors els treballadors de l'empresa eren únicament 6 persones. El 1936, la fàbrica ja produeix al voltant de les 400.000 capsetes de porcions. Però prest arribaran els problemes. La Guerra Civil paralitza completament l’activitat de la fàbrica. La Segona Guerra Mundial i el període autàrquic que va seguir al conflicte bèl·lic espanyol, fins al Pla d'Estabilització de 1959, suposa un fre a la importació de maquinària i matèries primeres, necessàries per al desenvolupament del negoci.
L’eslògan
En la dècada dels cinquanta l’empresa ja duu velocitat de creuer i a l'inici dels anys seixanta popularitza el famós eslògan "De El Caserío, me fío" que fa coneguda la marca. La paternitat de l’eslògan, el qual és motiu d'estudi en moltes escoles de negocis, és una genialitat més de Pedro Montañés. A mitjans dels anys 60 i amb la incorporació del seu fill Matías a l'empresa, es va començar a pensar en una nova ubicació per a la fàbrica que en aquell temps ja comptava amb una plantilla al voltant dels 150 treballadors. Industrial Quesera Menorquina compra una parcel·la de 45.000 metres quadrats al Polígon de Maó i al 1970 comença a construir-hi la fàbrica, que a l'abril de 1971 estava ja del tot operativa. Els anys següents són d'un creixement espectacular. El 1980 la plantilla és de 293 treballadors, es treballava en dos torns. El Caserío és present en més de 110.000 punts de venda en tot Espanya, amb una quota de mercat, a nivell nacional, de gairebé el 80 per cent. En aquell moment la fàbrica de Maó és la planta de formatge fos més important d'Espanya i una de les primeres del continent europeu. L’emblemàtica formatgeria continua exitosament el seu camí, com a empresa de caràcter familiar, fins, al juliol de 1992, quan és venuda a la multinacional nord-americana Kraft General Foods. Mai abans a Menorca s'havia produït una operació societària de l'envergadura i transcendència que va tenir la venda de El Caserío. La notícia va transcendir a les portades dels principals diaris econòmics de tirada nacional de l'època. No era per a menys. El Caserío, marca líder del mercat de formatges fosos a Espanya, s’havia convertit en el vaixell insígnia d’Industrial Quesera Menorquina.