Al nord-oest del Principat i amb vora 7.000 habitants, el Pallars Sobirà és un territori extens que ofereix possibilitats de fer turisme durant 365 dies a l’any. Les estacions de muntanya, les activitats d’aventura, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici són llocs on practicar tota mena d’esports al voltant de la natura i on trobar un moment ideal per a la relaxació.
L’arribada al Pallars Sobirà, a través de carreteres secundàries, ja està plena de paisatges sublims i d’indrets que defineixen l’entorn d’aquesta comarca. Una comarca amb pocs habitants, però plena de vida i amb totes les possibilitats per gaudir-la. Tradició, aventura, esport i natura conflueixen en aquest indret on el senderisme, l’hípica, la bicicleta, els quads i tota mena d’excursions són possibles. El riu Noguera Pallaresa serveix, també, com a recurs per practicar activitats relacionades amb l’esport i la natura. El ràfting o el piragüisme en són dos exemples. Les competicions esportives al voltant del riu, de fet, són de gran tradició a la comarca. Les instal·lacions esportives ubicades arreu d’aquests pobles complementen una oferta que no només s’alimenta de la seua riquesa fluvial o del Llac de Torrassa, un altre accident geogràfic molt característic de la zona.
Però el Pallars és molt més que això. L’alta muntanya, al bell mig dels Pirineus, amb estanys com ara el de Certascan –amb quasi 100 metres de profunditat– o la Pica d’Estats, el pic més alt de Catalunya –suma 3.143 metres d’alçada–, fan possibles una sèrie d’activitats que no es poden practicar en qualsevol lloc.
A això contribueix totalment el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el més gran de Catalunya que, al seu torn, representa més de la meitat de la totalitat del territori comarcal. És ací, precisament, on es troba l’emblemàtic cim de la Pica d’Estats, com també el Monteixo, de 2.905 metres. En aquest lloc es divisen valls, el llac Mariola –d’origen glacial–, estanys com ara el Blaus o espècies en perill d’extinció, com ara el tritó, un amfibi ben singular; o la llúdriga, un mamífer mustèlid també típic del Pallars Sobirà. El bosc de Virós també acull tota la singularitat de les espècies que habiten a la comarca. Les comes de Rubió, també en aquest parc natural, regalen tota una vista panoràmica digna de ser contemplada en qualsevol època de l’any. I l’aiguamoll de la Mollera d’Escallarre, amb aigües transparents, complementa aquest parc de visita imprescindible.
La cultura d’origen humà, per descomptat, també té el seu espai en la comarca. El patrimoni històric que descriu pobles com ara Noarre, al terme municipal de Lladorre, distingit per les cases empedrades enmig de la natura, captiva qualsevol visitant sedegós de gaudir de la natura i d’un passat encara present que contribueix a una desconnexió més que necessària en aquests temps. Són els viatges en el temps que permeten un respir, viatges que es poden fer en aquests pobles singulars gràcies a les ermites d’altres èpoques, als castells pretèrits encara dempeus, als ponts romànics o a les teulades fetes amb pissarra. Les obres arquitectòniques del territori conformen l’anomenat Conjunt Romànic de Son del Pi, i construccions religioses com ara l’església de Sant Just i Pastor –amb una verticalitat i uns arcs impactants– encara donen actualitat a l’art romànic, que sobreviu malgrat el pas de temps. El mateix ocorre amb el monestir de Gerri de la Sal, a tocar del riu, i no tant, tot i que encara es poden observar en la seua totalitat, amb les ruïnes del monestir de Sant Pere de Burgal, envoltat pel verd intens de l’herba que el rodeja.
Alhora, l’Ecomuseu serveix per oferir una visió distinta del territori, amb representacions teatrals de la vida quotidiana dels veïns pretèrits de la comarca –pagesos, pastors– que serveixen per divulgar el patrimoni de la zona. Hi ha distints museus permanents que compten amb aquesta funció. Un exemple és el del Museu Pastor, que també mostra l’estil de vida tradicional d’aquest sector primari de l’economia.
També hi ha el Museu de les Papallones de Catalunya, ubicat a Ribera de Cardós, que exhibeix espècies úniques, com ara la més gran del món, la més petita, una espècie única descoberta a Andorra –país adjacent a la comarca– i altres curiositats relacionades amb la papallona. Alhora, aquest museu també ofereix activitats de camp per observar insectes i visites guiades escolars o per grups. Encara amb animals, hi ha també la Casa de l’Ós Bru dels Pirineus, una altra espècie protegida present a la comarca. En aquesta casa es pot trobar un centre d’interpretació de l’espècie. Pel que fa als recursos hidràulics, el seu paper al Pallars Sobirà es divulga gràcies al Centre d’Interpretació de l’Aigua de Tavascan, que explica perquè l’aigua és l’eix central de l’economia en aquest territori al llarg de la història.
Són moltes les activitats disponibles en aquesta comarca. No es poden oblidar, tampoc, les Falles del Pirineu, que se celebren durant la nit de Sant Joan i que són tot un reclam visual i turístic per conèixer la cultura d’aquest indret, que encara sobreviu amb força, malgrat la seua condició ancestral.
En definitiva, el Pallars Sobirà és una comarca que ningú no es pot perdre i que sempre podrà ser visitada, siga en el moment de l’any que siga. Perquè sempre hi ha una raó per anar-hi.