Amnistia Internacional ha presentat el seu informe anual. Enguany, inevitablement, la publicació ve marcada per la gestió de la pandèmia de la COVID-19, una assignatura en què l’Estat espanyol sorprèn clarament, a ulls de la plataforma antirepressiva. En les seues paraules, el nombre de morts a residències és «desproporcionat», i denuncia que la gestió de la pandèmia es va fer des de l’escassetat de recursos, especialment pel que fa al material de protecció sanitària.
Unes 20.000 persones d’edat avançada van morir a l’Estat espanyol fins al novembre del 2020, i la meitat d’aquestes es van produir a Madrid i Catalunya. Són dades destacades per Amnistia Internacional, que també assenyala que els protocols de derivació de pacients que habitaven en residències, sobretot de Madrid i Catalunya, van provocar certa preocupació per «violar el dret a la salut». Alhora, subratlla també l’elevat nombre de residents confinats sine die a les seues habitacions, sense contacte amb els seus familiars i sense rebre una supervisió adequada que tinguera en compte l’estat delicat en què es trobaven, tant en termes de salut com d’emocionals, cosa que hauria provocat una vulneració dels drets humans.
No és l’única situació a la qual s’ha referit Amnistia Internacional, que també lamenta les dificultats que hi ha a l’Estat espanyol per accedir a l’habitatge i recorda, en aquest sentit, les recomanacions de l’ONU perquè les institucions públiques augmenten les seues inversions amb la finalitat d’afrontar aquest problema. Quant a allotjament, l’entitat qüestiona la manca d’allotjament digne per als immigrants arribats darrerament a les canàries, que viuen en «situació d’amuntegament i sense protecció adequada contra la COVID».
Pel que fa a qüestions de repressió, l’organisme critica la vigència de l’anomenada Llei Mordassa, que facilita la «restricció de les llibertats d’expressió, reunió i informació». A més, assenyala també que la situació d’estat d’alarma durant la primavera del 2020 es van aplicar sancions contra la ciutadania sense que els agents tingueren criteris clars per exercir les seues funcions.
Presos polítics catalans
Amnistia Internacional ha tornat a criticar la situació en què es troben els presos polícis independentistes, concretament Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Tots dos, com a presidents de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural respectivament en el moment dels fets, no integraven l’executiu català que va impulsar el referèndum de l’1 d’octubre. L’entitat observa que tots dos continuen empresonats malgrat les exigències sobre el seu alliberament, emeses des del mateix organisme. Al seu torn, AI també explica que, al concloure el 2020, l’entitat encara investiga les denúncies sobre «l’ús excessiu de la força per part dels agents encarregats de fer complir la llei durant les manifestacions celebrades a Catalunya durant l’octubre de 2017».