Una delegació del Parlament balear va presentar aquesta setmana en el Congrés espanyol la iniciativa aprovada a les Illes en la que es demanava que el Govern illenc pogués decidir quan i com han de ser els períodes de rebaixes comercials. La iniciativa fou aprovada en el seu dia a la Cambra balear a instàncies del PI, el diputat del qual Josep Melià fou l’encarregat de defensar-la davant dels diputats del Congrés. Sense èxit perquè tant el PSOE com Unides Podem hi votaren en contra, mentre que a Balears li havien donat suport.
La iniciativa avortada. Melià reclamà més autogovern per poder decidir la política comercial de rebaixes a Balears. El diputat explicà a la Cambra baixa espanyola que «fa temps que reivindica el petit i mitjà comerç de la nostra terra» aquesta capacitat d’autogovern i per això la delegació demanava «canviar la norma estatal sobre rebaixes, perquè aquestes augmentaven el consum i eliminaven estoc» però ara, pel contrari, «la teòrica liberalització s'ha carregat l'efecte general de les rebaixes i ha generat confusió en el consumidor. Si Balears té competència exclusiva en comerç interior, per què no podem decidir res sobre rebaixes? És una contradicció absoluta»
El diputat del PI contextualitzà la petició en les especials característiques insulars: «la nostra terra vol que s’escolti la seva veu; reivindicam la necessitat que les circumstàncies del fet insular siguin enteses i respectades tal com diu la Constitució». Es queixà, en aquest sentit, de la manca de concreció del Règim Especial de les Balears, aprovat el febrer de 2019: «aquest no pot ser ignorat i inaplicat als Pressupostos Generals de l’Estat», tal i com passa actualment. I així mateix advertí que «som un dels territoris que més està patint la crisi econòmica derivada de la pandèmia, ara més que mai necessitam respostes i que s’anteposin els interessos de Balears als interessos partidistes». Un desig, aquest últim, que no va ser atès pels dos partits que formen el Govern de Pedro Sánchez.
En efecte, tant el PSOE com Unides Podem van votar en el Congrés en contra de la iniciativa presentada pel Parlament balear, en el qual es va aprovar gràcies als vots, entre d’altres, del PSIB-PSOE i Unides Podem. Es donà la circumstància que el vicepresident del Govern balear Juan Pedro Yllanes, que té les competències comercials, tenia previst ser part de la delegació illenca a Madrid, però a última hora va desistir de viatjar-hi, segurament quan va saber que la iniciativa cauria perquè el seu propi partit estatal hi votaria en contra.
El diputat del PI Josep Melià considerà, posteriorment a la votació contrària a la iniciativa que defensà, que els dos partits del Govern de Sánchez havien “fet el ridícul” amb la seva actitud incoherent.
Encara més cridaner fou que el diputat del PSOE que va fer la defensa de la negativa a aprovar la proposta balear fos el mallorquí Pere Joan Pons, un dels grans suports de Francina Armengol i que fou cap de gabinet de la presidenta socialista des de 2015 fins que fou elegit diputat del Congrés a les eleccions generals de 2016.
Armengol no ha dit res, al respecte d’aquesta votació a Madrid que la deixa en una situació si més no incòmoda. Cal recordar que sempre ha fet bandera del fet que, segons assegura sovint, el seu Govern, el seu partit i, també, els seus diputats al Congrés sempre defensen els interessos de Balears “governi qui governi” a Madrid. Per al PI no ha estat així, en aquesta ocasió. És la segona ocasió en dues setmanes que la presidenta illenca rep un cop fort en la seva imatge de líder defensora dels interessos baleàrics per sobre de partits. El primer fou la setmana anterior quan el PI, Més per Mallorca i Més per Menorca aconseguiren –amb el vot favorable del PP i Ciutadans- que el Parlament de l’arxipèlag aprovés presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra el Pressupostos Generals de l’Estat per discriminació illenca en els inversions. Una iniciativa que no sembla que tingui la més mínima possibilitat de ser guanyada en el Tribunal Constitucional però que políticament fou una galtada sonora per a Armengol. Justament el que volien els tres partits autoctonistes quan la presentaren.