Mallorca ha iniciat els actes commemoratius dels 500 anys de les Germanies a l’illa, coincidint amb l’aniversari del començament d’aquell moviment revolucionari. La idea dels promotors, organitzats en la comissió “Germanies 500” —on hi ha presents l’Obra Cultural Balear i la Fundació Darder–Mascaró—, era en principi fer un grapat d’actes durant el 2021, però degut a les nombroses propostes que han rebut i segueixen rebent és segur que es perllongarà la commemoració durant l’any que ve i possiblement fins al cinc-cents aniversari de la caiguda de Palma, l’últim reducte agermanat, el març de 1523.
Es dona la circumstància que al País Valencià no s’organitzà res semblant en ocasió del començament de la Germania valenciana, que s’inicià el 1519, però l’oblit serà rectificat aviat, de fet ja s’ha començat a fer-ho amb la lectura pública del manifest mallorquí —extractat en el requadre adjunt— el passat 7 de febrer, com a record de la solidaritat i col·laboració que existí entre els dos moviments i com a tret de sortida dels futurs actes commemoratius de la Germania valenciana.
Actes a Mallorca
Un dels principals focus dels actes commemoratius a Mallorca serà Palma; no debades va ser el darrer indret en mans dels agermanats fins que finalment, sense cap opció de resistir, les forces revolucionàries hagueren de rendir la ciutat, el març de 1523. La capital illenca acollirà el gruix dels esdeveniments previstos. Però alhora se’n faran a gairebé tots els pobles mallorquins, en especial en aquelles localitats que tingueren rellevància en els fets històrics com fou el cas d’Alcúdia, ciutat amurada del nord de l’illa que els revoltats no pogueren conquerir; Felanitx, localitat de naixement de Joanot Colom; Sa Pobla i Muro, dues localitats entre les quals s’hi va
desenvolupar una important batalla, la de Son Fornari...
L’Ajuntament de la capital baleàrica —que s’ha adherit a la comissió Germanies 500, igual que el Consell de Mallorca— inicià la campanya el 7 de febrer amb la lectura pública, com a tots els altres municipis, del “Manifest 500 anys de revolta. 500 anys de Germanies”. A partir d’ara, se succeiran conferències, taules rodones, itineraris que mostraran els llocs que tingueren especial importància en la Germania, una exposició al castell de Bellver sobre els fets que s’iniciaren el febrer de 1521, i s’organitzaran presentacions dels nombrosos d’història, novel·les... que s’editaran al llarg d’enguany.
A migdia del diumenge dia 7 de febrer, la Sala de Plens de l’Ajuntament de Palma va acollir la lectura del manifest commemoratiu. A més, el regidor d’Ensenyament, Llorenç Carrió, exposà el sentit de les Germanies i per què el consistori commemora aquells esdeveniment: “Joanot Colom i Joan Crespí foren dos dels protagonistes dels fets excepcionals que avui fa exactament 500 anys van tenir lloc en aquest ciutat (l’inici del moviment agermanat). Podem extraure la conclusió que una revolució no sorgeix tan sols com a conseqüència d’una situació injusta, sinó que necessita persones valentes”, les quals, com en aquell cas, eren conscients de com havien acabat els moviments revolucionaris “de Castella (els comuneros) i de València”, però tot i així “la dignitat, la llibertat i la justícia van empènyer Joan Crespí, Joanot Colom i els agermanats (a lluitar) fins a les darreres conseqüències”. Seguí Carrió explicant als presents que “la derrota fou molt dura, els morts es comptaren per milers i una vegada acabada la Germania la repressió no s’aturà. Es volia un càstig exemplar” i per això, per escalivar qualsevol altre rebel, “el cap de Joanot Colom es va exhibir a la Porta Pintada (de la muralla de Palma) durant 299 anys”. Després de 500 anys d’aquells esdeveniments, “l’absència de la reparació segueix viva” i per posar fi a l’oblit l’Ajuntament de Palma organitzarà nombrosos actes “perquè tenim dret a conèixer aquests fets tan transcendentals, per poder recordar-los”. Posteriorment intervingué la historiadora Maria Margalida Perelló —que també forma part de la comissió cívica organitzadora de la commemoració—, especialista en les Germanies. Afirmà que “pocs esdeveniments de la nostra història i també de la universal han provocat tants de canvis d’una forma tan ràpida com feren les Germanies a València, Castella —la ja citada revolta de les Comunidades— i Mallorca. En els vint-i-cinc mesos que durà la sublevació a Mallorca, els agermanats suprimiren els impostos, rebaixaren el deute públic i alliberaren els esclaus”. Cità el també historiador José Antonio Maravall, segons el qual aquell moviment revolucionari “marcà la preeminència del regne enfront del rei i sembrà la llavor del que posteriorment fou la democràcia i les revoltes liberals a Amèrica, Anglaterra i França. Foren uns esdeveniments que marcaran la primera crisi del sistema feudal, i alguns analistes —si bé hi ha discrepàncies al respecte— pensen que fou la primera revolta moderna”.
Èxit de Germanies 500
Els organitzadors de la comissió cívica Germanies 500 a Mallorca estan “més que contents” davant l’èxit que ha tingut l’inici de la campanya commemorativa, sobretot amb el manifest que s’ha llegit a tots els municipis de l’illa. Tomeu Mestre Sureda, més conegut a Mallorca pel seu mal nom felanitxer de Balutxo (Felanitx, 1952), escriptor, sindicalista —de banca, va fer feina des de 1974 a 2011 a la Caixa de Balears, Sa Nostra, avui desapareguda dins Bankia—, activista cultural i també antic polític —militant del PSM de 1979 a 1987, fou aquest últim any un dels fundadors a Mallorca d’ERC, de la qual va ser president a Balears i d’on va sortir el 1995— ha estat l’ànima impulsora de la comissió cívica per a la commemoració de les Germanies a Mallorca.
En conversa amb aquest setmanari explica que, “en efecte, estic molt content, tots hi estam, perquè ha estat un èxit” l’inici de la campanya, amb la lectura del manifest a tots els municipis mallorquins. “Ha estat un èxit que han fet possible més de 200 persones”, explica. Quan se li fa veure que deu ser una de les poques vegades —si no l’única— que Mallorca lidera una commemoració que transcendeixi l’àmbit balear, riu i assevera que “és vera”. I això que “de Germanies n’hi hagué no només a Mallorca i al País Valencià sinó també a Girona, Lleida, Cambrils i Tortosa”. Explica que en aquestes quatre localitats del Principat “hi hagué importants revoltes el 1518”, però foren anteriors, i es relacionen amb els fets valencians i mallorquins. Per tant, “es tractà d’un fenomen present a bona part dels Països Catalans”.
Que Mallorca hagi protagonitzat en exclusiva la commemoració d’un fet així, que es produí a una part important dels territoris de parla catalana, reconeix que “és insòlit”, però acte seguit afegeix que l’exclusivitat té data de caducitat, “afortunadament”: “al País Valencià ja estan preparant actes, estem en contacte amb la gent que munta la comissió que els organitzarà i, per cert, el passat 7 de febrer feren una lectura pública del nostre manifest, com a mostra de solidaritat. Però sí, és ver que per una vegada a Mallorca hem arrossegat d’altres territoris. Em deia Eulàlia Duran, amb la qual hem parlat molt i ens ha cedit un manuscrit sobre les germanies per publicar-lo, que se’n feia creus del que hem aconseguit. La veritat és que l’hem moguda forta des de Mallorca, aquesta vegada”.
Mestre explica que la idea de crear la comissió Germanies 500 va nàixer arran del Tricentenari de 1714. “Quan es va muntar la comissió per organitzar els actes a Catalunya s’oblidaren del País Valencià i les Balears, i mira que hi hagué una important contribució d’aquests territoris a la causa austriacista en el Principat, en especial en la defensa de Barcelona. Davant d’aquell oblit, a un grapat d’interessats se’ns va ocórrer muntar la Comissió Cívica del Tricentenari a Mallorca i començàrem a preparar actes per commemorar els fets en general i en particular l’aportació d’illencs en la defensa barcelonina. De resultes dels actes que organitzàrem a Mallorca, entràrem en contacte amb Quim Torra, que aleshores era el director del Centre Cultural El Born, i ens convidà a muntar-hi una exposició. Així ho férem. Després l’exposició va recórrer gairebé tota Mallorca durant el 2015. Vist l’èxit de la feina que havíem fet, se’ns va ocórrer que caldria fer quelcom semblant amb motiu dels cinc-cents anys de la Germania a Mallorca, la qual se celebraria mitja dotzena d’anys després. Talment ho vàrem decidir i començàrem a pensar què podríem fer”.
Així com s’anà acostant el 2021, Mestre i un grapat d’entusiastes (entre els quals s’hi compten Damià Pons, Cristòfol Soler, Guillem Morro i els ja desapareguts Pere Morey i Llorenç Buades) “anàrem dissenyant diverses opcions. Se’ns va unir d’altra gent com Miquel Rosselló i joves com Biel Payeras i Maria Margalida Perelló, que han fet una feinada. Entre tots muntàrem una estratègia per intentar donar la màxima projecció pública a la commemoració. Decidírem fer-ho a partir de la lectura pública d’un manifest a tots els municipis de Mallorca. Record que hi hagué gent que em va dir que era una bogeria, que seria impossible. Però nosaltres insistírem. I l’encertàrem”. En efecte, a tots els municipis s’hi va llegir el manifest el passat dia 7. Però és que, a més, ja són dinou els ajuntaments —sobre els cinquanta-quatre que hi ha a l’illa— que s’hi han adherit formalment, amb un element afegit molt rellevant: que el PP hi ha votat a favor en alguns casos i en els altres almenys no s’hi ha oposat. Ho explica Mestre: “Començàrem pel municipi de Felanitx, on va néixer Joanot Colom. Després de converses i negociacions (amb els partits locals) aconseguírem que el PP s’hi sumés. Jo diria que férem una tasca de fina diplomàcia que va sortir prou bé. I el fet que Vox criticàs durament el PP per això (el va titllar de “pancatalanista”), encara va ajudar més. Aquella postura a Felanitx va ser el ressort perquè d’altres agrupacions locals del PP hi votassin a favor, com ha passat a Palma o, almenys, no s’hi hagin oposat, com feren els conservadors a d’altres consistoris. Això ha permès que de manera oficial ja s’hagin sumat a la campanya denou ajuntaments de tots els colors polítics sense vots en contra, excepte de la ultradreta. T’assegur que per assolir aquest èxit hem hagut de fer molta feina, amb la col·laboració de més de 200 persones que s’hi han implicat”.
Com s’ha dit abans, a Palma se celebraran nombrosos actes commemoratius, però la comissió cívica organitzadora s’assegurarà que n’hi hagi també arreu de l’illa. Se’n preparen tants que no serà possible encabir-los tots dins el 2021. “Havíem començat pensant a preparar actes només per enguany, però l’allau d’idees i peticions que ens estan fent arribar ens ha duit a repensar-ho i supòs que finalment haurem de perllongar els actes durant l’any que ve i arribar fins al 2023, quan se commemorarà el 500 aniversari de la caiguda de Palma”, conta Mestre. Per tota l’illa es faran presentacions de llibres, conferències, taules rodones, itineraris de la Germania, a tots els pobles es passarà un documental audiovisual sobre els fets històrics, que s’està realitzant en aquests moments...
La Universitat de les Illes Balears s’ha volgut sumar a la commemoració de l’esdeveniment històric de les Germanies. A tal efecte el seu Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts ha organitzat les jornades “La Germania a Mallorca i la seva transcendència”, que es duran a terme els dies 7 i 8 d’octubre de 2021, amb la participació d’investigadors de la UIB i d’altres universitats, els quals hi impartiran ponències sobre aspectes com ara els precedents i els fonaments ideològics de la Germania; el context i els esdeveniments d’aquesta revolta; la repressió i els canvis socials i econòmics, i el tractament historiogràfic. •
• Manifest 500 anys de revolta
Extracte del «Manifest 500 anys de revolta. 500 anys de Germanies (1521-2021)», llegit a tots els municipis mallorquins el 7 de febrer.
“Avui, 7 de febrer de l’any 2021, fa cinc-cents anys (...) d’un dels episodis més rellevants en la història de Mallorca: la Germania, un aixecament que s’inicià el 7 de febrer del 1521 i acabà el 7 de març del 1523.(...) Les motivacions que provocaren l’esclat de l’aixecament agermanat són múltiples i provenen de segles anteriors, a les quals no se’ls havia posat remei. De fet, part de la casuística de l’esclat agermanat prové de la revolta de 1391 i de l’aixecament forà de 1450. Entre els principals objectius dels alçats trobam els de posar fre a la corrupció duta a terme per part de les oligarquies ciutadanes; una redistribució justa dels imposts i gaudir de llibertats polítiques i socials per als estaments més humils de la societat illenca. A més a més, la revolta contra l’espoli fiscal, tenia importants continguts socials, fins a arribar a proclamar que ‘cap captiu de la terra no podia ser esclau’.”
“El 1521 els sectors més clarividents de la societat havien arribat al convenciment que el regne de Mallorca mai seria lliure si no eren els mateixos afectats els que transformassin les estructures del poder que els mantenia en la captivitat més abjecta. (...) L’oposició granítica dels sectors més allerats, conscients que tals reformes podien perjudicar la seva privilegiada situació, juntament amb l’oposició de l’emperador a escoltar als seus súbdits no deixà altra opció als revolats que la rendició o la lluita fins al final. Al llarg dels 25 mesos que durà la germania mallorquina, es produïren desafeccions del bàndol agermanat, però molts altres moriren en batalla com les de Son Fornari i Rafal Garcés. En poc temps, l’avanç de les tropes reials per l’illa va ser imparable i l’últim reducte agermanat, Ciutat, va ésser ocupada el 7 de març del 1523 d’acord a unes capitulacions que no serien respectades. La repressió, en aquest cas, no s’inicià un cop cau la ciutat, sinó que s’havia iniciat ja l’octubre i novembre passats. A més de les sentències a mort, també es confiscaren centenars de béns i s’imposaren multes econòmiques. Entre els nombrosos executats, destaca el líder de l’aixecament, Joanot Colom, el qual fou executat, esquarterat i el seu cap va estar 299 anys dins d’una gàbia penjada a l’entrada de la Porta Pintada. Com a resultat de tot plegat ens trobam que la població minvà i s’empobrí, fins a tal punt que, només 30 anys després començà a recuperar-se. Es va pretendre eliminar, per sempre, qualsevol record de vindicació col·lectiva dels mallorquins.” “(...) La Mallorca que avui es rebel·la contra la injustícia social, que reivindica el dret a la sobirania política, que renega del patriarcat, que abandera la defensa del territori i la llengua i la cultura catalanes, que lluita contra el canvi climàtic, que aspira a una societat cohesionada i solidaria, és hereua dels agermanats. Avui és d’estricta justícia rememorar la Germania, no solament pel coratge que tingueren els nostres avantpassats a enfrontar-se a una administració pública corrupta i combatre una societat injusta, parcial i opressora, sinó perquè els valors que empararen aquesta lluita són ben vigents: democratitzar les estructures governamentals per tal que tots els ciutadans gaudeixin dels mateixos drets i oportunitats.” “Així doncs, serveixi aquesta commemoració per a reivindicar també les lluites compartides que durant anys han combatut en diferents àmbits per fer-nos avançar com a poble. Benvinguda és l’hora en què dones i homes compromesos en la recuperació de la nostra memòria històrica i en la defensa de valors com la llibertat, la igualtat, la sobirania i la justícia social, hem decidit retre homenatge als que fa 500 anys en foren precursors: “Els agermanats” i com ells cridaren: ‘Pac qui deu! Mori el mal Govern!’”.