La setmana passada es van fer les primeres excavacions en fosses amb cossos de represaliats al cementeri d’Alacant. El treball respon a la demanda dels familiars d’una desena de víctimes, que exigien recuperar els cossos. Des de la Direcció General de Qualitat Democràtica, inserida dins de la Conselleria valenciana liderada per Rosa Pérez Garijo (Unides Podem), s’havia obert una partida pressupostària per dur a terme les exhumacions.
Les subvencions procedents d’aquest pressupost poden ser sol·licitades des d’Ajuntaments i associacions de represaliats. «Des dels consistoris sempre és més fàcil de dur a terme, i és evident que els familiars de les víctimes tenen interès en la col·laboració dels ajuntaments», explica Iñaki Pérez Rico, director general de Qualitat Democràtica, Responsabilitat Social i Foment de l’Autogovern.
Però si es té en compte els partits que governen Alacant, l’Ajuntament no aparenta ser massa sensible a les qüestions de memòria històrica. El govern del consistori està integrat pel Partit Popular, que n’ostenta l’alcaldia; i Ciutadans. Els dos partits, amb nou i cinc regidors respectivament, governen en minoria. La majoria està garantida quan compten amb el suport extern dels dos regidors de Vox. La resta de l’arc consistorial està dividit entre els partits ubicats a l’esquerra –PSPV-PSOE (9 regidors), Compromís (2) i Unides Podem (2).
L’alcaldia de la ciutat, en mans del popular Luis Barcala, va derivar a la regidoria de Cultura les qüestions de memòria. Cultura està liderada per Antonio Manresa, de Ciutadans, i la regidoria no té cognoms. La memòria històrica sí que va donar nom a una regidoria durant l’anterior legislatura –que estava en mans de Compromís–, però el tripartit d’esquerres, víctima d’enfrontaments interns, va caure abans d’esgotar el període dels quatre anys.
Recentment, l’Associació de Familiars dels Represaliats pel Franquisme del Cementeri d’Alacant es van reunir amb el regidor de Cultura per demanar la implicació de l’Ajuntament alacantí en l’exhumació de cossos al cementeri de la ciutat. Manresa els va rebre, i els familiars tot just restaven a l’espera d’una resposta que EL TEMPS ha pogut confirmar. L’Ajuntament d’Alacant, a través de la regidoria de Cultura, durà a terme el tràmit per demanar la subvenció en aquesta matèria a la Generalitat Valenciana, que és de 60.000 euros. Segons veus internes de la regidoria, el tràmit se sol·licitarà abans del dia 12 de març, que és quan s’esgota el termini. Només falta per reflectir la signatura del regidor. També està previst demanar les subvencions relacionades amb la memòria històrica que es presten a nivell estatal. En ambdós casos, el tècnic encarregat de fer les peticions és l’historiador Pablo Rosser.
La posició de Ciutadans
El partit taronja no ha estat mai el més bel·ligerant contra les qüestions de memòria històrica, però tampoc no ha sigut el més procliu a promoure-la. Ciutadans, víctima dels resultats electorals des del 10 de novembre de 2019 –una tendència confirmada en les últimes eleccions catalanes– mira de sobreviure en un context advers. Un context que també es fa notar a Alacant.
Durant la present legislatura, el partit taronja ha rebut crítiques, tant externes com internes, per no haver sabut marcar perfil propi al si del Govern alacantí. De fet, Mari Carmen Sánchez, vicealcaldessa, ha estat constantment acusada de no fer ombra a l’alcalde, Luis Barcala, qui en cap moment s’ha vist en situació d’haver de competir amb Ciutadans a l’hora d’aplicar les seues polítiques. Al seu torn, Sánchez no té bona sintonia amb el síndic de Ciutadans a les Corts valencianes, Toni Cantó, qui sí que té agenda pròpia. Davant la davallada del partit, hi ha fins i tot qui especula amb un travàs de militants del partit taronja al PP conforme s’apropen les eleccions municipals, tal com ja va ocórrer –en el sentit invers– quan Ciutadans començava a prendre protagonisme a nivell estatal allà pel 2015.
«De fet, els de Ciutadans ja semblen regidors del PP», diu una veu de l’Ajuntament. Però la decisió de Manresa de demanar subvencions en matèria de memòria històrica no encaixa, precisament, amb la manera de fer dels populars. Prova d’això és que des de la Diputació, també en mans del PP, encara no han rebut l’esmentada Associació de Familiars dels Represaliats pel Franquisme del Cementeri d’Alacant, tot i que l’entitat així ho ha sol·licitat. En qüestions de memòria, això sí, PP i Ciutadans s’han posat d’acord en alguns aspectes. Per exemple, a l’hora d’aprovar convocatòries per recuperar refugis antiaeris de la guerra civil. Pel que fa a questa iniciativa en concret, des dels dos partits es va defensar estrictament en termes de «potenciar el turisme cultural». Mentrestant, l’oposició local denuncia l’estat de degradació en què es troben espais de memòria històrica com ara el camp de concentració dels Ametllers o la placa en record a Miquel Grau, jove assassinat durant la Transició per part d’un militant d’extrema dreta, malmesa contínuament, víctima del vandalisme. Per això, segons denuncien els partits d’esquerra, la implicació «parcial» de Ciutadans i PP en termes de memòria històrica obeiria més a raons pragmàtiques que ideològiques.
En aquest sentit, distintes veus de l’oposició coincideixen a l’hora d’assegurar que la demanda d’una subvenció per part de l’Ajuntament d’Alacant en matèria de memòria històrica no els generarà «cap contradicció ideològica». En tot cas, Ciutadans ha fet un pas important atenent les sol·licituds dels familiars de les víctimes. Caldrà veure ara com reacciona Vox, partit clau perquè els partits del govern local puguen aprovar iniciatives al plens municipals, i que és clarament hostil davant la recuperació de la memòria històrica.