Sobiranisme: recuperar el relat i la moral de victòria

La Diada de Sant Jordi és una data marcada en vermell a l’agenda del procés sobiranista. Les places i els carrers del país s’ompliran de gent, entre roses, llibres i senyeres; i el debat independentista tornarà a centrar totes les converses. Per alimentar aquestes tertúlies, doncs, aquesta setmana prèvia s’han celebrat diversos actes simbòlics i amb un fort contingut polític, que han deixat enrere tensions internes i que han marcat, aquest cop segellat, el que pot ser un punt de no retorn. Tot i que no es coneixen les dates concretes de la convocatòria del referèndum, ja s’ha posat en marxa el mecanisme organitzatiu.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Aquest divendres al Palau de la Generalitat no s’hi respirava cap sentiment d’eufòria. La revolució dels somriures ha deixat pas a la dels fets consumats. Els consellers en bloc del Govern català eren a primera línia, disciplinats i posant amb un rostre seriós. Estaven escortats per tots els secretaris i directors generals de l’executiu, també amb un posat ferri, sense dir res en cap moment. A la part central, el vice-president Oriol Junqueras i el president Carles Puigdemont, disposats a seguir els passos de tots els dirigents catalans que han intentat saltar el mur espanyol; tot i que aquesta vegada es disputarà una batalla en la qual l'Estat espanyol pot no estar preparada: la democràtica. El Pati dels Tarongers insufla un sentiment de transcendència que només els que volen guanyar el referèndum saben apreciar. De fet, no hi havien somriures, ni copets a l’espatlla, sinó la construcció d’un compromís i la responsabilitat de tirar endavant i assumir el conflicte amb l’Estat.

El primer discurs va anar a càrrec de la directora de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, que va llegir el manifest polític amb el compromís del Govern de fer el referèndum. Borràs recordava la voluntat de “la immensa majoria de catalans” de fer un referèndum per les bones, i la constatació que l’Estat i el Govern espanyols “refusen de forma reiterada” aquesta possibilitat. En el manifest va lligar l’actual cruïlla en la qual ens trobem amb els darrers antecedents històrics: “El passat més immediat ens recorda que tots els presidents de la Generalitat del segle XX van patir exili o presó per defensar les nostres llibertats, amb l’assassinat del president Companys com a paradigma de fins on ha estat disposat arribar el poder estatal per aturar la nostra voluntat”. De les paraules de Borràs, se’n desprèn una idea força clara: Madrid no negocia.

En l'acte al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat hi va assistir el Govern en bloc, així com tots els secretaris i directors generals, unes 200 persones en total.

 

Després va ser el torn del tàndem presidencial, que van reblar el clau del manifest oficial amb discursos curts i marcant en foc els marcs mentals de país que els dos representen. El vice-president Junqueras va construir el discurs amb les dues ànimes que ell abandera i amb les pinzellades històriques marca de la casa. Tot just començar la intervenció va citar Paco Candel, per interpel·lar a tots aquells que creuen que aquest país entronca “un sentiment d’amor per la llibertat” i, com a contrapunt patriòtic, va culminar amb una màxima de combat de Francesc Macià: “Cadascú al seu lloc i Catalunya al cor de tots”.

Puigdemont, per la seva banda, va fer un discurs sobri, de model de país, defensant pertànyer al concert de les “democràcies avançades i sanes”. Apostava per un nació "plural", on totes les idees i les persones hi tinguin el seu espai, però alhora subratllant la legitimat que tenen els catalans d’existir.

La unitat d’acció del Govern s’ha reafirmat, fins i tot sembla que hi ha bona sintonia entre els dos líders. Les divergències entre ells poden ser ja de petits matisos, que dibuixen imaginaris i futurs estats sobirans diferents. Junqueras sempre apel·la als ciutadans i ciutadanes per una República Catalana. En canvi, Puigdemont aposta per una Catalunya Estat, nominal, i quan interpel·la ho fa als catalans i a les catalanes. Continuant llegint entre línies també trobem coincidències destacades en els dos discursos, com el fet que ara sempre parlen de fer un referèndum sense adjectius, evitant definir-lo de pactat o unilateral.

Aquest cap de setmana el Pacte Nacional pel Referèndum viurà el seu punt àlgid en una gran recollida de signatures arreu del país a favor d’un referèndum pactat amb l’Estat. Una feina que culminarà enguany: l'1 de maig, concretament. En aquest sentit, seria durant el mes de maig quan quedaria descartat el referèndum acordat. Tornarà a ser palès, doncs, que Espanya no canvia, ni Madrid negocia. A partir de llavors, les institucions catalanes hauran de continuar portant la iniciativa fins a consumar el referèndum. Primer, posant sobre la taula una data i una pregunta clara i binària. Junqueras va deixar entreveure que aquest pas es podria donar el proper mes de juny. En els darrers dies també s’ha filtrat als mitjans que la data que contempla el Govern per a la celebració del referèndum seria la primera setmana d’octubre: el diumenge dia 1 o el del dia 8. El full de ruta català sembla traçat i la incògnita continua sent com l’Estat aturarà aquesta voluntat.

L'acte va cloure amb la signatura de tots els consellers del Govern, els darrers en firmar van ser el vice-president Oriol Junqueras i el president Carles Puigdemont.

Tot i que l'acte es va viure amb una forta càrrega simbòlica, no entra dins dels dies històrics que han portat el procés fins a aquí. La plaça de Sant Jaume era mig plena, sobretot per curiosos i turistes. A comptagotes els consellers del Govern anaven desfilant cap al Parlament, mentre els partits de l’oposició feien declaracions a la premsa, desviant l’atenció del relat creat al Pati dels Tarongers.

Qui va obrir el foc va ser el portaveu de Comuns, Joan Coscubiela, definint l’acte com a cortina de fum i que servia per “tapar discrepàncies internes”. Coscubiela afirmava que la seva “prioritat és la lluita contra la pobresa”. També es van afegir a aquest discurs els portaveus de Ciutadans i del PSC, que van exigir al Govern català que enfoqui la seva acció cap al “Pla d’emergències social”, votat ara farà un any. Pel que fa als populars de la cambra catalana, van considerar que l’acte del Govern era una “provocació sense cap contingut polític”.

Va tancar la ronda de declaracions la diputada de la CUP, Gabriela Serra, que tot i subratllar que “les partides contra la pobresa són insuficients”, va centrar el seu discurs en el referèndum i l’acte del Govern: “Ens sembla perfecte que es reafirmin però volem que es confirmi”. Sobre la data i la pregunta, Serra creu que “ja fem tard” i creu necessari concretar aviat per “activar l’independentisme i posar en marxa el compte enrere”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.