A Alemanya Der Spiegel titula que “Els separatistes aconsegueixen la majoria a les eleccions a Catalunya”. Destaca en l’entradeta de la noticia que “a les eleccions parlamentàries a la regió espanyola de Catalunya, els separatistes han augmentat la seva majoria” tot i que en vots guanyà ”el partit socialista, que rebutja la independència”. Informa el principal mitjà de comunicació germànic que “els partits separatistes han recuperat la majoria dels vots i els escons del parlament a les eleccions parlamentàries a Catalunya” -que comptaren amb una “baixa participació”-, a pesar que “els socialistes, que s’oposen a la independència, han rebut més vots”. Explica que el PSOE, “que es diu PSC a Catalunya”, guanyà en nombre de vots però que es quedarà “amb 33 escons al parlament” igual que “ERC, que va quedar segon” en vot. “En tercer lloc” apareix “el separatista el separatista JuntsxCat” amb 32 escons. A més, hi ha la CUP d’esquerres al camp separatista amb 9 escons”. Així les coses, el setmanari teutó suggereix que la majoria independentitsta i el PSOE que “governa a Madrid” dialogaran perquè els “socialistes están contra la secessió, però obert a les negociacions”. I recorda que “l’últim intent d’aplicar la independència contra la voluntat del govern central va fracassar quan la regió va renunciar breument a Espanya" mitjançant "un referèndum, que no està previst a la Constitució . Catalunya va ser posada ràpidament sota administració de Madrid. Els líders van fugir a Bèlgica , com va fer l'aleshores president regional Carles Puigdemont, o van ser condemnats a llargues penes de presó”.
També a Alemanya el Frankfurter Allgemeine Zeitung titula que “Els separatistas són líders a Catalunya”. Destaca que “tot i la bona actuació dels socialistes, els partidaris de la independència dominen les eleccions autonòmiques. A Barcelona, s’espera que continuïn sent el govern. Per fer-ho, però, primer s’han d’ajuntar.”. Explica que les eleccions tingueren una “baixa participación” degut a la “pandèmia de Covid”, que feu extremar les preocupacions i sens dubte “provocà por” entre alguns electors. Per al diari conservador “l'efecte Illa no ha estat suficient”. Els socialistes, “amb l’exministre de Sanitat Salvador Illa al capdavant aviat van prendre el lideratge del recompte” durant la nit electoral, però “es va fer evident molt ràpidament que els partits vseparatistes havien guanyat. Al final, els socialistes i l’ERC separatista van quedar fins i tot empatats amb 33 escons.”. Analitza el diari que “és probable que els separatistes continuïn en el govern. Però primer s’han de reunir, perquè s’està produint una amarga guerra fratricida entre ERC i el partit JxCat de l’expresident Carles Puigdemont”. Així mateix explica als seus lectors que les eleccions catalanes “van provocar un terratrèmol polític” en forma del “partit populista de dretes Vox que entra en el parlament amb 11 membres” mentre que “el conservador Partit Popular (PP) es que només amb 3”.
A l’altra banda de l’Atlàntic, l’Associated Press (AP), que nodreix els principals diaris dels Estats Units, titula que “Els separatistas guanyen la majoria a Catalunya malgrat la victoria socialista”. Amb una extensa información dona als seus abonats una bona panorámica sobre allò que va ocórrer aquest passat diumenge a les urnes catalanes: “El partit socialista va reivindicar una estreta victòria a les eleccions regionals a Catalunya, però el bloc de partits que donaven suport a la secessió de la cantonada nord-est d'Espanya van ampliar el control del parlament regional. Amb el 99% dels vots comptabilitzats, els tres principals partits que es comprometien a crear un estat català independent van augmentar el seu nombre d’escons al parlament regional a 74. El 2017, aquests mateixos partits van obtenir 70 escons de la cambra de 135 escons, només dos per sobre de la majoria” absoluta. Explica que “malgrat l’enorme impuls del suport al partit socialista del primer ministre Pedro Sánchez, que ha mantingut converses amb els separatistes per intentar alleugerir les tensions amb la regió, Illa tindrà dificultats per intentar ajuntar el suport (necessari per formar) un govern. Necessitaria el suport de diversos partits, inclòs algun separatista”. AP analitza que “el resultat confirma que el sentiment separatista no ha minvat malgrat el patiment co".lectiu de la pandèmia COVID-19 i la frustrada secessió a l’octubre del 2017 que va deixar diversos dels seus dirigents a la presó. Quatre anys després, la rica regió que té una llengua pròpia (…) roman dividida per la meitat per la qüestió de la secessió”. Contextualitza que en el camp separatista hi havia una pugna entre ERC i Junts per Catalunya per veure qui seria el més votat i que el guanyador ha estat “el partit esquerrà d’Esquerra Republicana de Catalunya, amb 33 escons”, un per sobre “del centredretà Junts per Catalunya, que guanyà 32 escons.” L’agència de notícies nord-americana destaca les paraules d’Oriol Junqueras quan digué, a la nit electoral que “estem preparats per construir un ampli consens basat en el dret a l'autodeterminació nacional, l'amnistia i la fundació d'una República", Com la resta de mitjans internacionals, també posa esment en el fet que “el partit ultradretà Vox va entrar per primera vegada (…) amb 11 escons, cosa que va confirmar el seu augment a tot Espanya durant els darrers anys. El seu èxit es va produir a costa del conservador Partit Popular, que es va quedar amb tres escons després d’una campanya en què va suavitzar la seva postura abans dura contra els secessionistes catalans”. També AP contextualitza les condicions en que es va votar, cosa que va fer disminuir “la participación dels votants que va caure al 55%”, molt per sobre “de la participació rècord del 79% de desembre de 2017”. I conclou que “el panorama polític català es manté inalterat en la qüestió essencial: la regió mediterrània fronterera amb França encara es divideix aproximadament per meitats entre els que donen suport a la creació d’un estat català i aquells que aposten fervorosament per seguir sent part d’Espanya”
A França, Le Monde titula que “A Catalunya guanyen els socialistes, però els partits independentistes obtenen la majoria absoluta”. Destaca en l’entradeta que “en el context d’una pandèmia, l’abstenció va pujar 26 punts a les eleccions autonòmiques celebrades diumenge, amb una participació del 53,5%, molt per darrere del 79% assolit a les eleccions de desembre de 2017”. La capçalera de referencia francesa posa especial esment en el fet que “amb un 23% dels vots i 33 dels 135 escons, el PSC va doblar la seva puntuació en comparació amb les darreres eleccions i va quedar primer. És tant una victòria per al seu candidat, Salvador Illa, com per al cap del govern espanyol, Pedro Sánchez, que havia fet l’arriscada aposta d’enviar el seu ministre de Salut a competir a Catalunya (…) 'Aquesta és una notícia fantàstica per fer possible el canvi i la reunió per la qual els socialistes catalans han treballat tant', va dir el senyor Sánchez a Twitter”. Això sí, adverteix el diari parisenc que els desitjos d’Illa i de Sánchez, per molt que ”Salvador Illa hagi anunciat la seva intenció de presentar-se a la candidatura” a ser president, no pareix molt “probable” que es converteixin en realitat perquè “els seus possibles aliats al parlament regional no són, en principi, suficients per permetre-li prendre les regnes de la regió”, cosa que, en canvi, “sí que tenen” al seu abast “els partits independentistes”.
També molt en clau espanyola titula a Itàlia Il Corriere Della Sera: “ Eleccions a Catalunya: avanç per a Sánchez. Però la majoria encara són secessionistes”. Destaca que guanya “el candidat socialista Illa, però els separatistes mantenen la majoria”, que “Vox s’obre pas” i que “la participació es va reduir en 22 punts” en relació a les anteriors eleccions. Més enllà de l’aritmètica parlamentària catalana que en resulta del veredicto de les urnes, analitza que “es manté la fractura entre Barcelona i Madrid. Per solucionar-la caldria deixar la retòrica del bo i del dolent i tornar al camí dels compromisos”, cosa que al parer del diari italià es podria fer “possible amb un govern de l’esquerra nacional i la catalana conjuntament”. En aquesta línea explica que “els socialistes governen a Madrid amb l’antisistema de l’esquerra (antiga) de Podemos” i que “la versió catalana, Podem, ha quedat per sota del 8 per cent”. A més, “es necessitaria el suport d’ERC per a forjar l’executiu. Abans de la campanya electoral, Junqueras semblava partidari de negociar una aliança tripartita, però, preocupat per les urnes, el partit va signar el compromís de no aliar-se amb els socialistes. No és una signatura inamovible: una administració d’esquerres a Catalunya, (socialistes + Erc + Comuns) tindria la majoria en escons iguals al secessionista. Hi ha una possibilitat”.
A Gran Bretanya, la BBC no veu que les coses vagin en el mateix sentit que ho diu aquest diari italià. De fet el titulat de la informació no deixa escletxes pel dubte: “Catalunya Espanya: els separatistas impulsaran la majoria en el Parlament regional”. En el text de la información, la ràdio i televisió publica del Regne Unit explica que “els partits separatistes de la regió semiautonòma de Catalunya augmentaran la seva majoria al parlament local (…) els tres partits” tindran “74 escons a l’assemblea formada per 135 escons, enfront dels 70” que tenien fins ara. “Això els permetria governar, tot i les divisions en qüestions importants” entre els partits d’aquest àmbit. Exposa que amb els resultats obtinguts, “Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) amb 33 escons” està en cami de convertir “el seu líder Pere Aragon en el següent president de Catalunya”. I destaca les seves paraules: “Nosaltres, els partits independentistes tenim majoria, hem assolit més del 50% dels vots populars. El poble català ha parlat, ha arribat el moment de negociar un referèndum d'autodeterminació”.