Octavi Vila, abat de Santa Maria de Poblet, s’expressava així en les exèquies del Fra Marc: «Al llarg dels seus més de vuitanta anys de vida i més de seixanta de vida monàstica, nascut a l’Empordà i arrelat a Poblet, on el portà la tramuntana de l’esperit...».
El Fra Marc era el gran amfitrió del monestir o, dit d’una altra manera, el receptor d’afers especials. Sempre a prop, amb la confiança dels successius abats i amb una manera natural de fer les coses. Una manera molt planera i molt estudiada.
Marc Vallès i Rovira era fill de l’Empordà, d’una família nombrosa i amb moltes inquietuds. Per exemple, un dels seus germans, Josep Vallès i Rovira, va ser un gran crític d’art. Ancorat en termes mariners a la bondadosa cala del monestir, sempre sospirava la seva tramuntana.
Fa molts anys, uns dies abans de la Diada de l’Onze de Setembre de l’any 1976, un grup de joves saltàrem la muralla del Monestir de Poblet per poder dir que, davant el setge policial, havíem finalitzat la marxa de la llibertat al Monestir. L’amfitrió que va designar l’abat Maur Esteva vers nosaltres era un jove Fra Marc. Ens col·locàrem a l’antic molí fariner, al costat de la bassa rodona, envoltats d’avellaners.
Com que érem joves i intrèpids, entràrem amb les motxilles plenes de pancartes, tot i que sense menjar pensant, com així va ser, que l’ordre de Sant Benet ja ens proveiria dels àpats, l’esmorzar, el dinar i el sopar. Així, apareixia el Fra Marc amb un cistell ple per la porta del molí.
Un cop entre nosaltres, amb una naturalitat absoluta, començava la conversa i ens preguntava, a aquell grup de joves, sobre la nostra procedència, els nostres pensaments, les nostres inquietuds, les nostres motivacions, sempre amb un gran somriure i una conversa més que amena.
Amb la mateixa naturalitat, anys més tard, fou l’amfitrió dels que visitaven Poblet de la mà d’Acció Cultural del País Valencià. Eren centenars de joves, avui ja grans, que van conèixer les tombes reials amb les explicacions del Fra Marc, començant per l’interrogant «d’on vius» o «tocant de peus a terra».
Hi ha una etapa de la seva vida fascinant de la qual no sé si ha deixat cap paper escrit, quan feu d’infermer del senyor Josep Pla (1897-1981) a l’Hospital de Figueres i a Mas de Llofriu. Les anècdotes que explicava eren delicioses, des que no es deixava posar cap injecció si no li la posava ell fins a dinars memorables al Motel Empordà, quan literalment s’escapaven de l’hospital.
O quan fa uns pocs anys Felip VI, recentment entronitzat rei d’Espanya, ja iniciat el procés català, va voler visitar el monestir de Poblet que, no oblidem, n’és l’amo material. Se celebrava la visita amb normalitat i, per finalitzar, el monarca havia de firmar al llibre d’honors del cenobi cistercenc. Quan el rei s’hi acostava, un policia va revisar el llibre, i a la pàgina que tocava firmar, algun monjo, o no, havia escrit: «fora els Borbons».
Es va acabar la visita i mai no s’ha sabut qui va fer aquella trapelleria. Crec que la tramuntana d’aquest dies s’ha emportat per sempre aquest secret.