La ciutat de Benidorm, ubicada a la Marina Baixa, acostuma a viure episodis polítics convulsos. L’any 1991, de manera inesperada, un emergent Eduardo Zaplana es feia amb l’alcaldia del municipi gràcies a un sonat cas de transfuguisme d’una regidora socialista. El damnificat en aquell moment era Manuel Catalán Chana, qui havia ostentat l’alcaldia des del 1983 i qui comptava, com a mà dreta, amb Agustí Navarro.
En aquell moment, el fins llavors secretari de l’alcalde havia passat a liderar la regidoria de Festes. Encara estava lluny d’assolir l’alcaldia cosa que faria el 2009. Deu anys abans, Navarro havia perdut les primàries del partit al municipi, precisament, contra l’alcaldable Catalán Chana. Víctima de l’hegemonia total del Partit Popular al País Valencià en aquell moment, Catalán Chana mai no tornaria a governar el consistori, El següent socialista a fer-ho seria Agustí Navarro, el 2009, gràcies a una nova moció de censura facilitada per un exregidor del PP que, quasi vint anys després, repetia la jugada –a la inversa– que havia fet alcalde Zaplana.
De projecció internacional, la ciutat de Benidorm sembla viure d’esquenes al que ocorre als plens municipals. Amb quasi 70.000 habitants censats, Benidorm exporta el seu model turístic i els seus paisatges costaners sense massa més preocupacions. Però la política, tot i ser discreta, també té presència en una ciutat que ara ha perdut el seu exalcalde, víctima d’un càncer que li assetjava des de feia temps. De fet, a l’estiu de l’any passat ell mateix escrivia una carta al diari Información per anticipar el seu comiat.
Navarro va sobreviure políticament durant l’etapa en què el PP, ja incomodat per una corrupció que es començava a destapar, resistia al País Valencià davant un PSPV desmotivat i desorientat, acomodat a l’oposició sense sentir, encara, l’alè dels partits a la seua esquerra que irromprien amb força pocs anys més tard. Entre 2009 i 2015, Benidorm va haver de fer front, com tota la resta de municipis, a les restriccions d’endeutament imposades pel ministre d’Hisenda del moment, Cristóbal Montoro. Davant aquestes limitacions, Navarro va clamar per potenciar el turisme i va aconseguir que Benidorm esdevinguera, també, indret de benvinguda per al públic més jove, especialment des que va acollir el Low Festival, referent de la música indie que la ciutat d’Alacant pretenia atraure.
Curiosament, el 2015, tot just quan l’esquerra recuperava molts ajuntaments valencians –pràcticament tots, de fet–, el Partit Popular tornava a Benidorm amb Antonio Pérez. El PSOE de Navarro no aconseguia mantenir la primera regidoria, tot i haver sigut la ciutat referent dels socialistes valencians en els temps més complicats: la més poblada de les que governava el PSPV.
Després del seu pas per la Diputació d’Alacant, Navarro entraria com a regidor a l’Ajuntament de Bolulla, un petit poble de 400 habitants també ubicat a la Marina Baixa. Allà es va retirar a l’inici d’aquesta legislatura després de conèixer la seua malaltia, que ha acabat amb la seua vida tot just abans de complir seixanta anys.