Fa 25 anys van començar a circular unes declaracions de l’aleshores president de la Reserva Federal dels EUA, Alan Greenspan, que encara ara són de culte. En vista dels baixos índexs d’inflació i del fort creixement de la cotització de les accions, Greenspan va dir que les borses estaven avançant cap a un “desbordament irracional”. El mercat de capital, insinuava Greenspan, corria el perill de perdre el contacte amb la realitat econòmica si el valor de les empreses ascendia molt per sobre del seu valor real.
L’enginyosa expressió de Greenspan es treu del calaix amb regularitat: l’any 2000, al punt àlgid de la bombolla de les puntcom; o el 2007, abans del gran crac que primer va portar els bancs a l’abisme i després l’economia mundial. I actualment, el que està passant al voltant de les accions de l’empresa nord-americana de venda de videojocs GameStop també mereix el qualificatiu de “desbordament irracional”.
Situació de partida: les perspectives de negoci de GameStop eren més aviat funestes a causa de la pandèmia. Les sucursals que l’empresa té en centres comercials estan tancades o la gent no hi va. Qui vol jugar a l’ordinador compra els jocs per internet i demana que els hi portin a casa.
Alguns fons d’inversió lliure, que especulen amb el funest futur de GameStop, havien seleccionat les accions i les havien venut “en descobert”. És a dir: manlleven accions de grans fons, les venen, esperen que el preus caiguin i aleshores les tornen a comprar més barates i les retornen al prestador. Obtenen guanys amb la diferència entre el preu de compra i de venda, descomptant-ne el lloguer.
Hi ha una cosa, però, amb què els fons no havien comptat: que uns fans entusiastes de GameStop i petits accionistes crítics amb Wall Street es posarien d’acord a través de la xarxa social Reddit i comprarien les accions com bojos. Aquestes persones no estan disposades a deixar caure l’empresa sense fer res i lluiten contra els fons d’inversió lliure amb les seves pròpies armes: diners i astúcia. Fins i tot el fundador de Tesla, Elon Musk, inconformista i summe sacerdot del nou món digital, ha donat suport a la guerrilla d’entusiastes per Twitter.
Conseqüència: en pocs dies la cotització de les accions de GameStop s’ha multiplicat per deu, i des de començament d’any l’ascens ja ha estat de gairebé un 1.800%. Això no té cap correspondència amb les perspectives de negoci de l’empresa, però l’aposta dels fons especulatius ha fracassat. Ara els surt més car fer “cobertures”, i el que estava previst que donés beneficis, de cop i volta resulta ser una enorme pèrdua.
Ja corre pels mercats la por que Melvin Capital, un dels fons especulatius que ha tingut pèrdues amb GameStop, pugui fer fallida. Només des de començament d’any, Melvin ha perdut suposadament més de 3.500 milions de dòlars, i hi ha una alta probabilitat que una part considerable de les pèrdues es degui a la inversió perduda amb GameStop.
El cas és curiós, emocionant i ha omplert portades. Ens ensenya que els “grans genis” de la borsa se les han de tenir amb un nou adversari: el poble. Com mai abans, la gent, gràcies a les plataformes digitals, pot unir-se per formar grups d’interessos en un tancar i obrir d’ulls. Reddit podria exercir una influència semblant sobre Wall Street a la que tenen Twitter i Facebook sobre la política. Potser l’entusiasta multitud de Reddit aconseguirà el que Occupy Wall Street no va aconseguir després de la fallida de Lehman Brothers: posar fre a la cobdícia.
A més, el cas posa de manifest l’enorme efecte multiplicador que poden tenir els productes financers complexos. Un dels entusiastes de GameStop, per exemple, ha aconseguit un patrimoni de desenes de milions de dòlars en pocs dies amb la compra d’accions i amb opcions de compra. Qui té una d’aquestes opcions té dret a comprar una acció en un moment futur a un preu que s’estableix en el present. Si la cotització augmenta per sobre del preu de l’opció, l’inversor hi guanya. Warren Buffet –un altre savi del mercat de capital, com Greenspan– va qualificar els derivats financers d’aquest tipus d’“armes de destrucció massiva financeres”. Si cauen en les mans equivocades, la situació pot sortir de mare.
Això és el que passaria en el cas de GameStop si el sistema financer comencés a trontollar per la fallida d’un fons d’inversió lliure o més d’un. Però és improbable: la força explosiva dels fons d’inversió lliure està sobrevalorada, perquè primer utilitzen els diners de clients privats rics. Si aquests fan fallida, el sistema financer no trontolla. El perill comença quan els fons inflen en excés els seus actius fixos amb crèdits bancaris.
La bogeria de GameStop és també un signe dels temps, que econòmicament estan marcats per un fenomen que no s’havia donat mai fins a tal extrem: la falta de tipus d’interès nominals. Es poden aconseguir diners pràcticament gratis, cosa que es deu a la política de rescat que els bancs centrals han aplicat durant, si fa no fa, els últims dotze anys. Qui busca rèdits gairebé només pot jugar al mercat borsari.
Ara, doncs, estan descobrint la borsa sobretot persones joves, si bé amb un capital petit. Confirma aquesta tendència l’èxit de les plataformes d’inversió digitals. Fins i tot els alemanys, tradicionalment hostils al capitalisme i a la borsa, s’adonen a poc a poc que amb la llibreta d’estalvis de l’àvia ja no arriben gaire lluny. Aquesta evolució és, en principi, satisfactòria. Si, com en el cas de GameStop, s’hi afegeixen l’afecte insondable per una marca i la ira envers els especuladors clàssics, uns petits inversors es converteixen en uns inversors enfurismats.
Aquest jovent inversor, però, aviat podria viure una experiència que forma part de fer-se gran: a la borsa, com a la vida, es pot perdre. Tan bon punt en el cas de GameStop tornin a imperar els resultats empresarials, la cotització podria caure i alguns fans podrien tenir grans pèrdues. Aquest seria, aleshores, el preu del desbordament irracional.
Traducció d'Arnau Figueras