Durant 2020 al País Valencià es van destruir 4.462 empreses. A Catalunya la mortaldat superà el llindar de les 6.000. La irrupció de la pandèmia va alterar durant 2020 totes les previsions econòmiques i ens ha situat davant un escenari inèdit, amb moltes incògnites sobre el que es pot esdevenir durant l'any que ara hem començat. Durant quant de temps es perllongarà la crisi? Quina serà la seua intensitat? Hi haurà una recuperació ràpida o l'esvoranc ens deixarà en una situació d'atonia durant mesos?
Ara l'Observatori sobre Govern, Estratègia i Competitivitat de les Empreses (GECE), una iniciativa promoguda per Bankia i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, ha analitzat quines autonomies estan més ben posicionades per afrontar la sotragada de la covid-19. Es tracta d'un diagnòstic que pren com a element de referència la competitivitat empresarial, tot tenint en compte la rendibilitat i la solvència a curt i llarg termini, la capacitat de generació de cash-flow i la productivitat dels actius i de l'ocupació.
Així, segons estima l'estudi, que ha estat elaborat pel catedràtic de la UV i investigador de l'IVIE, Alejandro Escribá, "les autonomies que tenen condicions més bones davant el desafiament de la covid són aquelles que presenten un percentatge elevat d'empreses amb alts nivells de competitivitat i que, alhora, compten amb un context econòmic empresarial sustentat en empreses de mida més gran amb una estructura sectorial diversificada, amb un alt pes relatiu de les activitats d'alta intensitat tecnològica i de coneixement i amb capacitat per atraure capital humà".
En el cas del País Valencià, l'economia està fortament condicionat per un dèficit d'empreses altament competitives. Compta, de fet, amb un 1,7% menys d'empreses considerades altament competitives que la mitjana estatal. A més, les empreses d'alta competitivitat estan concentrades en el comerç, que és un dels sectors més afectat per les restriccions dels últims mesos. De la mateixa manera, es troben a faltar empreses altament competitives en sectors intensius en tecnologia i coneixement. Només l'1,5% de les companyies s'encabirien en aquesta categoria, quan la mitjana és del 2,8%. El País Valencià, doncs, és un territori amb dèficit competitiu i fragilitat sectorial.
A més a més, crida l'atenció l'evolució dels últims anys. Així, les empreses d'alta i bona competitivitat han reduït la seua aportació en el valor afegir i l'ocupació en un 7,4%. La mitjana, en el conjunt de l'Estat va ser del 7,4%. "La situació de partida no és bona", explica Escribá, qui no s'està de destacar, en la banda dels aspectes positius, la solvència de les empreses valencianes, que "tendeixen a ser conservadores en matèria de finançament".
Catalunya es compta entre les autonomies amb un percentatge d'empreses altament competitives superior a la mitjana, amb un 27% del total. Destaca, també, per l'alt percentatge d'empreses amb una alta intensitat tecnológica: un 4% del total. "Catalunya també té un sector comercial molt important, però més reduït que el valencià -explica-. En canvi, l'empresa catalana, pel que fa a la competitivitat, està per sobre de la mitjana. Però sobretot és interessant que la mida de les empreses és més gran que la mitjana i, sobretot, hi ha una especialització sectorial molt interessant. El 20% del Valor Afegit Brut està en indústries de tecnologia alta o mitjana alta. Això és molt positiu. A més el 13,5% dels serveis són intensius en coneixements".
Les Illes Balears, amb una forta especialització turística, tenen, junt amb Canàries, el percentatge d'empreses altament competitives més alt d'Espanya. L'hostaleria, en el cas balear, té un predomini aclaparador: el 41,2% de l'activitat econòmica. Els serveis no intensius en coneixement representen el 79,8%, el percentatge més alt d'Espanya. "Canàries i les Balears destaquen per comptar amb un percentatge d'empreses classificades com altament competitives molt superiors a la mitjana. Això significa que tenen una posició més sòlida per resistir l'impacte. No obstant això, aquestes empreses es concentren fortament en el sector turístic. Aquesta especialització les col·loca en una posició complicada davant les restriccions a la mobilitat i les limitacions d'activitat imposades per la pandèmia", explica el catedràtic de la UV i investigador de l'IVIE. En resum, les Balears tenen empreses competitives però amb estructures sectorials fràgils.
Per a Alejandro Escribá, aquesta crisi hauria de ser una oportunitat per transformar el model productiu. "És evident que no pots construir si enderroques tot el que ja tens, a no ser que estigues disposat a assumir un cost social enorme. Per tant, els governs han de fer el possible per mantenir el que ja existeix una volta superat l'impacte. Cal ajudar les empreses -explica-. I a partir d'aleshores començar a diversificar cap a sectors més competitius que t'ajuden a fer més resilient l'economia".