Els Carabinieri van arribar a l’alba. Per entremig de les esglésies i els palaus del centre de Roma ja s’entreveien els primers raigs de sol i els restauradors treien taules al carrer. El 29 de setembre de l’any passat havia de ser un dia bonic de final d’estiu, però de cop i volta les sirenes de la policia van trencar el silenci.
Els agents van escorcollar tot un seguit d’edificis històrics des de les portes del Vaticà fins al Panteó i la Piazza Navona. L’operació es va saldar amb la confiscació d’uns quants milions d’euros i amb la detenció de diversos testaferros de la màfia. Ara ja hi clausurats catorze locals entre Castel Sant’Angelo i la Fontana di Trevi. Tots ells, segons l’acusació dels investigadors, eren gestionats per la Camorra.
Des de fa nou mesos, la capital italiana es troba en estat d’excepció. Els mesos de confinament han deixat esgotats les ciutadanes i els ciutadans. Els comerços pateixen perquè el consum està caient, i els restauradors i els hotelers breguen per sobreviure. L’any passat, a tot el país van tancar les portes 240.000 empreses a causa de la pandèmia.
Amb aquest panorama, moltes de les empreses supervivents necessiten una cosa que els banquers no els donen fàcilment. Una cosa que a la màfia, en canvi, li encanta proporcionar posant les seves condicions: diner en efectiu. “Amb el coronavirus, la restauració ha registrat una reducció d’ingressos de 34.000 milions d’euros”, lamenta una associació del sector, i els restaurants i els bars ja feia temps que a Itàlia eren un dels sectors d’inversió més importants de la màfia. “El món de l’hampa ja controla més de 5.000 locals”.
Els seus interessos de negoci, però, no se centren només en pizzeries i cafès. Aquest any, quan els primers milers de milions dels fons europeus pel coronavirus arribin a l’economia italiana per finançar projectes d’infraestructures, mediambientals i de digitalització, també hi haurà empreses de l’entorn del crim organitzat que sol·licitaran partides milionàries.
Per als clans criminals, la pandèmia suposa una oportunitat històrica, s’afirma en un informe de la Direzione Investigativa Antimafia (DIA), la unitat italiana contra la màfia. Segons els agents, es podrien expandir i fer negoci “com no els era possible des de la Segona Guerra Mundial”.
La màfia es fica intencionadament en els buits que li deixa un Estat afeblit per la pandèmia. A Itàlia, els ajuts van arribar més tard i van ser més escassos que a Alemanya. Quan les empreses no tenen diners i la gent no troba feina, les condicions són perfectes per a la Cosa Nostra, la ‘Ndrangheta i la Camorra.
Si bé les tres organitzacions van sorgir a Sicília, Calàbria i la Campània, la COVID-19 els ofereix unes grans oportunitats a tot el país. I els caps de la màfia també saben l’antic proverbi: tots els camins porten a Roma. Cap a aquesta ciutat porten tones de droga i quantitats de diner en efectiu que semblen infinites.
Les seves reserves monetàries són immenses. Segons la policia, només la ‘Ndrangheta –contra la qual dimecres a Calàbria va començar un dels judicis contra la màfia més grans de la història– obté una facturació anual estimada de 50.000 milions d’euros.
A Roma hi van sobretot pels negocis. Els atemptats sagnants amb què temps enrere la màfia atemoria Nàpols i Palerm són mal vistos a la capital. Aquí la màfia es mou discretament en la clandestinitat. I, sense fer soroll, infecta les artèries vitals de la ciutat. El centre històric, entre el Coliseu i el Vaticà, li és una zona perfecta per blanquejar diner il·legal i ficar-se en negocis que criden poc l’atenció però que ara necessiten urgentment nous inversors.
A la capital s’està establint un “laboratori criminal” que és “únic” a tot Itàlia, s’explica en l’informe de la DIA. Ateses les dimensions de Roma, n’hi ha prou perquè tothom hi pugui guanyar sense haver-se d’embrancar en guerres de bandes, que generen moltes pèrdues.
Els caps de la Cosa Nostra, la ‘Ndrangheta i la Camorra han fet tractes amb tanta habilitat com han pogut amb els caps dels clans locals de Roma, amb nissagues familiars com els Casamonica, els Senese o els Spada.
Al Ministeri de l’Interior, a Roma, hi ha el centre d’anàlisi i supervisió dels negocis de la màfia. El dirigeix Vittorio Rizzi, un jurista de 61 anys amb els cabells blancs i molta experiència: va participar en les investigacions que es van obrir contra els assassins dels llegendaris caçamafiosos Giovanni Falcone i Paolo Borsellino.
Qui vol parlar amb el comissari de policia ha de travessar una porta cuirassada que hi ha al final d’un llarg passadís i que només es pot obrir introduint un codi. La combinació la saben molt poques persones.
“La màfia és tan perillosa com el coronavirus”, diu Rizzi. I com passa amb el patogen, contra el virus criminal pràcticament ningú no hi està immunitzat.
Al centre d’anàlisi, els agents de Rizzi recullen informació de totes les unitats de policia d'Itàlia per entendre com les organitzacions criminals estan transformant el seu model de negoci durant la pandèmia. Els investigadors han observat que els tentacles de la màfia poden arribar a tots els àmbits de l’economia relacionada amb la COVID-19. “Poden anar des de la falsificació de medicaments fins al control de les cadenes logístiques”, explica Rizzi. “Hem d’actuar ara perquè les organitzacions mafioses avui i del futur no continuïn infiltrant-se en l’economia”.
El principal risc, diu Rizzi, és la crisi de liquiditat de moltes empreses italianes. Les empreses que no poden tornar els crèdits o que tenen moltes dificultats per fer-ho, són un objectiu habitual de la màfia.
Amb mètodes sofisticats, la ‘Ndrangheta adquireix, per exemple, préstecs que havien estat concedits per bancs italians i europeus i que ara, com que són crèdits incobrables, generen problemes. Per vies indirectes arriben a centres comercials, hotels i altres inversions immobiliàries. “Un patrimoni incalculable”, diu Rizzi. I un negoci altament lucratiu per a la màfia, o, com en diu l’autor de grans èxits i expert en la màfia Roberto Saviano, “l’estructura més ben organitzada del capitalisme contemporani”.
Fins fa poc Massimiliano Pugi no havia tingut mai cap experiència amb els clans criminals. Si bé feia vint anys que dirigia un restaurant a Òstia, un barri romà situat vora el Mediterrani que té la mala fama de ser un bastió de la màfia. “A mi sempre m’havien deixat en pau”, diu Pugi.
Però aleshores va tenir lloc aquella tarda de l’estiu passat que a Pugi li costarà d’oblidar. Era a la seva trattoria, un negoci familiar amb un petit menjador on els plats s’escriuen amb guix en una pissarra.
Havia obert el local poc abans a San Lorenzo, un barri vingut a menys però que ara està de moda, que recorda al barri berlinès de Neukölln. En temps de normalitat, en aquell local cada vespre servia molts clients, però aleshores la pandèmia li feia tenir el negoci tancat i barrat.
“Eren les tres de la tarda, jo estava esperant uns proveïdors i, llavors, van arribar dos homes”, recorda Pugi. “Eren molt educats, ben arreglats, ben vestits”.
Es van presentar: Carlo i Matteo. Van admirar les instal·lacions, i després es va formar una conversa sobre les dificultats econòmiques durant la pandèmia. Pugi els va explicar que els bancs no li volien concedir cap crèdit. “No m’hauria pensat mai que darrere el somriure d’aquells senyors s’hi podia amagar una amenaça”.
Carlo i Matteo li van proposar un préstec de més de 10.000 euros amb uns interessos mensuals d’un 30%: una xifra descabellada. En cas que no pogués pagar la suma abans d’acabar l’any, no hi havia cap problema, li van dir aquells dos homes d’uns 40 anys: ells entrarien al negoci com a socis.
Pugi ho va rebutjar. Però encara avui el fa enrabiar no haver reaccionat amb més determinació. “En altres moments els hauria clavat una coça al cul”, afirma. Però la pandèmia els ha afeblit, tant a ell com a molts altres propietaris de restaurants. “No és veritat que sortirem de la crisi reforçats. Primer hem de veure si aguantarem”.
La usura és un fenomen antic i estès a Roma. En el dialecte romà, dels creditors com Carlo i Matteo se’n diu cravattaro (‘corbater’), perquè amb els interessos elevats estrenyen el coll dels seus clients.
Abans de la crisi, els cravattari esperaven fins que un empresari desesperat els anava a veure per iniciativa pròpia. Ara són ells que van expressament a pescar clients. La demanda és enorme. “S’informen prèviament i saben exactament qui passa dificultats”, diu Luigi Silipo, cap de la policia criminal romana, la Squadra mobile.
Quan l’associació de comerciants minoristes més gran d’Itàlia –Confcommercio, amb més de 700.000 membres– va fer una enquesta a petites empreses de diversos sectors, va obtenir un resultat destacable: durant el confinament, prop d’un 30% dels enquestats havien parlat amb creditors tèrbols sobre préstecs amb interessos desmesurats. Només hi ha una manera d’escapar-se de les urpes dels cravattari, diuen experts en corrupció com Luigi Ciatti, de l’organització Ambulatorio antiusura: presentar una denúncia a la policia.
Però pràcticament ningú no s’atreveix a fer-ho. L'empresari romà S. explica que el van insultar, amenaçar, colpejar i perseguir quan va deixar de poder pagar els interessos desmesurats als seus creditors. La seva cadena de videoclubs feia anys que passava dificultats; en total va donar uns 400.000 euros a creditors clandestins. “Com més tard pagava, més pujaven els interessos”.
Actualment, S. ja té tancats tots els videoclubs, però encara li tremola la veu quan pensa fins a quin punt els usurers determinaven la seva vida, inclús el dia que es va morir la seva mare. “Van venir a casa meva i van fer un petó al front del cadàver de la meva mare”.
El fet que hi ha organitzacions criminals que tenallen la capital italiana va quedar palès arran de les investigacions de Mafia Capitale, que van omplir portades el 2014. El cas encara té ocupats els tribunals, i fins i tot ha estat motiu d’inspiració de la sèrie de Netflix Suburra.
Els fiscals van demostrar de quina manera alguns clans locals s’havien introduït en l’administració pública i l’economia local i en quins llocs feien negocis. Les activitats anaven des dels centres d’immigrants fins a la gestió de les deixalles.
Entre les famílies que volen treure partit de l’economia de la COVID-19, hi ha, segons els investigadors, el clan dels Casamonica, una agrupació de famílies gitanes radicada al sud-est de la ciutat. Els Casamonica ja van tenir un paper destacat en els processos de Mafia Capitale. Són una família que no ha amagat mai la seva riquesa, al contrari: les seves mansions luxoses i els seus Rolls Royce són tan llegendaris a Roma com l’enterrament de l’antic cap del clan, Vittorio.
L’agost del 2015, el taüt de Vittorio va ser transportat per la ciutat en una carrossa negra i daurada tirada per sis cavalls. Mentrestant, un helicòpter llançava pètals de roses vermelles damunt la gent de dol i una orquestra d’instruments de vent tocava la melodia de la llegendària pel·lícula de mafiosos El padrí. “Rei de Roma”, posava en grans pancartes que adornaven l’església.
Durant anys el clan va poder anar ampliant la seva influència a la capital. Però el 21 d’octubre de l’any passat, a les set del matí, cent agents van desplaçar-se a un barri on viuen famílies del clan Casamonica. Portaven buldòzers per tirar a terra edificis i piscines construïts il·legalment.
A molts romans allò els va satisfer; també a l’alcaldessa, Virginia Raggi, que anteriorment havia ordenat accions semblants i que des de fa anys rep amenaces de mort. “Els Casamonica van planejar un atemptat contra mi i la meva família”, va revelar després de la darrera batuda.
Ara la pandèmia està obrint nous camps d’influència per a la màfia; però, i el tràfic de drogues, un dels seus negocis centrals? Els tancaments de fronteres i les estrictes mesures de confinament arreu del món han tallat les cadenes logístiques. I les restriccions a sortir de casa, amb els carrers buits i controls policials pertot, són de tot menys ideals per als traficants.
En poc temps, el mercat romà d’estupefaents s’ha descompost del tot. Si bé al febrer les autoritats van confiscar 609 quilos de cocaïna, marihuana i altres drogues, durant els tres mesos d’estiu –juny, juliol i agost– només en van confiscar 178 quilos. “Hi ha menys confiscacions perquè hi ha hagut menys droga circulant pels carrers”, confirma el cap dels Carabinieri, Riccardo Sciuto.
Els clans fa temps que s’han adaptat a la nova situació i intenten dur una vida tan discreta com poden. La Camorra i la ‘Ndrangheta dominen la importació i la venda de drogues a gran escala i s’han repartit el mercat.
De la cocaïna llatinoamericana se n’ocupa la ‘Ndrangheta, que normalment transportava la substància des de ports com els de Rotterdam o Anvers fins a Itàlia passant per Alemanya amb l’ajuda de grups d’albanesos. L’haixix i la marihuana, en canvi, els porta la Camorra del nord d’Àfrica.
Tots dos grups han optimitzat les seves cadenes logístiques. En comptes de fer venir la substància de contraban amb vaixells de contenidors fins a ports grans, explica Marco Sorrentino, de l’autoritat duanera Guardia di Finanza, “ara en porten quantitats ingents amb velers o iots motors fins a petits ports turístics”, on hi ha menys controls.
La venda, per la seva banda, també s’ha modernitzat. Malgrat els problemes de subministrament derivats del coronavirus, a Roma el negoci continua mentre hi ha existències. Com que vendre als carrers és més complicat en temps de confinament, la droga la porten repartidors en bicicleta i taxistes directament als domicilis dels clients, sovint sense saber que, involuntàriament, han transportat droga.
“Hem descobert centres de trucades que organitzaven vuitanta lliuraments cada cap de setmana”, diu Sorrentino. Els seus agents han identificat, a més, centenars de grups de xat a través dels quals els clients feien comandes de coca o maria des de casa.
En el negoci als carrers fins i tot hi ha innovacions. La policia ha detingut traficants de drogues davant de supermercats i farmàcies, on la gent ha de fer cua per comprar medicaments o aliments: un camuflatge magnífic per als camells, que, amb la boca i el nas ben tapats, ofereixen discretament els seus productes. Al mateix temps, tenen espies vigilant que els potencials clients compleixin les normes de distanciaments per no aixecar sospites.
Ara hi ha una cosa, almenys, per la qual els clans no han de patir: la disponibilitat de treballadors. Com que a molts ciutadans la pandèmia els ha arrabassat el mitjà de subsistència, hi ha prou persones desesperades disposades a treballar per a la màfia que substitueixen els camells atrapats per la policia.
Aquest és el cas de persones com M., un drogoaddicte de 45 anys que viu al barri de Tor Bella Monaca. “Fa uns quants mesos vaig perdre la feina, em trobava enmig d’una separació i ja no em podia permetre la droga”, explica. Es va dirigir als caps locals del clan. “Em van donar feina de camell al carrer”. Així intenta guanyar-se la vida malgrat les restriccions pel confinament i els controls policials. “Fins que em denunciïn”. Al seu barri, la venda de cocaïna pel carrer reporta fins a cinquanta euros l’hora.
Durant dècades, Itàlia ha vist com en ciutats com Palerm la màfia causava terror en la vida pública i com al mateix temps oferia ajuda a ciutadans allà on l’Estat fracassava o es retirava. D’aquesta manera ampliava el seu poder i potenciava la seva riquesa.
Els últims anys, però, el país també ha après a parar els peus a les organitzacions criminals i als seus membres. A això hi contribueixen uns policies valents, uns jutges severs i uns polítics decidits, que aproven dures lleis antimàfia.
Però també molts ciutadans sense por que no han pagat els diners que se’ls exigien o que amb el seu compromís social han fet retrocedir la influència dels caps. Ara tot això està en risc perquè la pandèmia afebleix l’Estat i la societat italiana.
Un dels barris en disputa a Roma és Centocelle. Aquí, per exemple, s’hi podria decidir qui manarà en un futur: la màfia o els ciutadans. Durant molt de temps quasi ningú s’havia interessat per aquesta zona situada al sud-est del centre de la ciutat. Ara bé, des que una nova línia de metro connecta Centocelle amb el centre, els preus dels habitatges han pujat i el barri s’ha convertit, ja des d’abans de la pandèmia, en un punt calent de la vida nocturna romana. D’això se n’han adonat també els clans dels Casamonica i els Senese.
El 2019 la llibreria Pecora Elettica, un centre sociocultural de Centocelle, va patir dos incendis. Més endavant també es va calar foc a una pizzeria i a un restaurant situats molt a prop del centre.
Poc després del primer confinament, el juny passat, va ser el torn del gimnàs Haka. Si bé els agents encara no han aclarit qui hi ha darrere del delicte, Marco R. té una sospita. “Pel barri circulen calabresos, probablement vinculats a la ‘Ndrangheta, per comprar-hi locals”, diu el president del club esportiu que gestiona el gimnàs.
Aleshores va ocórrer una cosa inesperada. Els residents van crear comitès ciutadans, associacions i gremis per defensar el seu barri i reactivar zones abandonades. Enmig de la pandèmia van organitzar repartiments d’aliments per als veïns més pobres. Van entendre fins a quin punt la màfia treu partit del retrocés de l'Estat i la societat a causa del coronavirus. I com la màfia ocupa els llocs buits i així crea noves dependències.
El 20 de desembre, un dia abans que s’imposessin noves mesures de confinament, uns residents es van congregar a la Piazza dei Mirti sota el lema “Combateu la por! Visca el nostre barri!”. Van debatre sobre la relació entre emergència social i econòmica i l’avanç de la màfia. Sobretot, però, volien demostrar que no cediran fàcilment les seves llibreries, les seves pizzeries i el seu barri en benefici dels caps dels clans.
Traducció d'Arnau Figueras