1521
500 anys
El 3 de gener, el papa Lleó X excomunica el monjo agustí Martí Luter i els seus seguidors amb la butlla Decet Romanum Pontificem i s’aferma així la fractura entre Roma i els luterans. L’any anterior ja n’havia condemnat els errors amb la butlla Exsurge Domine.
L’holandès Adriaan Floriszoon, bisbe de Tortosa conegut com Adrià d’Utrecht i futur papa, inquisidor general de la Corona d’Aragó i també de Castella, promulga, el 7 d’abril, el primer decret antiluterà, el qual obliga a lliurar els llibres de Luter a la Inquisició i en prohibeix la lectura, la possessió i la venda. Generalment, els llibres són entrats de contraban, amagats a l’interior d’objectes com ara botes, barrejats amb roba o amb portades corresponents a altres obres o autors. Els tribunals permanents de la Inquisició als Països Catalans havien estat creats el 1482 a València, el 1484 a Barcelona i el 1488 a Mallorca, inicialment per combatre la dissidència religiosa i l’heretgia de moriscos i jueus. Les terres de la diòcesi de Lleida pertanyien al tribunal de Saragossa, mentre que les de Tortosa ho feien al de València i el districte d’Oriola a Múrcia.
Els inquisidors de València confisquen llibres prohibits de Luter, les obres del qual ja superen el mig milió d’exemplars.
El mallorquí Jaume d’Olesa i Sanglada tramet a Lleó X Contra errores Martini Lutheri, obra en llatí avui perduda, la primera contrària al pensament luterà escrita al país, considerada pel papa com la millor refutació del luteranisme feta fins llavors.
El dia de Nadal, el reformador Andreas Karlstadt celebra un culte de comunió vestit amb roba de carrer, dona a tots els assistents pa i vi, modalitat fins llavors reservada als clergues, i llegeix en alemany l’Evangeli, trencant així amb la pràctica tradicional catòlica.
L’hel·lenista Melanchton publica els Loci communes rerum theologicarum, primera exposició sistemàtica del pensament religiós luterà.
1546
475 anys
El 18 de febrer, a Eisleben, on havia nascut el 10 de novembre de 1483 i passat la infantesa, mor Martí Luter, als 62 anys. Autor de 616 obres de format divers i de prop de 2.000 sermons, és la primera figura de la Reforma protestant.
La Universitat de Lovaina (Flandes) edita un índex de llibres prohibits pel fet d’apartar-se del dogma catòlic, amb pròleg del bisbe de Tortosa, Adrià d’Utrecht.
1571
450 anys
El 4 de juny mor cremat a la foguera i malferit amb alabardes i altres armes, a Toledo (Castella), el sard Segimon Arquer, condemnat per la Inquisició per la seva relació amb el valencià Gaspar de Centelles, sota l’acusació de luteranisme i haver negat l’autoritat papal, la confessió oral i la doctrina catòlica de l’eucaristia, així com per defensar la justificació només per la fe. Autor de Sardiniae brevis historia et descriptio (1550), on ataca durament la Inquisició i retrata el bilingüisme català-sard a l’illa. Els documents arribats de Càller i que aporta per a defensar-se davant del tribunal són en català, “la llengua de la meva terra” i el primer d’una llista de llibres que sol·licita són les Constitucions i altres drets de Catalunya.
Miquel Vera, prior de la cartoixa de Porta Coeli a Serra (Camp de Túria), de família originària de Fraga, format a Lleida i a Salamanca, és processat per les seves idees luteranes, entre les quals l’afirmació que “només la fe” salva i la defensa de la llibertat de cada cristià davant les ordres del papa. L’any següent serà condemnat a turment i desterrat, per un termini de deu anys, a un convent a Xerès de la Frontera (Andalusia). El 1580, dinou monjos del seu monestir signen una carta on en reclamen el retorn.
Detectats nuclis protestants a Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) i a Barbens (Pla d’Urgell), poblacions on resideixen hugonots francesos i occitans. La Inquisició assenyala el mal que li fa a Catalunya, per motius de fe, la molta comunicació que manté amb França i el nombre important de francesos que hi entren i en surten diàriament.
El 15 de maig, Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda, virrei de Catalunya, informa d’un llibre no identificat pels monjos de la cartoixa de Scala Dei (Priorat), que parla de Luter, fet que provoca un gran escàndol.
Apareix a La Rochelle la traducció en llengua basca del Nou Testament, feta pel pastor Joannes Leizarraga, encarregada pel sínode de Navarra, set anys abans. És el segon llibre imprès en basc, el primer en prosa.
L’Església d’Anglaterra accepta els Trenta-nou articles, base de la fe anglicana, sobre el fonament dels 42 Articles (1553), de Thomas Cranmer, figura destacada de la Reforma anglicana i arquebisbe de Canterbury.
1621
400 anys
Joan Nicolau Sacharles publica a Londres, on resideix i on morirà, The reformed spaniard, també en edició llatina. S’havia convertit per la lectura del text de l’espanyol Cipriano de Valera conegut com a Dos tratados. Pastor protestant lleidatà, antic monjo jerònim, sacerdot durant nou anys i bibliotecari a El Escorial, fugí del país per Cotlliure i, després de tornar escandalitzat de Roma, abjurà el catolicisme a Montpeller i exercí de metge per terres occitanes.
1721
300 anys
El governador britànic de Menorca, Richard Kane, publica els 17 articles de la Reglamentació de la clerecia, per disminuir l’autoritat i el poder temporal del clergat catòlic i n’expulsa els sacerdots catòlics mallorquins. Entre els pocs casos d’adhesió d’autòctons al protestantisme, en el període britànic, hi ha el de tres monges clarisses del convent de Ciutadella que es casaran amb oficials britànics i hauran d’acabar emigrant a Anglaterra.
1821
200 anys
Neix a Londres William T. Brown, primer missioner metodista als Països Catalans. El 1869, any en què s’estableix a Barcelona procedent de Porto (Portugal), hi publica Catecisme d’els Metodistas, en llengua catalana, primer llibre protestant editat al país.
La Societat Bíblica Britànica i Estrangera aprova les disposicions del pastor de l’església reformada de Montpeller A. L. Lissignol per a la versió catalana del Nou Testament i escull com a traductor el llavors canonge Fèlix Torres Amat, futur bisbe. Lissignol comença a cartejar-s’hi i el 5 d’agost li n’encarrega la traducció, comesa en què també insisteix l’impressor barceloní Dorca, si bé aquesta no prosperarà.
És abolida la Inquisició a Portugal, de forma definitiva.
1846
175 anys
Neix a València, el 30 de setembre, Joan Canut de Bon Gil, futur jesuïta, establert a Amèrica del Sud, presbiterià i, finalment, metodista, que ha donat nom popular als protestants a Xile, coneguts com a canutos.
El pastor auxiliar Charles Louis Chappuis confecciona la llista dels 52 protestants existents a la Catalunya del Nord per a la Société des protestants disseminés, de Nimes, entitat que defensa la creació d’una església no concordatària a Perpinyà, petició que els protestants rossellonesos tornen a formular davant el ministre de cultes.
Apareix a Londres l’opuscle de caràcter autobiogràfic The life of Ramon Montsalvatge, a converted spanish monk of the order the capucins, escrit per l’excaputxí olotí Ramon Monsalvatge i Nogué (1815-1893), primer protestant conegut als Països Catalans a l’època contemporània.
1871
150 anys
El 7 de maig, el lingüista i bibliòfil nord-americà William Ireland Knapp (1835-1908) obre a Alacant la primera església baptista dels Països Catalans, on tenen lloc els primers baptismes i s’inicia la formació dels primers pastors.
Abans d’anar-se’n cap a Londres, on arriba el 16 de juliol a la recerca de suport per a la seva obra, Antoni Vallespinosa, antic director d’El Eco Protestante, primera revista protestant editada al país, deixa la seva congregació en mans del pastor presbiterià suís Alexander Louis Empaytaz, un cop fracassat l’intent de fusionar-la amb la de Georges Lawrence que li posava la condició que es bategés per immersió, cosa que Vallespinosa, proper a la tradició anglicana, no accepta.
W. T. Brown visita Menorca i Mallorca, convidat per F. Tudurí de la Torre i constata com prop de 300 persones assisteixin als cultes, regularment, a Maó.
L’1 de setembre, té lloc la fundació de la primera església metodista a Barcelona, al primer pis del carrer d’Abaixadors, 10, pel missioner W. T. Brown, amb cinc membres autòctons: Josep Baylina, Esteve Cirera, Pere Rams, Miquel Recaño i Teresa Vivó. També acull una escola diària, amb 314 alumnes, i una escola dominical.
El 16 de desembre, es constitueix oficialment per decret l’Església Reformada dels Pirineus Orientals, presbiteriana, amb l’obligació per a la vila de Perpinyà, residència oficial del pastor, de dotar-la d’un presbiteri i un lloc de culte adequats.
A. L. Empaytaz troba una nova ubicació per a la seva capella, després de Sant Domènec del Call, on havia treballat amb els protestants francòfons (suïssos i francesos) -enviat per un comitè de Lausana- i fundat el Col·legi Evangèlic de la Santa Creu, per a noies. El nou emplaçament és al carrer Nou de la Rambla, 42 i 49, i entre els primers membres de l’església hi haurà Santiago Sanmartí i Serra, mestre municipal i predicador d’anomenada; Joan Manuel Gonzàlez, exfrare franciscà; Luis López Rodríguez, futur pastor a Figueres, i Francesc Albricias, el més jove de tots i futur creador de l’Escola Model d’Alacant. El jove estudiant J. Aguilera, format a Suïssa, hi és enviat per ajudar-lo.
A la façana del casino republicà de Campos (Mallorca) figura una pancarta amb la inscripció: “Només adorem Crist i prou farses”, expressió de la connexió incipient entre els elements progressistes locals i el cristianisme no catòlic romà.
Inici del testimoni protestant a Vilafranca del Penedès, per l’acció evangelitzadora del Sr. Forner, la seva germana Carme i la filla Anna, mestra, que estableixen una escola al carrer de Puigmoltó, traslladada més endavant al carrer Migdia, fins a finals de segle. L’1 de setembre, hi celebren una conferència amb més de 200 assistents
Jaume Martí i Miquel intenta començar obra evangèlica a la ciutat de València.
La biblioteca popular del barceloní carrer del Pi, 5, fa la primera convocatòria anual del Certamen Antiprotestant, consistent a lliurar la Rosa d’Or a qui retiri de la circulació un nombre més elevat de llibres evangèlics sense comprar-los, premi obtingut per Fernando Valera de la parròquia de Sant Miquel del Port, a la Barceloneta. El vicari general de la diòcesi indica el domicili de Primitivo Sanmartín, al carrer de Petritxol, 11, 2n, per a fer-ne el lliurament i cremar-los.
Els colportors, repartidors de bíblies i literatura protestant, venen 98 bíblies, 188 nous testaments i 330 evangelis a Mallorca, i passen després a continuar tasques de colportoratge a la veïna Menorca.
Apareix a Londres l’opuscle New protestant church in Minorca, sobre el naixement de l’església maonesa promoguda per F. Tudurí de la Torre.
1896
125 anys
El ministeri de Cultes francès concedeix una subvenció de 125 francs anuals per a desplaçaments del pastor perpinyanès, per tal de garantir els serveis religiosos als soldats protestants destinats a destacaments de la regió i als residents a l’hospital militar dels Banys i Palaldà (Vallespir).
Franklin G. Smith s’estableix a Barcelona procedent de Mallorca, on treballava des de 1884, i és nomenat superintendent de les esglésies metodistes de Catalunya i Balears fins al 1916. Incorpora les esglésies balears al Pla de predicadors de Barcelona per afavorir-ne els intercanvis i reforçar els lligams entre els metodistes d’aquests territoris, aprèn el català, anima a predicar en la llengua del país i promou una escola nocturna per a treballadors i la creació d’una Lliga d’Obrers de Crist, que organitzarà conferències sobre qüestions filosòfiques i religioses.
El 25 de març, s’organitza a Barcelona la primera societat femenina baptista als Països Catalans amb el nom de Priscil·la, sota la direcció d’Antònia Zapater i Celma, nomenada dona bíblica per la missió sueca. Aquest model serà seguit per altres esglésies del país (si més no a Dénia, Figueres, Sabadell i Terrassa) i la primera reunió es convoca com a Comitè Missioner de Senyores de Barcelona, amb assistència de Manuel Marín i Olof Kausson Duren, jove missioner suec que parla català. Publiquen un almanac anual i les seves ofrenes es destinen a finançar la tasca d’evangelistes i viatges missioners.
Al maig, el governador civil de Girona, Fernando Álvarez, comunica al bisbe de Girona que reprimirà l’obertura d’una capella protestant i la predicació evangèlica a Agullana. Així mateix també ordena la clausura de les capelles evangèliques existents a Regencós, Sant Feliu de Guíxols, Torroella de Montgrí i Vilafant, mentre se celebra el culte dominical a Port de la Selva, a la casa coneguda com el Bombo.
El juliol apareix l’himnari en català Càntichs Evangèlichs, preparat i editat per George Lawrence, missioner gal·lès de les Assemblees de Germans, que inclou els 18 himnes més habitualment cantats pels protestants catalans.
Entre el 20 i el 23 d’octubre, el pastor Emile Houter, president de la Mission intérieure, pronuncia un seguit de conferències públiques de proselitisme al barri de l’estació de Perpinyà, amb una assistència regular de 200 persones.
Reobertura de l’Escola Metodista de Capdepera, tancada per l’ajuntament conservador, la qual durà a terme la seva tasca fins a l’esclat de la guerra el 1936.
L’anglès Mr. Lowe, membre de les Assemblees de Germans, visita Mallorca i hi contacta amb l’homeòpata eivissenc Antoni Agustín, establert a Palma.
El dipòsit bíblic i de llibres protestants de Maó és destruït per integristes catòlics.
El 9 de novembre, mor a Santiago de Xile Joan Canut de Bon Gil, nat a València el 1846, antic estudiant al seminari jesuític de Balaguer, convertit al metodisme. Fou un gran predicador, evangelista activíssim i la figura protestant més coneguda de Xile.
El 19 de novembre, s’inicia l’obra evangèlica baptista a Torís (Ribera Alta), on el missioner suec C. A. Haglund bateja les dues primeres integrants de la congregació local: Maria Arbona i Teresa Ballester.
El 6 de desembre es constitueix el Comitè Auxiliar de la Missió Evangèlica de Reus i de la província de Tarragona, integrat per creients estrangers que hi resideixen o bé hi tenen interessos econòmics o consulars, com L. G. Agostini, cònsol nord-americà a Tarragona. Presidit pel pastor A. Martínez de Castilla, cada divendres es desplaça a Tarragona on dirigeix un culte en francès en un hotel, per a empleats suïssos del comerç, i hi mena estudis bíblics en el domicili d’una vídua membre de l’església.
Obertura d’una capella metodista al carrer Murillo, 8, de Palma, encara existent. Hi col·laboren com a colportors Antoni Barri, Joan Bibiloni, Andreu Bustos, Joaquim Calatayud, Francisco Ibáñez, Manuel Jiménez, Perendones i Josep Rodríguez.
Apareix el periòdic mensual Le Vrai Chrétien, administrat pels pastors J. Chapal, de Cotlliure i A. Araud, de Perpinyà, per tal d’evangelitzar els pescadors cotlliurencs. Íntegrament redactat en francès, tot i anar dirigit a l’única església protestant integrada per catalanoparlants al nord del país, serà activíssim en el combat contra l’alcoholisme i responent els atacs del periòdic catòlic Croix des Pyrénées-Orientales.
1921
100 anys
Apareix a Santiago de Xile Cuarenta años de lucha, apuntes biográficos de la vida y obra del Rvdo. José Torregrosa, de Moisés Torregrosa, biografia del pastor alcoià que havia evangelitzat l’Empordà, València i Barcelona.
El 12 de març, a Barcelona, neix Noemí Celma i Ripoll, filla d’Ambròs Celma i Teresa Ripoll, membre destacada de l’església baptista barcelonina, futura muller del pastor i líder baptista Pere Bonet.
1946
75 anys
Apareixen a Barcelona el butlletí d’Esforç Cristià, Boletín del esforzador i Constancia, periòdic protestant que substitueix Perseverancia, fins al 1953, i reapareix El Eco de la Verdad, periòdic portaveu de les esglésies baptistes, després d’un parèntesi de deu anys i fins al 1955, editat a la impremta de Salvador Salvadó.
La Conferència Metropolitana de Bisbes d’Espanya, catòlica, presenta una queixa al general Franco contra l’obertura o reobertura d’una cinquantena de centres de culte protestant, arreu de l’Estat.
Es crea la Delegación de las Iglesias Evangélicas de España (DIEE), de caràcter interdenominacional (IEE, IERE, UEBE, EMCE), en la qual participen les esglésies catalanes, amb l’objectiu de ser l’interlocutor protestant davant l’autoritat franquista.
L’església baptista de Vilafranca del Penedès reprèn la seva activitat regular, el 3 de febrer, interrompuda per la guerra i la repressió de la postguerra i, el 15 de maig, inaugura la façana del temple de la ciutat i les reformes de millora i ampliació de l’edifici.
El 2 de juny, té lloc l’obertura del temple baptista del passatge de Nogués, 47, a Barcelona, amb capacitat per a prop de 300 persones, del qual és nomenat pastor interí Samuel Vila. El local ha estat cedit per Francesc i Concepció, pares d’Abel i Ricard Giralt Miracle.
El 24 de novembre, l’autoritat franquista concedeix permís per a la celebració de culte protestant en nous centres a Granollers -dirigida per Antoni Blanch-, Puigcerdà, Reus, Tarragona, Tortosa i Vilanova i la Geltrú, esglésies promogudes per S. Vila, amb l’ajut de la Mision Cristiana Española, oberta al Canadà per Zacaries Carles.
El 12 de desembre, l’ONU adopta una resolució de condemna del règim franquista per no respectar la llibertat d’expressió, de religió i de reunió, fet que desfermarà una reacció virulenta del nacionalcatolicisme espanyol.
El pastor de Sants, Pedro Giménez, que amb Manuel Díaz Latorre havia atès els cultes protestants a Reus els primers anys de postguerra, passa a dirigir-ne l’església presbiteriana i n’obre el temple històric del carrer de Vidal. També a la capital del Baix Camp, Josep Francès i S. Vila hi inicien l’obra baptista, primer al carrer de Montserrat i després al carrer de Pau Font de Rubinat.
Important culte de baptismes per immersió a Alacant, en una de les platges de la ciutat.
1971
50 anys
El 23 de gener mor el pastor baptista Ramon López Juan, nascut el 1888 a Monòver (Vinalopó Mitjà), convertit per Vicent Mateu i batejat pel missioner suec J. Uhr. Havia estat pastor a València, Alacant, Carlet, Sumacàrcer i Xàtiva.
El 31 de març, es funda el col·legi evangèlic Bethel, a Alacant, vinculat a l’església baptista, el qual estarà en funcionament al llarg de dos anys.
El 21 d’agost, Àngel Cortès, ancià de l’església del carrer de Terol de Barcelona, s’entrevista amb el president de la Generalitat, Josep Tarradellas, en el seu exili francès de Saint-Martin-le-Beau, trobada en la qual l’informa de la situació del protestantisme català.
El seminari baptista, fundat el 1922 i establert a Catalunya des dels inicis, és traslladat a Madrid, amb una certa polèmica a l’interior de les esglésies del país, sobretot a l’àrea de Barcelona, València i Alacant, on es concentren la majoria de baptistes.
Ataülf Simarro i Martínez assumeix la direcció pastoral de l’església baptista de Lleida,durant vuit anys; Joaquim Bellostas Zapater es fa càrrec de l’església baptista de Girona fins al 26 de gener de 1978, en una etapa de gran precarietat i dificultats; Miquel Linares és rebut com a pastor de l’església baptista Ataülf Simarro i Martínez, de Terrassa; Ángel Martínez Samperio és nomenat copastor de l’església baptista del Turó de la Peira, on s’estarà durant vuit anys; al barri de Torreforta (Tarragona) Ventura Reginaldo obre una capella baptista al carrer de Falset, mentre Josep Gangonells es fa càrrec de l’església de Manresa i promou la projecció de films cristians per la comarca i el programa “L’hora del temple”, a Ràdio Manresa, presentat primer per Esther García i després per la muller de Gangonells, Blandina Simon, filla del pastor jubilat Feliu Simon -emissió temporalment interrompuda per la censura.
El departament de mitjans audiovisuals de la Unió Evangèlica Baptista d’Espanya (UEBE) dirigit per J. Mefford i amb J. Pastor com a cap de producció, s’instal·la a Alacant, on preparen els programes “La Llamada” i “Respuesta” per a diferents emissores de l’Estat espanyol.
S’estableix a València, al carrer de Cuba, 33, el Centro de Literatura Cristiana, promogut per Margarita Nicholson, amb Arnold Lundqwist com a gerent. Més endavant es traslladarà al carrer de les Tres Forques, 8, i al del Marquès de Zenete, 27, fins al seu tancament definitiu.
Un grup de dinou joves de la primera església baptista de Sabadell es trasllada a Maó i hi reparteix 3.500 evangelis, més d’un miler de tractats religiosos i tres mil fulls de propaganda d’un curs bíblic. L’illa compta amb un grup de set adults baptistes i alguns joves, però no arriba a quallar-hi l’establiment d’una església local baptista.
Apareix a Barcelona Las confesiones no católicas de España, de Robert Saladrigas, llibre pioner en aquest àmbit i que tindrà un impacte destacat ja que fa possible la visualització d’opcions religioses fins llavors minoritzades.