Un context històric d’enfrontament bèl·lic (la primera guerra Carlina), el nostre escenari més monumental (els Pirineus), uns inexplicables assassinats col·lectius, misterioses forces de la natura i màgiques llegendes de la muntanya catalana. Albert Villaró ha elegit uns ingredients deliciosos i els ha sabut combinar amb talent narratiu i molta cura per la llengua.
Villaró és un fabulador —això ja ho sabíem— però és també un escriptor amb voluntat d’estil i un amant de les paraules en extinció i de les descobertes etimològiques —que, en aquesta novel·la són divertides i enlluernadores: O algú recordava que Cadàver ve de les síl·labes inicials del llatí “Carnis data vermibus” (la carn oferta als cucs), una invenció, com recorda un personatge de la novel·la, “d’Isidor el got, bisbe sant de Sevilla, venerabilíssim home, el més savi del seu temps, il·luminador dels temps foscos”?.
L’autor construeix uns personatges de novel·la clàssica d’aventures i els aplega a La companyia nòrdica en un grup d’increïble química narrativa: Un prussià procarlí d’origen català, un estrafolari monjo de Montserrat amb coneixements científics, un metge isabelí escèptic i una atractiva i rebel guia —filla d’un tractant d’animals— que coneix tots els camins del Pirineu i el prepirineu. Alguns d’aquests protagonistes, com el prussià que explica la història en primera persona i ulls d’estranger, Ulrich von Wilamovitz, són personatges reals. Concretament, Von Wilamovitz va ser un militar prussià, amb grans coneixements de botànica i intèrpret de violí, que realment vingué a Catalunya a lluitar al bàndol dels carlistes.
Això permet a Villaró un joc clàssic per donar veracitat al text: un pròleg on l’autor troba el manuscrit de Von Wilamovitz. A pesar de ser un recurs conegut, Villaró aconsegueix un immillorable text introductori, la porta ideal a una novel·la fascinant pel ritme, la intel·ligència dels diàlegs, la força dels personatges i la potència dels elements: perquè la natura —amb els llamps, les centelles i els meteors— hi juga un paper tan important com la màgia.
Més enllà de Perucho
La companyia nòrdica —que no és el nom del grup protagonista de perseguidors dels misteriosos assassins sinó els perseguits— ha estat comparada a Les històries naturals de Joan Perucho. Sens dubte, comparteix amb ella la ubicació d’uns succesos —aparentment?— sobrenaturals en el context de la guerra carlista, i també el viatge dels protagonistes per contrades indòmites del país, però segueix viaranys que beuen de fonts més internacionals i populars del segle XX i XIX. Si Perucho espremia el mite de Dràcula barrejant-lo amb els dips de Pratdip, per la novel·la d’Albert Villaró hi passejaran les llegendes del Comte Arnau i del Parellops i les històries tindran a voltes aromes a lectures clàssiques com Les aventures del baró de Munchausen de Raspe o l’Sleepy Hollow de Washington Irving —fins i tot, més remotament, recordarà detectius clàssics com el Pare Brown.
Albert Villaró entra a poc a poc dins d’aquesta aventura inoblidable —tan a poc poc com l’Ulrich von Wilamovitz entra per Andorra— i pas a pas, pàgina a pàgina, va marcant les característiques de la seva proposta. Una mirada estrangera, que permet una descripció impressionista del país —de la gent, del paisatge, dels costums, de la misèria—; una llengua riquíssima que rescata vocabulari en perill de l’alta muntanya; un recorregut per les llegendes de les terres pirinenques —i més enllà—; una divertidíssima col·lecció de personatges i situacions i un joc molt intel·ligent entre els fets històrics i el camí de la companyia nòrdica. Això, sense esmentar l’alternança de les històries explicades pel narrador i les cartes a la seva estimada (a la que llança epítets tan dolçament diversos com “culleradeta d’arrop”, “tupinet meu”, “gerricó de mel” o “pardaleta”).
En temps de pandèmia —i per molts anys de salut futura—, La companyia nòrdica és i serà de les novel·les que permeten submergir-se per complet en un altre món, aïllar-se, reflexionar i divertir-se com un gínjol, gaudint de la llengua i oblidant-se de la resta.
Un viatge imperdible a la màgia de les muntanyes i la literatura.
