El vicepresident i conseller de Transició Energètica i Sectors Productius del Govern de Balears, Juan Pedro Yllanes, juntament amb la directora general d’Innovació de l’Executiu, Núria Riera, i la coordinadora de l’Àrea de Cibersocietat de la Fundació Bit, Bel Llodrà, presentaren en roda de premsa el passat dijous l’estudi «Percepció de les fake news entre l’alumnat universitari de les Illes Balears», el·laborat pel departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i la Fundació Bit.
Val a dir que aquesta fundació pública té com a missió executar les estratègies d’R+D+I (Recerca, Desenvolupament i Innovació) "com a instrument del Govern dels Illes mitjançant la recerca dedicada a l’anàlisi, desenvolupament i el foment de les noves tecnologies i de l’esperit emprenedor de base tecnològica", segons s'explica en la seva pàgina web. La Fundació Bit té com a objectiu estratègic «conduir a les Illes cap a la Societat de la Informació i el coneixement incorporant les tecnologies de la Informació i la Comunicació(TIC)en la vida dels ciutadans, mitjançant projectes de capacitació, informació i divulgació. A més, ofereix accessibilitat a les TIC a empreses i administracions, mitjançant la creació i desenvolupament de solucions tecnològiques, i la col·laboració en la digitalització dels seus serveis de manera eficient i eficaç».
Fake news. El vicepresident i conseller Yllanes destacà la importància d’aquesta publicació en el context actual en què «les notícies falses esdevenen actualitat i, segons els experts, posen en risc la democràcia». Yllanes també ha remarcat que, tot i que «sempre hi ha hagut notícies falses i desinformació, ara, amb l’ús generalitzat d’Internet i de les xarxes socials, aquestes s’escampen de forma més ràpida», per la qual cosa és molt necessari entendre com funciona el fenomen per ser capaços d’identificar-lo i ser crítics amb la informació que rebem.
L'estudi presentat és una aproximació teòrica al fenomen de les fake news basada en un treball de camp realitzat entre el 10 de febrer i el 13 de juny de 2020 entre l’alumnat de la UIB. D’una banda, s’hi troben els resultats d’una enquesta realitzada a més de 800 alumnes; i, de l’altra, les conclusions extretes de dos grups més reduïts i també formats per alumnat universitari de la UIB, i en els quals es va aprofundir en diferents temàtiques relacionades amb les fake news.
En síntesi, l'estudi prova que entre els universitaris illencs «els mitjans que generen més confiança són els tradicionals enfront dels digitals». El 60% dels alumnes de la UIB consultats són capaços d'identificar les notícies falses. Ara bé, resulta sorprenent que fins el 40% no sigui capaç de fer- ho, perquè se suposa que el segment social dels universitaris és el dels joves més ben informats. També és preocupant que els homes percebin més les mentides publicades que les dones. Les notícies arriben al jovent universitari a través de les xarxes socials en primera posició, la televisió en segona i la premsa digital en tercera.
Els universitaris illencs contrasten les noticies que els provoquen dubtes sobre la seva autenticitat a través d’internet -75% - , en segon lloc les intenten verificar amb la comparació amb «altres fonts» - 62% - o demanant a persones del seu entorn – 44% - . Per una altra banda, segons l’estudi, els estudiants de la UIB manifesten la «predisposició a creure notícies a partir del seu propi posicionament» ideològic.Els autors de l’anàlisi es mostren preocupats pel fet que «es percep una certa normalització de les fake news». El principal canal de propagació de les mentides publicades és WhatsApp. Atès que els joves «donen més credibilitat a les fonts properes», es dedueix que «el grup actua com a filtre quan es comparteixen informacions falses».
Els responsables polítics de l'estudi manifestaren que els joves universitaris no són els més afectats pel que anomenaren «notícies falses» i que, en realitat, no són altre cosa que mentides publicades, sinó la tercera edat. Per això, ja preveuen per al 2021 difondre el mateix qüestionari a gent gran i promoure alguna interacció entre gent jove i de la tercera edat perquè aprenguin els uns dels altres.