Encara no és oficial, però si res no es torça, Dolors Sabater acabarà essent la cap de llista de la CUP a les properes eleccions al Parlament. Ho farà, tot i que el format de la candidatura encara és una incògnita, com a líder de Guanyem Catalunya. Aquesta formació de nova creació -encara no consta públicament al registre de partits- és clau per entendre com la que fou alcaldessa de Badalona s'ha decidit a fer el pas per ser la número u dels anticapitalistes, una vacant que estava essent difícil de cobrir per als cupaires.
Fa mesos que una comissió treballa dins la CUP per intentar forjar una llista electoral amb el pretext que aquesta interpel·li i inclogui persones més enllà de l'àmbit estricte de la formació o l'esquerra independentista. Més enllà d'altres formacions polítiques, des de la CUP se cerca incloure persones de diferents àmbits activistes o socials afins. Un dels principals handicaps ha estat a l'hora de trobar cap de files amb projecció pública. Noms com el d'Eulàlia Reguant i el de Carles Riera han sonat en diferents mitjans.
També va agafar força el nom de l'exdiputat David Fernández, que hauria rebutjat l'oferta. D'haver-la acceptat, però, una de les opcions més plausibles és que se li hagués proposat fer tàndem amb Dolors Sabater, tal com afirmen fonts properes a la formació. Sabater va ser una de les persones més proposades per part de la militància de la CUP al Secretariat Nacional per encapçalar la llista en la fase primerenca de conformació d'aquestes, segons fonts del partit.
Descartat l'exdiputat, l'alcaldessa de Badalona és a hores d'ara la principal carta dels anticapitalistes. Ara bé, la seva incorporació no està essent un camí de roses.
Sabater és una de les principals valedores del projecte Guanyem Badalona en Comú, una aliança entre CUP, ERC i Comuns que la va dur a l'alcaldia de Badalona l'any 2015. Es tractava d'una aposta municipalista que passava per abraçar la transversalitat de l'esquerra partidària del dret a l'autodeterminació, en una mena de front popular que superés els marges habituals de l'esquerra independentista. Sense una aposta com aquesta -a rebuf de la marca Guanyem Barcelona, impulsada per Ada Colau- hauria estat impensable veure una ciutat com Badalona en mans de la CUP. Tampoc altres poblacions de la perifèria metropolitana com ara Ripollet o Cerdanyola del Vallès.
Emparats en aquesta estratègia, en les eleccions municipals de l'any 2019, una quinzena de candidatures de l'òrbita cupaire van crear la marca Municipalistes per la República. Aquestes llistes van presentar-se en ciutats com Ripollet, Sant Boi, Cerdanyola, Santa Coloma de Gramenet, Badalona o Girona. Amb aliances asimètriques -incorporant algunes part dels comuns, altres arribant fins a ERC- i resultats dispars. Bona part de les poblacions, però, eren municipis amb una forta capacitat d'influència de Poble Lliure, una de les organitzacions estratègiques que donen suport a la CUP i que fa anys que aposta per la necessitat de crear candidatures àmplies que superin els límits tradicionals de l'esquerra independentista.
Una bona síntesi d'això seria l'article publicat pel regidor de Guanyem Girona i exportaveu del Secretariat Nacional de la CUP, Lluc Salellas al seu blog el juny del 2020. Amb el títol "I si guanyem Catalunya?", Salellas demanava expandir les apostes municipalistes per fer un "projecte polític que agafi el fil roig del referèndum i que cerqui la transformació social, que aspiri a guanyar, a transformar i que trenqui amb les dinàmiques dels partits de govern actuals. La desafecció política ha guanyat massa terreny. És el moment de revertir-ho i els aprenentatges locals poden ser una bona base des d’on bastir una proposta que realment alteri la comoditat del sistema actual".
Aquest mateix esperit és el que hauria dut a l'exalcaldessa de Badalona a crear Guanyem Catalunya. Sabater, que el 27 d'octubre del 2017 va ser una de les encarregades de parlar des de l'escala del Parlament quan el micròfon cremava en mans de tothom, sap que la seva ambivalència és a la vegada el que la capacita per liderar un projecte que incorpora espais diversos com és Guanyem Badalona en Comú. Des del primer moment ha deixat clar, doncs, que si encapçalava una candidatura al Parlament vinculada d'una manera o altra a la CUP, havia de complir aquests valors de pluralisme i transversalitat que caracteritzen el seu tarannà polític.
De la proposta se n'haurien derivat també negociacions per incorporar a la candidatura dues formacions que, fins fa poc, estaven a l'òrbita dels comuns. Es tracta de Comunistes de Catalunya -el partit de Joan Josep Nuet, ara a Sobiranistes, formació incorporada a la llista d'ERC en els darrers comicis- i Anticapitalistes. Ambdues han acostat posicions amb els cupaires els darrers mesos, però finalment no han aconseguit arribar a un acord. Des d'Anticapitalistes es va rebre malament la filtració de la noticia i en un comunitat a la premsa van especificar que això "debilita les possibilitats d'aliances". En el mateix escrit feien saber que eren partidaris d'una "gran aliança rupturista, autodeterminista i amb un programa radical", si bé no sembla que pugui reeixir per aquestes eleccions. El seu posicionament final, però el fixaran en l'assemblea prevista pel 19 de desembre.
A hores d'ara, l'aliança que segueix en peu és la que forjarien la CUP i Guanyem Catalunya. Malgrat que encara resten serrells per negociar i que les bases d'ambdues formacions ho puguin ratificar, el cert és que la suma d'ambdues formacions quedaria lluny de les dimensions que preveien els plans més ambiciosos o de projectes com Badalona en Comú o Decidim Ripollet. Sí que donaria, més força, però, a Poble Lliure al si del Grup Parlamentari on, en les darreres eleccions, els sectors més afins a Endavant van aconseguir jugar millor les seves cartes: Carles Riera, n'és militant.
Tot plegat, per part de la CUP, s'acabarà de decidir entre aquest cap de setmana i principis de la setmana que ve. Entre ahir i avui, la militància de la CUP vota en les assemblees territorials un preacord que estableix les bases de l'aliança amb Guanyem Catalunya. Si això prospera, expliquen fonts del partit, el Consell Polític dels anticapitalistes aprovarà, o no, l'acord aquest dissabte 12 de desembre. A partir d'aquí, si segueix endavant el pacte, es faran extensives les propostes llistes electorals a la militància que tindrà un marge de 48 hores per votar-les.
Per part de Guanyem, destaquen que, després de la desvinculació de Comunistes i Anticapitalistes, la seva militància de base -és a dir les assemblees de les diferents candidatures municipals de Guanyem, com la de Ripollet o Cerdanyola- haurà de decidir si s'obren a explorar un pacte només amb la CUP. Tot i que no hi ha data tancada, fonts de la formació detallen que la resolució es prendrà més d'hora que tard. Cal remarcar que els projectes de Guanyem als diferent municipis són diversos i tot i que tots ells tenen en comú que la CUP els dona suport, molts d'ells s'organitzen internament seguint el principi d'una persona, un vot. El que no garanteix que la decisió de la CUP sigui la mateixa dels cercles de Guanyem.
Entre les qüestions que resten per definir hi ha el fet de si Guanyem s'aliarà a la CUP en condició d'igualtat, si ho farà com una de les organitzacions que donen suport a la candidatura -com Arran, Endavant o el SEPC- o si es donarà pas a una via intermèdia. Segons la informació publicada al diari Araen relació al preacord, la voluntat és "una imatge diferenciada, que mantingui la identificació corporativa de la CUP, però que transmeti que hi ha un projecte nou i més ampli". La proposta també parla de la creació d'una comissió bilateral per fer seguiment del pacte i de la possibilitat de votar diferent al Parlament en aquells punts en que no hi hagi possibilitat de consens.
Darrers esculls per saber si es culmina el camí de Dolors Sabater a la CUP.