La plataforma sense ànim de lucre Verificat va néixer l’abril del 2019 en el marc d’un projecte pilot de fact-checking per verificar les eleccions municipals de Barcelona del maig de 2019, el primer repte al qual s’ha hagut d’afrontar. L’equip fundador està format per sis professionals de la informació amb interessos en l’àmbit de la desinformació, des d’experts en periodisme de dades fins a especialistes en fact-checking. Un d’ells és Lorenzo Marini, codirector i Cap de Projectes de Verificat, qui explica que en el 2020 el projecte ha nascut amb un equip de nou persones amb redacció pròpia a Barcelona, ubicada al Barcelona International Public Policy (BIPP HUB), i s’ha consolidat com la primera plataforma de verificació de dades de Catalunya.
En declaracions a EL TEMPS, Marini reivindica que el fact-checking, a diferència d’altres branques del periodisme, té un compromís total amb la neutralitat, motiu pel qual un dels requisits per unir-se a l’equip de Verificat és no estar vinculat a cap partit polític. “Tothom té opinions, però treballar per un partit polític o tenir connexió directa amb un moviment en faria un conflicte d’interessos a l’hora de verificar les declaracions d’un polític”, explica. La plataforma està registrada com una associació sense ànim de lucre i el principal finançament prové de beques d’Open Society Foundations, una xarxa internacional de fundacions que dona suport econòmic a grups independents que treballen per la justícia, la governança democràtica i els drets humans, tot i que també estan a l’espera de rebre resultats de projectes europeus en els quals han participat.
El principal desafiament de la plataforma és combatre la desinformació, entesa com aquella informació falsa que corre per la xarxa i que “és molt atractiva i hi pots afegir històries per fer-la emocional”, detalla Marini. Aquest tipus de continguts es difonen com la pólvora per internet i les xarxes socials perquè hi ha interessos al darrere, com la de “manipular l’opinió de les persones per qüestions polítiques o econòmiques”, comenta. Amb l’auge d’internet és molt més fàcil produir aquest tipus de narratives i distribuir-les i és a causa d’aquest fet que es crea un contramoviment de persones que vol verificar i contrastar les dades, una feina en què s’hi ha de dedicar molt de temps i a vegades s’ha de treballar a contrarellotge perquè la notícia falsa ja ha circulat.
L’acte de verificar
Saber escoltar, mirar les xarxes socials, veure les coses virals i atendre les peticions de la comunitat que reben a través del correu electrònic o les xarxes. Aquests són els primers passos abans d’iniciar la verificació de dades. El fact checking polític, en canvi, se centra a llegir notícies, seguir debats parlamentaris i sessions parlamentàries. “Nosaltres no verifiquem opinions, programes electorals i promeses i hem de saber discernir la informació que és verificable”, explica Marini. Manifesta que els polítics, que haurien de ser els més precisos perquè són els representants de tots, a vegades utilitzen les dades de forma errònia. “No sempre de forma intencionada, a vegades s’equivoquen perquè no hi ha cultura de basar el discurs en fets reals”, diu.
Una vegada s’han trobat els fets a verificar, es contrasten amb fonts i bases de dades oficials i en el cas que es tracti d’una declaració, es parla amb la persona responsable per si està interessat a contextualitzar el discurs. Després d’un treball minuciós, la plataforma qualifica les verificacions amb verdader (es reafirma el fet), enganyós (conté alguna informació verídica, però amaga fets rellevants), fals (les fonts no avalen l’afirmació) o no comprovable (les fonts i investigacions són insuficients per provar si és verdader o fals). Verificat treballa amb una política de rectificacions oberta i es fan públiques a la pàgina web, però per sort “només n’hem fet una perquè anem molt a fons en tots els temes”, explica Marini.
Educar per combatre la desinformació
Un dels altres àmbits d’actuació de l’associació és l’educació. Ofereixen programes de formació per a la lectura crítica de la informació a les xarxes socials a diversos nivells a estudiants de secundària, batxillerat, universitat i a les administracions públiques. Actualment, el gran projecte amb el qual treballen ha estat becat per Youtube i International Fact-Checking Network i pretén crear un canal de verificació fet per i per a adolescents. El projecte pilot s’està duent a terme a l’Escola Llor, a Sant Boi de Llobregat. Avui en dia, tots els ciutadans són consumidors, distribuïdors i productors d’informació i “volem aportar la filosofia de saber buscar informació des de les fonts primàries a través d’internet”, diu Marini.
#ParemLesMentides, el crowdfunding per verificar les eleccions del 14 de febrer
Verificat ja es prepara per cobrir les eleccions catalanes del pròxim 14 de febrer de 2021. A través de la Fundació Goteo, la plataforma va engegar l’11 de novembre un crowdfunding per fer fact-checking del que diuen els polítics, desmuntar les cadenes de rumors, treballar perquè els joves aprenguin a navegar entre el caos informatiu i pagar un salari digne als periodistes que treballaran durant la jornada electoral perquè “pensem que no podem proposar-nos ser un motor d’impacte social si no comencem cuidant els drets laborals de la gent que treballa amb nosaltres”, adverteix el codirector. En general, els micromecenatges tenen dos moments àlgids, la primera i última setmana. Els primers dies van ser molt intensos i van rebre gran part de les donacions, a més que Ideograma, empresa de consultoria i assessorament en comunicació, va fer una aportació de 1.000 euros i va duplicar les donacions de les altres persones. Una acció de la qual Verificat n’està molt agraïda i ara busca altres empreses que estiguin interessades a fer el mateix.
Actualment la situació s’ha relaxat, però preveuen que la darrera setmana serà clau. L’equip és conscient que han engegat la campanya en plena pandèmia i en un moment en què l’economia de les famílies no està en els millors moments. L’objectiu mínim és de 15.000€ i l’òptim, de 50.000 euros. Marini recalca que les donacions tenen una desgravació fiscal de fins al 80% i són molt importants per blindar Verificat dels recursos necessaris per fer front a les eleccions i aturar les mentides dels polítics i les que corren per la xarxa.