“Avui no s’acaba res. Avui comença tot”.
Així s’expressava Laura Borràs durant la seua compareixença davant la càmera de Junts per Catalunya, que emetia pel seu canal de YouTube els resultats de les primàries del partit, que havien de decidir el candidat o candidata a presidenciable en les properes eleccions al Parlament de Catalunya previstes per al 14 de febrer.
El camí de l’actual líder de Junts per Catalunya al Congrés no ha sigut senzill. Va fer el pas a la política activa per afegir-se a les llistes de JxCat quan encara no era un partit, sinó una candidatura electoral que sumava la força estructural del PDeCAT i l’atracció carismàtica del president Carles Puigdemont, llavors ja a l’exili i en aquell moment, també, candidat a ser reelegit president de la Generalitat de Catalunya després de la destitució per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. Borràs, amb una carrera acadèmica ben prestigiosa, anava de cinc a la llista per Barcelona i, després dels llargs mesos que van transcórrer abans la investidura del president Quim Torra –abans, la justícia espanyola havia impedit les investidures de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull–, Laura Borràs va ser nomenada consellera de Cultura.
El seu perfil polític no va deixar de créixer en valoració. Les seues intervencions parlamentàries la van situar com una de les polítiques amb més força al si de la coalició, que va decidir traslladar Borràs al Congrés dels diputats, situant-la com a cap de llista en les eleccions espanyoles el 28 d’abril de 2019. Des de llavors, i després d’haver repetit com a cap de llista el 10 de novembre de l’any passat, Borràs ha sigut la referent de JxCat a Madrid, sense deixar de ser-ho, també en bona part, a Catalunya. En la recent destitució de tres consellers de l’àmbit de JxCat, entre ells la de Cultura, Mariàngela Vilallonga, hi havia la possibilitat que Borràs tornara a ocupar aquest càrrec. Però aquesta operació hauria situat Ferran Bel, del PDeCAT, com a líder de la coalició al Congrés, cosa que va impedir aquest moviment al tauler polític, en plena disputa entre el partit hereu de Convergència i el nou partit fundat pel president a l’exili Carles Puigdemont.
Propera al president Torra, qui li va donar suport públicament en les primàries de JxCat, Borràs compta amb el recolzament, també, de bona part dels nouvinguts a la política. Concretament, dels qui s’han sumat a JxCat arrossegats pel president Puigdemont i que no procedeixen de l’antiga Convergència. Són els casos de l’advocat i catedràtic de Dret Processal Jaume Alonso-Cuevillas, del també jurista i vicepresident del Parlament Josep Costa o de la directora de l’Institut Ramon Llull Iolanda Batallé.
El conseller de Territori, Damià Calvet, l’altra candidat, s’ha quedat amb només el 25% dels vots que ha emès la militància de JxCat, que ha optat per atorgar la condició de presidenciable a Borràs en un 75%. Calvet, procedent de Convergència i ex del PDeCAT, comptava amb el suport dels presos polítics que procedeixen també del pujolisme. Si bé, la cordialitat entre els dos candidats després de saber-se el resultat ha estat ben escenificada.
Laura Borràs insistia en la seua aposta pel projecte “transversal” de JxCat i defensava la gestió institucional i el treball per la independència com dos objectius compatibles que es poden desenvolupar de manera conjunta. L’exconsellera també ha fet una crida a tot l’independentisme per omplir les urnes el 14 de febrer.
El fet que l’actual diputada al Congrés esdevinga cap de llista és un nou colp d’efecte a l’hora d’ubicar JxCat el més allunyat possible de l’anomenada postconvergència. El partit del president Puigdemont, però, no deixarà d’incorporar perfils procedents de l’antic partit, ara deslligats del PDeCAT després del trencament entre les dues formacions. En tot cas, l’aposta pels perfils recentment incorporats a la política és clara.
Resta, però, la incògnita del judici al qual serà sotmesa Borràs per l’afer de l’Institut de les Lletres Catalanes, que l’esquitxa des de fa un temps arran d’una investigació sobre un fraccionament de contractes adreçat, presumptament, a beneficiar personalment un conegut seu. Borràs sempre ha vinculat aquest cas, però, a una persecució judicial contra ella, i ha negat els fets que li imputen de manera categòrica.
De moment, les enquestes situen Esquerra Republicana com la força vencedora el 14 de febrer. Ara, Junts per Catalunya, amb una candidata triada, té l’objectiu de tornar a capgirar els presagis, tal com ja va ocórrer el 21 de desembre de 2017.