L’editorial Lleonard Muntaner acaba de publicar el seu “Catàleg. 25 anys. 1994-2019”, un recull de totes les publicacions fetes al llarg del primer quart de segle de vida del segell que va fundar qui li dona el nom. A l’any 1989, després de deixar la docència universitària, Muntaner optà per assumir el risc de guanyar-se la vida fent el que de bon de veres sempre l’ha apassionat: editar llibres. Primer intentà crear dues empreses amb socis, fins que finalment el 1994 va entendre que per viure de la seva passió havia d’emprendre l’aventura en solitari. Així muntà la seva pròpia editorial, que va complir l’any passat vint-i -cinc anys i que per celebrar-ho ha publicat ara el catàleg de totes les obres editades durant tot aquest temps.
- Una iniciativa, això del Catàleg, que ha estat molt ben rebuda, vist el cas que se li ha fet…
- Ens han fet molt de cas. Moltíssim. La veritat és que no ens ho esperàvem i t’ho dic de bon de veres, estic molt agraït.
- Vostè fundà aquesta editorial el 1994, però abans ja editava
- És cert. Sempre m’ha interessat l’edició. Ja m’ocupava d’editar una revista del meu poble, Peguera (Calvià), a les acaballes del franquisme, «Voramar» es deia. Després, quan a la universitat (com a docent i investigador) vaig ser editor de la revista «Treballs de Geografia» i d’altres publicacions. A la fi, a finals de la dècada dels vuitanta vaig muntar la llibreria de vell Ramon Llull i al mateix temps amb amics com Llorenç Pérez, Josep Juan Vidal, Mateu Colom, Miquel Flaquer i Antoni Guiscafré fundàrem El Drac Editorial, el 1989. D’aquella inicial petita empresa en sortiren altres editorials com El Tall, l’any 1990, que vàrem muntar en Vidal i jo mateix, Documenta Balear, creada per Guiscafré el 1991, El Gall Editor... i finalment em vaig adonar que per viure de l’edició m’havia de posar pel meu compte i així va ser com el 1994 vaig fundar Lleonard Muntaner Editor.
- Ha editat sobretot temàtica baleàrica: història, geografia, biografies, cuina, assajos... de tot. Però fugia de la literatura, fins que últimament s’està obrint també a la creació i a la traducció.
- En això hi ha tengut molt a veure la meva filla Maria que porta l’editorial ara gairebé tota sola. Jo l’ajut; i també hi ha en Jaume, el meu altre fill, que se n’ocupa de la part més artística, com la de les cobertes. Na Maria és filòloga catalana especialitzada en teoria de la literatura i literatura comparada i, és clar, amb qualque cosa s’havia de notar. Ha sabut obrir l’editorial cap a àmbits temàtics nous, com són la literatura i la traducció, geogràfics també -Catalunya i el País Valencià – i fins i tot formals amb un contracte amb una empresa radicada a Barcelona especialitzada en venda d’E-books. Avui l’editorial té una projecció fora de Mallorca que no havia tengut mai.
- El llibre electrònic és el futur?
- Nosaltres sempre imprimirem en paper, encara que puguem editar en digital també. El paper és quelcom especial. Bé, jo som un boig del llibre imprès. La meva passió són els llibres. En tenc.... No et vull dir la xifra de llibres que tenc. Encara ara n’estic comprant, cada dia. No ho puc evitar. Tenc una biblioteca enorme, massa grossa. Si ara hagués de tornar començar crec que seria millor fer una biblioteca especialitzada en xuetes i Inquisició, que és la meva especialitzat, de només un miler de llibres ben seleccionats. El que no tenc és un excés, tant com que sovint descobresc que tenc llibres que no me’n recordava tenir.
- És difícil obrir-se camí fora des de Mallorca?
- És que no pots obrir-te a la literatura i a la traducció i quedar-te editant només a Mallorca, no hi ha prou públic. Per tant no tens opció, realment. És imprescindible obrir-nos a tot l’àmbit lingüístic. I la veritat és que la rebuda que tenim quan anam a fires, presentam llibres a Catalunya, sobretot, és molt bona i a poc a poc se’ns està coneixent per tot arreu.
- La pandèmia ha afectat molt negativament la seva editorial, com li ha passat a tantes d’altres empreses de tots els sectors?
- Sí, és clar, enguany no podrem arribar a la xifra habitual de títols publicats que sol ser d’uns 70 anuals. Però hi ha una diferència important en relació a la resta d’empreses, sobre les més grans. Com que sempre hem patit estretors, estam acostumats a viure així. Les grans empreses ho passen malament ara perquè estan acostumades a guanyar molt de doblers. No és el nostre cas. Som una empresa petita i sabem aguantar millor quan venen mal dades.
- Després de trenta anys editant, com veu la implicació de les institucions en el segment cultural de l’edició?
- Depèn molt de la persona responsable. He après que això és el més important, com és cada persona que té la responsabilitat política. És indubtable que si a més de ser polític, el responsable de la gestió cultural coneix ben bé el món de l’edició, aleshores tot resulta més fàcil. Rara vegada és així, però. Tot i que normalment tots volen ajudar i implicar-se. Una excepció notable, per la seva aportació beneficiosa al sector de l’edició, fou la de Damià Pons, quan s’ocupà de la política cultural tant en el Consell de Mallorca (1995-1999) com en el Govern (1999 -2003), però, clar, en Damià és un gran intel.lectual, és autor i coneixedor a fons del món editorial i la seva gestió destaca molt per damunt dels altres responsables de política cultural que hi ha hagut.
- Vostè s’ha penedit alguna vegada d’haver deixat a banda la docència per dedicar-se a editar llibres?
- Ni una sola vegada, ni un sol instant. Mai. Sempre m’han apassionat els llibres. He fet i faig el que m’agrada, el que vaig triar fer en el seu moment, i d’això en fa ja trenta-un anys.
- El futur de Lleonard Muntaner Editor està assegurat?
Sí, na Maria, la meva filla, té passió per aquesta feina que és, també, una forma de vida. És el que vol fer i fa. I això és el que en la vida importa de bon de veres. Tenir passió pel que es fa. Sempre li dic que guanyaria molt més fent classes, perquè estic segur que trauria l’oposició a la que es volgués presentar, però ha triat aquesta vida. Que és justament la que l’apassiona. Per ventura no guanyarà tants de doblers com si fes altres coses, però fer el que t’agrada amb passió no es paga, no es pot pagar amb doblers.