Per què calia una televisió online des de la perspectiva lesbiana i bisexual en català?
Queralt Guinart: Primer, perquè era una cosa que no existia. És un tipus d'educació que no ha estat rebuda mai i que nosaltres treballem des de l'oci i la cultura. Una necessitat que s'ha cobert en l'àmbit mediàtic a Catalunya. D'altra banda, per generar comunitat. Aquesta comunitat LGTB, més LiB que és el que toquem nosaltres, mai ha tingut un nexe d'unió capaç d'ajuntar i fer moure aquesta petita marea. Per això estem aquí.
Carol Veciana: Per això la idea de fer contingut. És a partir del contingut que pots crear una comunitat. Pel fet que no hi havia cap contingut, o si n'hi havia, era molt puntual. Per exemple, per la setmana de l'orgull.
QG: Com dius, sembla que només existim durant una setmana al juny. Si estan generosos, durant un mes. Bunyol TV és la reivindicació que les sexualitats dissidents existeixen durant tot l'any i tenim una cultura pròpia.
D'on ve la necessitat de crear comunitat?
CV: Primer, per una falta de referents. Tu creixes en aquest món i no en tens. Arribes a la teva etapa adulta, t'adones que ets lesbiana i t'agafa un neguit perquè no tens on agafar-te. No tens referents perquè no els has vist mai. Per sort, això va canviant. Però, segueix essent molt complicat, d'aquí la necessitat de fer aquest contingut. Per dir que estem aquí i que no estem sols.
QG: Sobretot el no estar sols. Per acompanyar la gent que pensa que sortir de l'armari és una cosa molt excepcional i que no passa i que estàs fora de la norma. Aquest seguit d'incoherències personals que et sorgeixen a l'adolescència, que és quan sols sortir de l'armari -tot i que pot ser molt més tard. Doncs, aquí hi ha unes ties, que són joves i tenen un projecte i que totes hi han passat.
CV: Realment, és un contingut que tothom hauria d'haver rebut des de petit per no rebre l'impacte després. Però, com que no hi és, per això estem fent-lo una miqueta nosaltres. Per dir que estem aquí.
Per què es presenten com a lesbianes i bisexuals i no com a col·lectiu LGTBI?
QG: A Barcelona, en concret, tenim un problema que és Pride BCN. És una macroempresa que sempre ha posat el focus en la comunitat gai. És el Gaixample i la comercialització de tot això. I clar, no ens hem d'oblidar que, encara que siguin gai, són homes. Que, per definició, és el sexe que s'emporta tot el focus d'atenció. Per nosaltres era important deixar clar que només som lesbianes i bisexuals.
CV: No és un tema d'excloure a ningú, sinó de produir un contingut que no hi és perquè ens l'han tret o ens han invisibilitzat. Ho fem per dir que també estem aquí.
QG: De fet, és un projecte gens excloent. Ens veu molta gent heterosexual també. I penso que és positiu. Nosaltres, tota la vida hem mamat comèdies romàntiques heterosexuals i continguts heterosexuals.
CV: Per què no pot ser al revés? Evidentment.
QG: Era important posar el focus a les dones.
El seu projecte va néixer durant el confinament. Un dels primers missatges que van penjar és que buscaven gent de les quaranta-dues comarques de Catalunya per participar del projecte. Per què era tan important descentralitzar Bunyol TV?
QG: Era molt important perquè nosaltres ens trobàvem que érem totes lesbianes de poble. No vam sortir una mica de la closca sexual fins que no vam anar a Barcelona. I no em refereixo a anar a follar, sinó a entendre que hi ha altres maneres de viure la vida. Era important posar el focus en què si ets bisexual o lesbiana i vius a un poble, t'hi pots quedar, pot seguir essent lesbiana i no passa res.
CV: Desgraciadament, no és el mateix viure en una ciutat que en un poble. Jo, al poble, recordo que de la meva edat, quan estava a batxillerat, només va sortir de l'armari un noi. I era tema de conversa al poble, perquè era l'únic. Evidentment, per estadística, era impossible que fos l'únic. En canvi, arribes a Barcelona, i en el meu cas, a la carrera, em trobo que la meitat de persones eren del col·lectiu. Arribes a Barcelona i veus que això existeix de veritat.
QG: També hi ha un punt de crítica. Estem dient als serveis municipals de Catalunya que han de fer alguna cosa. Hi ha una comunitat que no se sent representada als pobles i estem en ple segle XXI. Com pot ser que tothom estigui a la ciutat, si viure a la ciutat, realment, és una merda. Falta un treball de base cultural i municipal per sortir del tabú. Encara estem dins l'armari. Al poble estàs dins l'armari durant molt de temps.
CV: Jo crec que fins que et fas gran o tens prou força de voluntat. Al final és força per sortir. Perquè sap que la gent et dirà i et mirarà.
Seràs tema de conversa...
QG: Evidentment. I no només això. Com a lesbianes i bisexuals tenim una manera de veure la vida totalment diferent. Quan quedem, parlem de relacions d'una manera totalment diferent. No tenim relacions amb homes i els rols de poder són molt diferents. No només a les relacions, també als cercles d'amistat, perquè som dones que convivim amb dones. Aquesta manera de viure la vida és molt diferent i és dissident. En un poble això s'evidencia molt més.
CV: Ja no és només el tema d'estar amb dones. També hi ha una bretxa generacional que crea un gran canvi. La nostra generació és més oberta que mai. Hi ha hagut un salt en pocs anys i hem crescut moltíssim.
QG: No sé si hem crescut, hem deixat d'estar amagats.
CV: Clar, em referia a visibilització.
QG: Sortim de la cosa marginal.
Ara parlaven de la manera que pel fet de ser lesbianes i bisexuals els canvia la manera com perceben el món. Això també canvia la manera com expliquen el món?
QG: Hi ha un terme, que jo faig servir sempre, que és el terme heterocringe. D'angúnia a l'hetero.
CV: Hetero és el més normalitzat, i dins allò que és hetero hi ha tot l'estàndard. Quan surts d'allà, ja és com... ui, malament. Hi ha un factor que podem veure en moltes sèries que, de tan estàndard, ho has vist tants cops que et comença a fer com cosa.
QG: Són preguntes. Quan ens referim a heterosexualitat, no només ens referim a les relacions, sinó tot el que implica: tenir una família, als 25 anys ja estar emparelladet, tenir fills, anar a viure junts... Implica moltes coses. En el moment en què ets lesbiana i decideixes trencar amb tot això, perquè no oblidem que el matrimoni homosexual es va legalitzar en el moment que van descobrir la manera perquè poguéssim tenir fills i seguir amb el sistema reproductor capitalista, també estàs reinventant la manera de viure en tots els àmbits. El llenguatge que fem servir, és totalment diferent. La manera com sortim de festa, també. Anem molt deslliurades de tabús, anem molt deslliurades de privilegis. Entre cometes, perquè al final no deixem de ser dones CIS blanques.
CV: Som més receptives.
QG: La gent heterosexual fa coses molt rares.
CV: A mi em ve l'exemple dels sopars de Nadal. Quantes vegades et pregunten si tens xicot? Tot es connota amb la teva relació
QG: En canvi, si ets lesbiana, ningú et pregunta res. No home, no!
CV: No li preguntem res de la seva vida, que no ens interessa.
Com veuen els moviments LGTBI convencionals?
QG: Crec que ho veig tot com molt institucionalitzat o tot molt assembleari. Això és un dilema que ha sorgit a Bunyol TV.
CV: Hi ha una part bona en la institucionalització, perquè és un reconeixement. Però també té els seus contres.
QG: D'altra banda hi ha la part més assembleària i de militància política. Hi donem suport al 100% perquè és la que aconsegueix canviar coses a curt termini. Però, totes veníem d'un vessant bastant creatiu a Bunyol TV. Ens passava que en termes assemblearis, no acabàvem de trobar el nostre lloc. Nosaltres treballem des de la comunicació, oci i culturització. Vam decidir desmarcar-nos d'això, i dedicar-nos a fer contingut consumible amb una alta càrrega política i social. Que fos capaç de ser transformador, però que ho fos des d'un vessant lúdic. No hi era, i fa falta. Hem d'entendre que el moviment assembleari català feminista, transfeminista i no mixt requereix un temps personal i d'un compromís estricte. A Bunyol TV no et requerim això. Et seguirem informant que això existeix i dient que cal, però d'una manera atractiva.
CV: La idea és oferir un contingut que sigui atractiu i que sigui fàcil. La gent el que busca és una cosa fàcil d'entendre i que vagi al quid de la qüestió.
QG: Al final, cal trobar el Tumblr català. Generar una comunitat que sempre ha estat anònima i aconseguir que es creïn vincles.
Parlaven de donar veu a les persones lesbianes i bisexuals dels pobles. Formant part d'aquest target, se senten representades pels col·lectius LGTBI convencionals?
QG: Crec que a Catalunya, en general, la política centralista està estesa al màxim. A les assemblees de Barcelona, que en principi són nacionals i compten per comunitats que no són de Barcelona, sí que et trobes que fan coses que funcionen perquè són a Barcelona. Però, una manifestació nocturna a no mixta al meu poble reuniria cinc persones i no cauria massa bé entre les iaies.
CV: Les imagino prenent la fresca a fora, amb la cadira. Al final, Barcelona funciona d'una manera i els pobles d'una altra. A Barcelona tot és més fàcil, la gent està més acostumada a veure de tot i hi ha un sentit d'entendre aquesta interculturalitat en tots els aspectes. En un poble no. Evidentment que està superbé el que fan les assemblees. Però, és una cosa que funciona a Barcelona, però a Piera, el meu poble, no. Caldria buscar què és el que funciona allà. Però, és una feina a fer.
QG: Bé, i que quan vens a Barcelona t'oblides una mica de la tasca municipal. Estàs a Barcelona i penses que ja has perdut l'esperança amb el poble. D'això te n'adones una mica quan acabes la universitat i veus que al poble s'hi està molt bé.
Fan un programa dirigit als joves. De quina manera creuen que entenen diferent les sexualitats dissidents en contrast amb les generacions anteriors?
QG: Estan superavançades.
CV: Tenen consciència de tot el que hi ha. Primer, perquè des del Departament d'Educació ara ja es fan xerrades i coses que abans no es feien. En principi, ja tenen aquest estímul exterior. I ja no només l'educatiu, també des de pel·lícules o sèries. Cada cop hi ha més personatges LGTBIQ a plataformes com Netflix. Som de la mateixa generació, però jo això no ho he viscut. No vaig tenir aquesta mena de xerrades ni vaig veure pel·lícules així durant l'adolescència. Això ja canvia molt els seus conceptes. Cada cop tenen més informació.
QG: Jo, a primer d'ESO, quan vaig començar a veure que m'agradaven les noies tenia un tabú intern molt fort. I les noves generacions ho viuen molt tranquil·lament.
CV: Ho tenen superacceptat, en general.
QG: Si passa, que s'enamoren d'algun amic o amiga, no ho viuen com a cap problema. Això la majoria, però encara ens trobem amb coses fotudes.
CV: Sabem del tema que estem tractant. Hem crescut i millorat, però encara hi ha problemes. Evidentment, encara falta visibilitzar molt més i normalitzar-ho. Està molt visibilitzat, però no normalitzat. Encara cal sortir de l'armari o explicar-se. Hem d'arribar al punt que estigui normalitzat i que ningú hagi de donar explicacions del que fa amb la seva vida.
QG: Però, la comunitat Bunyol TV és molt orgullosament bollera. De fet, és molt fort perquè encara ningú ha fet un vídeo sobre sortir de l'armari. Les teles ianquis LGTB tenen vídeos de sortir de l'armari. Nosaltres no ho hem tocat. No cal. Sortir de l'armari? Quina cosa més boomer! No estaria de més afrontar les discrepàncies familiars, però les ties de Bunyol TV són molt valentes.
També posen sobre la taula com es relaciona la qüestió LGTBI amb el capitalisme. Per què?
QR: Les relacions lèsbiques i bisexuals s'han mercantilitzat a nivells horribles per culpa del patriarcat. L'única manera de normalitzar les nostres relacions ha estat sexualitzant-les i comercialitzant-les.
CV: Un exemple molt clar és la pel·lícula de Hollywood Imagina't tu i jo. Està molt bé, però al final mercantilitzen les relacions bisexuals i les produeixen. O a les manifestacions feministes on es venen ple de samarretes i arracades. Al final, capitalitzes un moviment.
QR: Sense anar més lluny, aquí tenim una empresa que es diu Pride que és molt roí el que fa. O les senyores que són parella i fan vídeos on agafen un producte i el venen. Diuen que elles són lesbianes, i ser lesbiana és molt guai i llavors demanen a Samsung, Nike o Adidas que els paguin diners per patrocinar els seus productes i, de pas, fan una mica de pinkwashing. És a dir, que aquestes empreses paguen membres de la comunitat LGTBI per rentar-se la cara i sortir el dia de l'orgull amb una suprecarrossa. El que fan, en veritat, és faltar el respecte a gent que fa anys que lluita. És una falta de respecte molt gran, segueix morint gent LGTBI.
CV: Pots fer certs continguts, però si et vens d'aquesta manera, on queda el contingut que fas? Hem de ser una mica crítics amb el que fem.
QR: I potser ens menjarem les paraules, perquè a la llarga Bunyol TV s'haurà de finançar i haurà de ser amb anunciants o subvencions o el que sigui.
CV: Però, sempre ho hem d'intentar fer de la millor manera possible. Amb uns principis. De quina manera vendre'm que ens donen un mòbil Samsung.
QR: Parlant per mi, jo crec que la lluita lèsbica i bisexual ha de ser feminista i, per mi, el feminisme ha de ser anticapitalista. No podem esperar que el sistema patriarcal, que ha agafat tot els nostres valors com a dones amb sexualitats dissidents i ha fet el que ha volgut amb ells, capitalitzi la nostra lluita LGTBI.
CV: Evidentment, és complicat perquè el capitalisme ho abraça tot i nosaltres hi vivim. Però, cal intentar no ser hipòcrites amb el que fem o diem.
QR: Al final no fem més que practicar un tipus d'activisme. Sóc del parer que tota la cultura i tot l'art hauria de practicar alguna mena d'activisme.
CV: Però es mercantilitza.
Què és el consultori Salsa Romesco?
QR: És un dels primers continguts que vam fer i jo crec que és el que ens ha portat a la fama. Primer, és una cosa que no és nova. No ens hem inventat res. Hem fet una cosa transgressora que ha estat normalitzar les relacions lèsbiques i bisexuals. En aquesta mena de consultoris, sempre que surt una relació lèsbica és tractada com una excepció.
CV: Això em recorda que a First Dates hi ha un especial LGTBI. No cal fer un especial. No volem especials, volem ser-hi sempre.
QR: Salsa Romesco és simplement això, la normalització de totes aquestes relacions. Volem fer evident que tots els consells que donem són vàlids per relacions entre homes i dones i entre dones i dones. Ens fiquem una mica amb les relacions convencionals no comunicatives i heterogènies. Això ha funcionat molt bé i agrada moltíssim. No només agrada a joves, també hi ha gent de trenta anys que està molt dins.
CV: Empatitzes fàcilment.
QG: Parlem de relacions obertes, de jerarquies, de relacions de poder. Al final, no parlem de res nou. Però, en decidim parlar des de la perspectiva que som dues ties joves que no estem especialitzades i que et donarem els mateixos consells que ens donaríem entre nosaltres fent cerveses. També és una manera de normalitzar molt aquestes converses. Ens trobem amb noies que no parlen dels seus embolics amorosos amb les seves amigues perquè són lesbianes. Les dones tenim una manera de fer en les relacions. Se'ns ha educat des de la cura i la relació familiar. Això, en una relació entre dues dones es nota molt. Això fem a Salsa Romesco.
Els fa respecte?
CV: Molt.
QG: Però, també som molt cauteloses. Ens arriben missatges als quals nosaltres responem dient que no estem formades per respondre i que creiem que és un tema molt més complicat del que nosaltres podem parlar. Al final, Salsa Romesco no deixa de ser un programa d'humor. Si tens cert problema de maltractament o de jerarquies de poder fotudes, nosaltres t'aconsellarem que vagis a un professional o busquis alguna mena d'ajuda.
Quines perspectives de futur tenen?
CV: La nostra idea és anar creixent i anar generant contingut. Intentant produir idees noves i mirar què és el que es necessita i què pot interessar. Des de la feina ben feta i intentant fer-ho amb cura.
QG: Tenim ganes de créixer.
CV: Al final, estem començant. Hi ha moltes coses per fer. La cosa pinta molt bé. Tenim moltes ganes i hem fet comunitat.
QG: El futur està en fixar-nos en nosaltres, en l'equip que s'ha format. Mentre l'equip creixi dins el projecte, ja haurem aconseguit moltes coses. I que el projecte creixi amb l'equip, clar. La idea de fer una productora és allà. De poder externalitzar continguts.
CV: Al final, volem que el contingut arribi al màxim de gent possible. Al final, volem visibilitzar una situació des de l'oci i la cultura.