Les sales de concert no s’oblidaran mai del març de 2020, el mes en què es van veure obligades a aturar l’activitat cultural. Des d’aleshores, a tot l’Estat s’han cancel·lat uns 25.000 concerts i el tancament dels locals ha afectat 5.000 treballadors de forma directa. EL TEMPS conversa amb Razzmatazz (Barcelona), La Cabra (Vic), Jazzbah (Ciutadella), Loco Club (València) i l’Associació de Sales de Concert de Catalunya (ASSAC) sobre la crua realitat que els ha tocat viure, el paper que han adoptat les administracions públiques, les mostres de suport que reben i el futur incert que es presenta.
Razzmatazz: un club, cinc sales i vuit mesos de l’últim concert
11 de març de 2020. Aquest és el darrer dia que Razzmatazz va celebrar un concert. Es tracta d’una de les sales de concert i discoteques més reconegudes de Barcelona i compta amb un aforament d’unes 4.000 persones. Des de l’inici de la pandèmia, el 85% de l’empresa es troba en ERTO al 100%, tot i que hi ha departaments essencials com el d’administració, booking o màrqueting i publicitat que estan al 30%. A Razzmatazz, 130 persones treballen de forma directa i 220 de forma indirecta.
“Jo no m’imaginava que al novembre estaríem parlant de la situació que estem vivint ara mateix”. Daniel Faidella és el propietari de Razzmatazz des del 2014. Es mostra optimista i realista, ja que és conscient que a causa de la situació epidemiològica de Catalunya, les sales no poden obrir i omplir l’aforament al 100% i portar a terme l’activitat en plena normalitat. En declaracions a EL TEMPS, Faidella reconeix que reobrir la sala amb un aforament molt limitat i complir les restriccions no seria rendible per l’empresa ni seria “bo per la gent que està acostumada a Razzmatazz”, ja que l’ambient seria totalment diferent al que s’ha conegut fins el dia d’avui. És per aquest motiu que Faidella planteja reobrir les sales de forma progressiva i veure “si els tests ràpid de detecció tenen eficàcia important”.
Explica que no han rebut cap mena de suport per part de les administracions públiques i una de les notícies més desagradables que va rebre el sector va ser el 6 d’octubre, quan el Departament de Salut va anunciar que permetria l’obertura de l’oci nocturn i al cap de poques hores, va fer marxa enrere. “El cop de puny que vam rebre va ser absolutament brutal”, diu Faidella. Durant la tarda molts locals es van reactivar. “I a la nit, tot es va girar”. “Per què el Liceu pot fer concerts i jo, que tinc la llicència, no en un puc fer?”, es pregunta el propietari de la sala barcelonina. També es mostra crític amb la polèmica festa organitzada per un diari espanyol el mateix dia que es va decretar el toc de queda, en la qual hi van assistir 150 persones, entre elles personalitats polítiques, i quan la Sagrada Família va organitzar una missa amb 600 fidels. “Aquestes són les coses que fan que els empresaris i usuaris de la cultura s’enfadin”, diu Faidella. En canvi, “el suport del públic ha sigut espectacular” i aquest és un dels detonants que els mantenen forts “i amb ganes de tirar endavant”.
El futur de Razzmatazz està en joc i dependrà de molts factors, però Faidella adverteix que el tancament de la sala està sobre la taula i que “és qüestió de mesos”. Tot i reconèixer que “l’empresa té un pulmó financer fort”, les ajudes i la reacció de les administracions seran claus per determinar la viabilitat de la sala. L’any passat, Razzmatazz va facturar 11 milions d’euros. Aquest any, la xifra serà d’1,5 i des del març han tingut un milió d’euros en pèrdues. Les principals reclamacions són subvencions i posposar les despeses fixes dels locals com per exemple la Seguretat Social. “No pot ser que aquest país es quedi sense sales culturals de referència mundial”, conclou.
La Cabra, la sala jove de concerts d’Osona
Ubicada a Gurb, La Cabra neix el 2017 amb la voluntat de portar a Osona propostes musicals per a tots els gustos i públics. En aquest cas, el darrer concert que van celebrar va ser el 18 de juliol, en el qual es van complir totes les mesures de seguretat d’aleshores. La Cabra, que forma part de la promotora d’esdeveniments i festivals de música Midnight, dona feina de forma directa a una vintena de persones i a una quarantena de forma indirecta. A diferència de la sala barcelonina, Xevi Huguet, encarregat de la sala, explica a EL TEMPS que va fer una reunió amb tots els treballadors i “vam assumir una baixa voluntària”, una decisió que va ser consensuada per totes les bandes.
Mentre les despeses fixes com la neteja i el lloguer es mantenen, les ajudes no arriben per enlloc. Huguet considera que no han rebut cap mena de recolzament per part de les administracions i “el que et poden arribar a donar és insultant”. A La Cabra, a part de concerts també organitzen actes relacionats amb arts escèniques, ja que “jo sóc un amant de la cultura i m’agrada fer altres coses”, diu Huguet. Davant l’anunci de reobertura del 6 d’octubre, “en tres hores vam llogar taules i cadires i vam reorganitzar els esdeveniments”, però com que no teníem les coses clares, tot es va quedar en pausa a l’espera de rebre noves indicacions. Hores més tard se’ls va informar que Salut havia canviat d’opinió. De qui han rebut moltes mostres de suport és de part del públic, que ajuden a pensar amb optimisme, “però qui t’ha de recolzar realment és l’administració”, matisa.
La Cabra es qüestiona com serà la reobertura, ja que les relacions interpersonals seran diferents i la gent potser no respondrà de la mateixa manera. No obstant això, no perden l’esperança i “hem d’aguantar fins que puguem”, diu Huguet. Un “fins que puguem” que estarà condicionat per l’acord amb el propietari del local, que els permet pagar fins al febrer un lloguer reduït mentre la sala no estigui activa. La finalització d’aquest lloguer reduït pot marcar un abans i un després en la sala de concerts osonenca.
Huguet és optimista, però no massa amb les ajudes, atès que considera que “abans de donar diners a l’oci nocturn, ens faran obrir perquè no poden assumir totes les despeses i donar-te ajudes proporcionals al que guanyaves”. Reivindica que les sales de concert són espais segurs i permetrien evitar les trobades per beure alcohol en espais públics. Per Huguet, el tancament de la cultura “afectarà molt fort” a la salut mental. Moltes relacions socials es realitzen en espais d’oci nocturn i les relacions interpersonals “acabaran sent més egoistes”.
Jazzbah, música en directe i festes temàtiques al port de Ciutadella
La sala Jazzbah, local de referència de la nit menorquina fundada el 1999, va celebrar el seu últim concert el passat 7 de març i des d’aquesta data només va obrir a l’estiu durant uns quinze dies i extremant les precaucions i mesures de seguretat. En la temporada forta, de l’1 de juny al 15 de setembre, una quarantena de persones treballen de forma directa amb la sala, a diferència de l’hivern, que la xifra es disminueix fins a la dotzena. Actualment, el local roman tancat i la majoria de treballadors estan en ERTO.
A les Illes Balears, la situació és semblant a Catalunya. S’ha prohibit la reobertura dels locals que tenen una llicència d’oci nocturn i com a conseqüència, Jazzbah, tot i també tenir una llicència de bar, ha hagut de tancar. Juli Rabal, propietari del local, en declaracions a EL TEMPS explica que aquesta decisió s’ha pres des del govern de Ciutadella i que pel simple fet de tenir una llicència d’oci nocturn, “l’Ajuntament no ha deixat exercitar l’activitat de bar a les sales de festa”, ja que preval la llicència nocturna per sobre la del bar. L’administració, “que no els està posant les coses gens fàcil”, els ha seguit cobrant impostos i de moment no han rebut cap mena d’ajuda pública. Unes ajudes públiques que, segons Rabal, es podrien manifestar en forma de suspensió dels impostos i això els permetria tenir més solvència i afrontar els pròxims mesos amb menys pressió.
A Menorca només hi ha dues sales de concerts i “tenim molt poca força” per pressionar les administracions, mentre que l’oci nocturn aglutina moltes més empreses. Rabal creu que obrir el local amb el compliment de totes les restriccions no serà rendible per al negoci, malgrat que reconeix que la situació és preocupant i les mesures s’han de mantenir. “No ens plantegem tancar, però no sabem quan aguantarem”. Enmig d’aquesta incertesa, Rabal està treballant per reinventar el Jazzbah sense perdre l’essència i per tal de trobar alguna fórmula que, en primer lloc el desvinculi de la categoria d’oci nocturn, i que li permeti obrir el local com a bar, que és el que ha estat reivindicant des de l’inici. Enmig d’aquesta odissea, “tinc l’esperança que l’administració faci un gir”, diu.
Loco Club, oberta sense pista de ball i amb la barra tancada
Des del centre de la ciutat de València, la sala Loco Club està especialitzada en la programació de concerts i música en directe, tot i que també ofereix l’espai per esdeveniments com entregues de premis, reunions empresarials o conferències. La situació actual de la sala és la que marquen les restriccions actuals de la Covid-19 del País Valencià: aforament reduït a un terç de la capacitat (en aquest cas, de 300 a 100 persones), públic assegut en cadires i amb la mascareta durant tot el concert, dispensadors de gel hidroalcohòlic i senyalització de les normes, concerts al voltant de les vuit del vespre i la barra tancada, “cosa que suposa que la sala no rep cap ingrés, ja que la venda d’entrades és pel grup que actua, a excepció d’un petit percentatge que es destina a pagar el tècnic de so”, diu Clara Tuset, membre de l’equip de comunicació de la sala.
La plantilla fixa són uns sis treballadors, però des del març tots estan ERTO i el director de la sala és el que s’encarrega de controlar l’accés i fer de cap de sala. De forma indirecta, Loco Club dona feina a diferents sectors, des del personal de neteja, fins als dissenyadors gràfic o l’hotel proper en el qual s’allotgen els músics.
De les quatre sales mencionades, Loco Club és l’única que pot seguir una programació adaptada a les circumstàncies actuals i està treballant fonamentalment amb bandes locals, ja que els concerts amb grups estrangers “s’han suspès pràcticament tots a causa de les limitacions de mobilitat”, diu Tuset. Les despeses fixes i els impostos es mantenen, inclosos els de la SGAE, “que segueixen enviant les factures inclús durant els mesos en què estàvem tancats pel confinament general”, explica.
Per Loco Club, el futur és molt incert i les ajudes públiques encara no han arribat, malgrat que han optat a totes les subvencions possibles. Si les administracions els concedeix la totalitat de l’ajuda sol·licitada i justificada, “suposaria cobrir únicament 3 mesos de lloguer del local”. En tots els concerts realitzats des de març s’ha completat pràcticament l’aforament actual i la resposta del públic ha sigut molt bona. “És molt emocionant que responguin així, a pesar que les condicions no són les habituals”, conclou.
L’ASACC, l’associació que defensa els interessos de les sales de concert
L’Associació de Sales de Concerts de Catalunya, constituïda el 8 de novembre de 2001, treballa per defensar els interessos de les sales de concert i perquè siguin considerades equipaments culturals. El 100% de les sales catalanes estan tancades i des del març només han pogut obrir durant dos mesos aquelles sales que disposaven d’una llicència de cafè-concert o d’exhibició i els espais multiculturals.
En declaracions a EL TEMPS, Carmen Zapata, gerent de l’ASACC, explica que de les 85 sales que aglutina l’associació, 3 ja els han comunicat que “si no poden obrir en breus, hauran de posar la sala en traspàs”. El sector de la música en viu calcula que des de l’inici de la pandèmia s’han cancel·lat en tot l’Estat uns 25.000 concerts i el tancament de les afecta a 5.000 treballadors de forma directa. D’aquesta situació límit en neix ¿El último concierto?, una iniciativa estatal que pretén evidenciar la situació de vulnerabilitat en “la qual ens trobem i per això ens unim per celebrar el que podria ser l’últim concert si l’administració no pren les mesures necessàries per evitar la desaparició d’aquests equipament culturals”, diuen en la seva pàgina web.
Zapata està convençuda que totes les sales volen aguantar fins al final i hi ha moltes mesures a prendre abans que aquest teixit desaparegui, com per exemple aconseguir que les administracions no cobrin les taxes d’escombraries o l’impost d’activitat econòmica. Reconeix que s’han sentit recolzats pel Departament de Cultura, però és una conselleria amb pocs recursos i “hem d’aconseguir que Cultura no sigui la marieta de les taules de govern”, diu. Tanmateix, també és conscient que en el moment que les sales puguin obrir, no totes ho faran perquè no sortirà a compte. “Si no hi ha una data d’obertura clara, la bola de l’endeutament no pot anar augmentant” i “no surt a compte obrir al 30% i tenir les despeses al 100%”, matisa.
Les principals reclamacions del sector recauen a què les sales tancades tingui un cost zero, hi hagi prou ajuts per programar esdeveniment amb les limitacions imposades i, “ja que el govern considera que la cultura és un bé essencial, que estiguem a l’agenda en el moment que les comunitats sol·licitin ajuts a Europa”. “En criteris de salut, la cultura ajuda a no emmalaltir. Si estem pensant com està afectant la pandèmia a la salut mental, hem de plantejar la cultura com una cura, no com un perill”, adverteix Zapata.
Segons l’esborrany del pla amb què treballa el govern català per fer la desescalada a partir de dilluns 23 de novembre, es preveu que els cinemes, teatres, auditoris i sales de concert puguin obrir amb un aforament al 50% i un màxim de 600 persones, a diferència de la situació de partida, que les úniques activitats culturals i obertes són els museus i les sales d’exposició al 33% de l’aforament.