Com en qualsevol gal·la de lliurament de premis, sempre hi ha alguns noms que ressonen diverses vegades i en més d’una categoria. Enguany, el rècord de nominacions se l’emporta el grup de Pego, Smoking Souls, que és finalista en la meitat de les categories, sis premis Ovidi Montllor en total amb el seu últim àlbum, Translúcid, llançat al 2019. El rock combatiu, les lletres contudents i la mescla entre sons més íntims i d’altres més potents han estat beneïts amb una allau de nominacions: millor disc de rock, millor producció i/o arrenjaments, millor cançó amb “Volves de neu”, millor lletra amb “140K”, millor disseny i millor videoclip també per a “Volves de neu”.
Un altre nom que apunta amb molta força és el del cantautor de Torrent, Pau Alabajos, que se’n podria portar a casa fins a cinc premis Ovidi. Totes les nominacions són per al seu últim treball, llançat aquest mateix 2020, Les hores mortes. Un vuitè disc amb lletres musicades d’alguns poemes del gran poeta català Miquel Martí i Pol o adaptacions literàries del versos de “No passareu”, d’Apel·les Mestres. Però tampoc hi falten cançons d’amor i combat amb textos propis. Un treball gràcies al qual opta a millor disc de cançó, millor producció i/o arrenjaments, millor cançó amb “Kintsugi”, millor lletra amb “Mar de mabre” i millor disseny.
El cantant Néstor Mir és el tercer artista amb més nominacions i podrà recollir fins a tres guardons per un àlbum també d’enguany, Un immens i infinit continent. En ell ha seguit conreant el pop d’autor que el defineix, encara que d’una manera molt més madura i tornant a la llengua del país després de les experiències en castellà i francès. Unes cançons que conten la seua història amb el Canadà i que l’han fet ser finalista a millor disc de pop, millor cançó amb “Creuar l’oceà” i millor lletra amb “Adéu amic”.
Tanmateix, hi ha molts més artistes i grups que també aspiren a un premi Ovidi Montllor en una edició tan especial com aquesta. Entre els més destacats, Mireia Vives i Borja Penalba amb l'àlbum Cançons de fer camí, treball que opta a millor disc de cançó i millor cançó per“Cançó de fer camí”; Jonatan Penalba amb el seu estil folk a Reversions; el grup Júlia juntament amb Clara Andrés a L’eix radical; i finalment, Xavi Sarrià amb la cançó de la banda sonora del film La mort de Guillem “No s’apaguen les estreles”.
L’acollida a grups emergents i nous artistes d’estils més alternatius no podien faltar en aquests guardons, perquè l’empenta d’un Ovidi Motllor pot ser molt signifativa en les seues carreres. Per això, en la categoria de millor disc de hip hop i electrònica hi apareixen els noms, cada vegada més coneguts, d’Atupa amb Foríssima; Cactus amb Roma, disc que encara compta amb la col·laboració de Samantha Gilabert; Black Fang amb A foc lent; Herba Negra amb un àlbum amb el mateix nom.
Per la seua banda, La Fúmiga, una banda que començà fent versions de diferents grups de l’escena valenciana i catalana i que al 2019 publicà el seu primer disc, és ara nominada en l'apartat de mestissatge. Menerva i Mo'Roots són les altres bandes nominades d'aquesta categoria. Mentrestant, en la categoria de pop, juntament amb veterans com els esmentats Clara Andrés i Júlia i Néstor Mir, hi ha els emergents Atlàntic, amb Volem els ponts (2020) i Nuc (Tridimensional, 2020). Batoi, Aspart i Inèrcia, d'una altra banda, acompanyen en les nominacions de rock al gran favorit, Smoking Souls.
Així i tot, els guardons continuaran servint per visualitzar propostes encara emergents a través de l'aparat de millor disc de grup revelació: aquest any hi opten Rebeca Mut, Tenda, Christian Penalba i Nereu i les Bèsties Marines.
Una novetat en l’any pandèmic: dos premis especials
L’Any Ovidi estava planejat per constituir uns mesos replerts d’activitats i homenatges al cantautor alcoià. Però per les circumstàncies sanitàries tot s’ha hagut de modificar. De totes maneres, el confinament no va impedir la creació de música, sinó més bé al contrari: en els mesos de tancament varen nàixer cinquanta-vuit cançons sobre la pandèmia. Quatre d’elles són les finalistes al premi millor cançó en confinament: “Allà fora”, de Frida; “Mans de cel”, de VerdCel; “Tot açò passarà”, d’Andreu Valor; i “Tòxic”, de Júlia. A més, també es donarà un guardó especial a la millor versió d’una cançó d’Ovidi Montllor. De les trenta-vuit cançons presentades, una d’aquestes quatre pujarà a recollir el premi: “El meu poble Alcoi”, interpretada per Hugo Mas; “Tot Esperant Ulisses”, per Ofèlia; “Història d’un amic”, per Ona Nua; i “Va com va”, per Tomàs de los Santos.
Fins diumenge no es coneixeran els guanyadors de cada categoria, però hi ha tres premiats d’uns guardons extraordinaris que ja sí poden presumir de tenir un Ovidi Montllor al seu palmarès cultural. El Col·lectiu Ovidi Montllor (COM), organitzador de l’esdeveniment, ha otorgat un premi extraordinari a la llibertat d’expressió i el suport a la cultura al pres polític Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural. Per altra banda, el veterà cantautor català Francesc Pi de la Serra rebrà el guardó a la trajectòria artística. Per últim, la sala de concerts Casa Cantonera d’Algemsí guanya en la categoria de suport a la música en valencià.
La periodista local Amàlia Garrigós i l’actor, també de la ciutat, Xavi Castillo seran els encarregats de conduir l’acte. Pel que fa al jurat, ha estat coordinat pel musicòleg Josep Vicent Frechina en la part musical i pel dissenyador gràfic Cèsar Amiguet, en la de disseny i videoclip.
Una nit per a recordar
Com diu el vers d’una de les tonades finalistes a millor cançó, “Cançó de fer camí”, de Mireia Vives i Borja Penalba: “Juntes farem nostra la nit”. I és que també tindran molt de protagonisme les set dones músiques d’Alcoi i d’arreu de la comarca de l’Alcoià que interpretaran en directe diversos temes de l’Ovidi. Elles seran: Alba Terol, Zazy, GemaVañó, Lídia, Montse, Teresa i Maria d’Esir.
I amb aquest protagonisme a les dones alcoianes, a banda de l’homenatge a Montllor, l’altra figura essencial serà la de l’escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó, un gran amiga del cantautor qui va faltar recentment. Veu que, com ha passat amb l’Ovidi, mai no s’apagarà.