Guadons Literaris

Francesc Serés i el colp d’autoritat dels Premis Proa

Els Premis Proa de Novel·la, els guardons organitzats per aquest segell del Grup 62 que arriben enguany a la segona edició, han presentat aquest matí un guanyador de campanetes, un dels indiscutibles de la literatura catalana. Francesc Serés (1972, Saidí, Baix Cinca), és el nou vencedor d’aquest important premi amb ‘La casa de foc’, una novel·la ambientada a la Garrotxa. El primer llibre publicat per Serés en sis anys.
 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Sense solemnitats, ni grans ni petites, de manera telemàtica, en una roda de premsa conduïda per la periodista Anna Guitart, s’ha fet públic aquest matí el nom del guanyador del II Premi Proa de Novel·la, en el que suposa vincular al seu encara curt palmarès a un dels narradors més respectats i respectables de la literatura catalana contemporània, Francesc Serés, l’autor d’obres de la dimensió de Contes russos, del 2009 (inclosa pels experts en un intent de cànon narratiu del segle XXI que va proposar EL TEMPS) o La pell de la frontera (2014), ambdós publicats en el selecte catàleg de Quaderns Crema. 

Un canvi editorial gens banal que Serés, a preguntes dels informadors, va relativitzar recordant que ja havia publicat el 2007 Matèria primera en Empúries, un altre dels segells de Grup 62. També va obrir la porta algun dia a tornar-hi a Quaderns Crema. I tot i que el guanyador de la primera edició dels Premis Proa va ser un autor plenament consolidat com Jordi Nopca, a ningú se li escapa que la vinculació als guardons de l’escriptor de la Franja és, si no un colp de timó, sí un colp d’autoritat dels guardons i del mateix segell.

L’obra que s’ha adjudicat els 40.000 euros del premi és La casa de foc, una novel·la llarga, ubicada a la Garrotxa, que va convèncer entre 41 aspirants un jurat format per Vicenç Villatoro, Nelleke Geel (editora holandesa que publica alguns dels principals escriptors catalans), Xavier Pla, Clara Queraltó i l’editor Josep Lluch. La novel·la, ambientada a un llogaret feréstec de la Garrotxa, reactualitza la narrativa de la persona acabada d’arribar a un nou espai amb la història d’un home jove que, després de separar-se, tracta de refer la seua vida a Can Mau, una masia de Sallent. 

El protagonista, professor d’una aula d’acollida a Olot, establirà una singular relació amb els seus veïns de San Sol, Jordi, la filla Carmina i la neta Mar, qui rebrà classes del nouvingut. Es tracta d’una història que, com va aclarir Serés, “es venia gestant des de fa temps”, més o menys els sis anys  que van des de la publicació del seu darrer llibre, l’esmentat La pell de la frontera. Respecte d'aquell, canvia l’escenari, del Baix Cinca i el Segrià a la Garrotxa, i es modifica també la posició de l'escriptor davant el text, de la voluntat quasi cronística a una ficció que, no obstant això, té molts contactes amb el territori, la realitat i els seus personatges. 

Fins i tot amb hi ha la inclusió d’elements autobiogràfics com l’experiència de Serés amb l’ensenyament a immigrants. “La fantasia i la imaginació no estan entre les meves virtuts, m’agrada partir de fets preexistents”, va al·legar Serés. I va recordar la seua proximitat “personalíssima” amb l’espai, comarca en la qual desenvolupa la seua tasca de gestor cultural en la Residència Faber d’Olot.

L’autor va ressaltar en la roda de premsa la importància de no donar massa pistes sobre la narració, “hi ha com un ritual de pas per al narrador i per al lector”, amb informacions i fets que cal anar descobrint, des del fet que la novel·la parteix del soterrar del personatge de Jordi de Can Sol. Una obra densa, d'unes 600 pàgines, ha revelat, que li ha suposat un alliberament, tant pel que fa a la possibilitat de tractar els materials amb els ulls de la ficció com de separar-se de la seua tasca de columnista en premsa en els temps convulsos del procés. “Ha estat fantàstic no haver d’escriure d’això després d’escriure un article setmanal de política”, va concloure.

La novel·la, que s'apunta com un dels grans impactes literaris d’aquest estrany 2020, arribarà a les llibreries l’11 de novembre.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.