Més per Mallorca marcà diferències amb el seu soci principal de Govern, el PSIB-PSOE, durant el debat de política general que ha celebrat aquesta setmana –dimarts i dimecres - el Parlament balear, en relació al finançament autonòmic. El seu portaveu, Miquel Ensenyat, reivindicà al maeix temps un nou model productiu per a les Illes i que es posi en marxa el més aviat possible el camí per assolir-lo. I demanà a la resta de grups parlamentaris democràtics que creïn entre tots un dic de contenció davant de l’avanç del neofeixisme.
Ensenyat. El portaveu de Més per Mallorca al Parlament, Miquel Ensenyat, advertí durant les seves intervencions al llarg del debat que «la crisi no ha de ser una excusa perquè les reivindicacions justes de finançament quedin dins un calaix». Al seu parer cal adoptar decisions de manera inmediata per fer front a una situación del tot lamentable: «l'espoli, l'abús i el maltractament per part de Madrid continua de manera sistemàtica», digué, en un atac directe als partits amb els quals comparteix el Govern, PSOE i Unides Podem, que són els que formen l’Executiu central. Segons els càlculs que fa Més per Mallorca l’actual sistema provoca més de 600 euros de diferència per habitant entre la comunitat millor finançada i la pitjor, cosa que al seu entendre, és «injust i pervers». Per al sobiraisme mallorquí només existeix un camí que pugui solventar aqueta injusticia: la «sobirania fiscal és l'única via per acabar amb l’asfíxia econòmica. Menys endeutament i més finançament», proclamà. Per si no quedaba clar quin són els responsables d’aquesta situación, Ensenyat assenyalà directament als grups majoritaris –PP i PSOE, però també la resta dels que tenen diputats a Madrid: Unides Podem i Ciutadans - als quals acusà de no voler resoldre un dels principals problemes estructurals que pateix l’arxipèlag. “Amb excuses no es paga la sanitat, l'educació, la cobertura social… es paga amb doblers, i d'aquests, cada any n'arriben manco”. Davant d’aquest panorama no dubta en instar la presidenta Francina Armengol a ser més contundent amb la reivindicació d’un nou de finançament que “acabi amb el deute històric que arrossegam” des de fa dècades. Recordà que aquest deute està xifrat en 9.000 milions d’euros segons el propi Govern, i que d'aquesta xifra «5.000 milions són producte de l’infrafinançament crònic». I això, a banda de «la reiterada marginació en les inversions territorialitzades de l'Estat, on any rere any assistim a la construcció de noves infraestructures per tot arreu » mentre importants obres, com la perllongació ferroviària entre Manacor i Artà, a Mallorca, “fa anys que esperen”.
Durant les seves intervencions, Ensenyat advocà perquè les Illes es posin mans a la feina amb el canvi de model productiu. Amb l’actual sistema les Balears no se’n sortiran, assegurà, perquè «és un model caduc que ens condemna i limita el nostre futur col.lectiu ». Insistí en que la crisi econòmica actual, producte de la pandèmia, demostra "la nacessitat del canvi" per no dependre tant del turisme. Explicà que el model de Més passa pel decreixement del turisme i la construcció en favor de la resta de sectors. Proposà la creació d’una oficina estratègica que coordini des del Govern el canvi de model.
El portaveu parlamentari de Més proposà així mateix a la resta de grups demoràtics de la Cambra un pacte per evitar «l’avanç dels postulats feixistes». Segons Ensenyat, «no ens podem permetre normalitzar el feixisme, és una amenaça per a la democràcia i el nostre autogovern». La proposta concreta que de Més és, en aquest sentit, imitar el que han fet les forces basques que han optat per ignorar l'extrema dreta i no participar en el debat de les seves iniciatives al Parlament d’Euskadi.
Per una altra banda, el portaveu sobiranista també reclamà que Baleares pugui negociar a la Unió Europea «sense intermediaris». Insistí amb vehemencia que cal buscar aquest espai: “hi ha mecanismes per a tenir una veu pròpia als fòrums europeus. Ni podem, ni tampoc volem ser només espectadors de les decisions europees, també hem de ser partícips”. Reclamà que el Govern espanyol no gestioni en exclusiva fons europeus de recuperació i instà Armengol a “no consentir un repartiment injust. No deixem escapar aquesta oportunitat d’aprofitar el que ens dona Europa i Espanya ens lleva”.
Finalment, i entre d’altres postures polítiques que posà de manifest Miquel Ensenyat, Més per Mallorca criticà fort ferm la sentencia que prohibeix les comunicacions en català entre els governs del País Valencià, Catalunya i les Balears. -«una mostra més d’ignorància lingüística i malintenció política» - i advocà per la plena normalització del català a les Illes perquè «ha estat i continuarà essent un factor d'identitat comuna del nostre poble».