La sala de ball degana de Balears, Tito’s, oberta el 1923, ha tancat definitivament les seves portes, víctima de la pandèmia. La propietat ha posat l’edifici en venda per 16,5 milions d'euros. El nou propietari la podria reobrir, és vera, però el fet que la normativa urbanística permeti el canvi d’ús per fer en el solar pisos o un hotel fa pensar que la que arribà a ser una de les sales de festes més conegudes del mon durant els anys seixanta no tornarà obrir les seves portes, almenys no en el mateix lloc on fa quasi un segle va ser inaugurada.
La pandèmia ha estat letal per a Tito’s. El Govern balear no va permetre la reobertura de les discoteques de més de 300 places -com és el cas – després de la desescalada de juny. L’establiment porta set mesos tancat. L’empresa propietària és el gegant de l’oci nocturn a Mallorca Grup Cursach, el propietari del qual, Bartomeu Cursach, està immers, com és conegut, en un procés penal que el podria portar a la presó. A finals del mes d’agost passat aquesta societat ja posà a la venda un dels seus negocis més coneguts, Asadito, un enorme restaurant de tres altures a la segona línia de la Platja de Palma -amb capacitat per a 689 clients – per 6,5 milions d’euros. Ara també treu a la venda Tito’s. I no són els únic actius dels quals s’intenta desprendre. La seva estratègia de negoci sempre ha estat la d’oferir enormes espais per encabir-hi gernacions. Que són, justament, els que ara porten set mesos tancats i sense previsió de data d’obertura. És segur que per a les festes de Nadal serà impossible obrir-los. I per l’any que ve tot és una incògnita però va creixent la possibilitat que les grans aglomeracions a locals tancats -amb les que feia negoci aquest grup – hagin d’esperar més enllà del 2021 per poder tornar a ser una realitat. Entre això i els problemes judicials, Cursach va posant a la venda part dels seus establiments.
Immoble de gran luxe. El local que ocupa Tito’s està edificat en un solar de 602 metres quadrats, ubicat a la primera línia de l’Avinguda Gabriel Roca -tothom, però, s'hi refereix com el Passeig Marítim- de Palma, amb la façana principal cap a la mar i la posterior que comunica amb la zona -molt més alta, una vintena de metres o més -de la Plaça Gomila. La seva catalogació urbanística li permet ser venut per construir-hi un hotel, qualsevol tipus d’equipament o, també, un edifici residencial plurifamiliar. L’actual altura i amplada de l’edifici permetria reconvertir-lo o, més aviat, refer-lo en un nou immoble de sis o set altures. La propietat l’ha posat a la venda explicant que té «tot els papers en regla» i que si el comprador volgués podria fer-hi «un hotel» o «pisos». Al respecte cal dir que l’ajuntament ja ha advertit als possibles compradors que el canvi d’ús, de l’actual a un de diferent, implicaria, en segons quins supòsits, l’esbucament de l’edifici i la construcció de bell de nou.
Així i tot, la possibilitat de negoci converteix l’edifici en objecte del desig d’especuladors i grans fons d’inversió. Les construccions residencials de luxe més modernes -o en el seu cas amb rehabilitació integral – de la zona situen els seus preus de venda entre els més cars de Mallorca, amb xifres que poden anar dels 15.000 als 25.000 euros per metre quadrat. Si es multiplica els 602 metres per sis o set altures i per aquests preus es pot tenir una idea aproximada -a reserva de les condicions que imposaria l’Ajuntament de Palma per fer les obres pertinents – de la potencialita tde negoci que té aquest solar. Tant si s’hi vol fer un edifici plurifamiliar de gran luxe com si s'hi volgués edificar un hotel qu epodria ser de la gamma més alta possible perquè l'ubicació és privilegiada, a primera línia de la badia de Palma.
Mítica sala. Tito’s és a punt de complir un segle d’existència. Va obrir les seves portes per primer cop el 1923, com a sala de ball per a la burgesia mallorquina més selecta. El 1935 va ser remodelat per incidir encara més en el caràcter exclusiu de la seva oferta. Però amb l’esclat «de la Guerra Civil va haver de tancar», escriu la historiadora Margalida Pujals a la seva obra «Oci als anys seixanta. Música, cançó i sales de festa» (Edicions Cort, 2002). «Una vegada acabat el conflicte tornà a obrir i cap als anys cinquanta es convertí en la principal sala de ball de Mallorca. Aleshores l’empresari era Antoni Ferrer Duran. El seu èxit fou degut al poder d’atracció dels millors artistes del moment i a l’adequació del local. Tenia una sala amb capacitat per a un centenar de persones -que posteriorment fou ampliada– i una terrassa d’estiu que en podia acollir unes 300. A tot això s’hi afegien les meravelloses vistes a la badia de Palma», diu la historiadora, que segueix explicant que «en els anys cinquanta la programació (d’espectacles) va estar formada sobretot per ballarines de flamenc i cantants de cobles» mentre que a la «dècada següent, seguint les noves directrius musicals, es va fer un esforç per contractar els artistes més sol.licitats del moment»a tot el món.
En efecte, el propietari inicial havia venutla sala a Antònia Jaume i Antoni Capllonch, els quals la veneren el 1957 a un multimilionari rus que la va remodelar completament -i s’hi construí ca seva a la part de dalt de l’edifici – i la convertí en la referència nocturna del Mediterrani i un dels locals més famosos del món. A finals dels cinquanta i sobretot durant la dècada dels seixanta és quan Tito’s va viure la seva edat d’or. Hi actuaren molts dels noms dela música internacional: Josephine Baker, Charles Trenet, Marlene Dietrich, Maurice Chevalier, T Dean Martin, Sacha Distel, Louis Armstrong, Ray Charles, Tom Jones, Petula Clark, Sandy Shaw, Eva Fitzgerald, Gilberd Bécaud, Mina, Mirelle Mathieu, Dusty Springfield, Shirley Bassey, Guy Martel, Hervé Vilard, Nancy Holloway, The Shadows... La llista és interminable. Igual que la de famosos de la jet-set internacional que hi volgueren ser-hi presents en alguna ocasió: Alain Delon, Grace Kelly, Peter Ustinov, Alberto Sordi, George Sanders, Sean Connery, Charles Chaplin, Aristóteles Onassis, Maria Callas, Elke Sommers...En certa ocasió el rei Faisal d’Aràbia Saudita es desplaçà a Palma a posta per passar una vetllada en aquella sala de fetes de la qual per tot se’n parlava.
Tornant al llibre citat, la historiadora Pujals explica que tant Tito’s com les altres mítiques sales de ball i festes de Palma -Tagomago, Jack El Negro, Gomila, Zhivago, Jartan’s, Flamingo... - entraren en crisi a finals dels seixanta i tot just iniciada la dècada dels setanta: «Els costos augmentaren considerablement. Les actuacions deixaren de ser novetat i el públic demanava quelcom diferent. A més, els majoristes de viatges, en íntima relació amb els empresaris d’aquestes sales, exigien molt més per tal de fer atractiva l’oferta. Poc a poc es va imposar la norma de contractar per a una mateixa sessió diferents tipus d’espectacles (amb)un ventall molt diversificat d’oferta i això suposava haver de pagar molts de sous». Amb la conseqüència que les «sales de festa s’anaren convertint en discoteques» perquè «resultaven més econòmiques» de mantenir i, així, «la música en directe desapareixia d’aquests sales».
Al llarg dels setanta i principis dels vuitanta tots els establiments citats visqueren una lenta decadència fins que tancaren. Excepte Tito’s, que no va desaparèixer però que també passà les seves vicissituds: va ser venuda primer a un empresari francès i, després, a un anglès. Finalment, el 1985 va tancar les seves portes. Bartomeu Cursach la va adquirir, la remodelà completament i la reobrí -amb els seus característics ascensor exteriors– destinant-la a un públic molt més jove, adequant-se als nous temps.
Ara, amb la venda de l’edifici i la gran pressió compradora de solars o immobles per part de fons d’inversions per convertir-los en pisos o hotels de gran luxe, tot indica que Tito’s no complirà el segle d’existència el 2023.