Entrevista

Víctor Font: «Bartomeu ha protagonitzat la pitjor presidència de la història del club»

L’empresari Víctor Font Manté (Granollers, 1972) es dedica a l’assessoria i a la inversió en l’àmbit de les telecomunicacions amb l’empresa Delta Partners. Des del 2013 lidera, també, Sí al futur, el projecte amb què vol assolir la presidència del Futbol Club Barcelona en les properes eleccions. Font és el precandidat que duu més temps preparant la campanya. Ens rep al seu despatx, a l’avinguda Diagonal de Barcelona, per explicar-nos el seu pla per liderar el club.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Des de quan és vostè soci del Barça?

-Des del 2004. Bàsicament perquè a casa no em van fer soci quan vaig néixer. Tota la vida he anat al camp amb els abonaments de la família sense ser soci.

-I en quin moment comença a contemplar la possibilitat de fer, com a soci, un pas més endavant?

-Seriosament durant els darrers set anys, que és quan vam començar a treballar a Sí al futur. El Barça és una passió. Sovint explico l’anècdota que el meu pare, quan jo tenia 15 anys, un dia em va dir que jo seria president del Barça. Suposo que aquesta passió la porto a dins tota la vida.

-La moció de censura prospera. Quins seran els següents passos? Referèndum? Dimissió de Josep Maria Bartomeu?

-Si haguéssim d’opinar en base al sentit comú i de club, esperaríem que pleguessin. Aconseguir les signatures necessàries per una moció de censura en un moment com l’actual, sense públic a l’estadi, amb tot en contra, penso que és una mostra molt clara del grau d’unanimitat hi ha envers la gestió d’aquesta junta directiva. Però si ens basem en el tarannà de la junta directiva, suposo que anirem a votació.

-Marxi quan marxi, quin balanç fa de la presidència de Bartomeu?

-El seu és el pitjor llegat que hi hagi hagut per part de cap president en la història. Perquè, a part d’haver comptat amb una herència esportiva magnífica sobre la qual poder construir, i haver acabat com ha acabat en termes esportius i també en termes econòmics... El bagatge és pèssim. Si a això hi afegim el Bartogate, una mostra més del desgavell institucional que s’ha patit els darrers anys... Penso que estem davant de la pitjor presidència de la història del club.

-Alguns precandidats es mostren preocupats pel fet que, amb la moció de censura conclosa, el nou president entrant s’haurà de fer càrrec dels deutes generats durant el període de Bartomeu. Li preocupa, això?

-Primer, penso que hi ha molta gent que no esperava que això prosperés, i la moció ha agafat amb el pas canviat gent de l’entorn, fins i tot els precandidats. I això ha motivat algunes opinions que generen confusió. La realitat patrimonial del club no la canvia que hi hagi una moció o que no n’hi hagi. Tenim molt clar que la junta entrant serà responsable dels resultats econòmics des que prenguin possessió. Nosaltres tenim un pla per als propers sis anys. Sabem, des que vam fer el diagnòstic ja fa sis anys, que aquesta seria una situació de complexitat màxima i tenim un pla per fer-hi front.

Víctor Font / Jordi Play

-Un d’aquests plans seria convertir el Barça en una societat anònima esportiva per sanejar els comptes?

-Rotundament, no. Sí al futur neix el 2013 amb dos objectius: un és el de preservar aquest tret diferencial que és el nostre model de propietat. I l’altre, continuar sent competitius.

-I com es fa això sense canviar el model de propietat?

-Tenint la capacitat de generar recursos per sobre del que gastes. Per tant, tenint excedents de recursos econòmics que reforcin la situació patrimonial del club i et permetin ser independent financerament. Al nostre projecte, més enllà del projecte esportiu i del social, la peça que fa girar tot l’engranatge és la revolució en el model de generació d’ingressos. La tenim molt treballada per assegurar que el Barça pugui doblar la facturació actual i generar aquest excedent de recursos que ens permeti continuar sent independents.

-Com ho farien?

-Els clubs de futbol, i sobretot els grans clubs europeus, empresarialment són mitjanes empreses. El Barça factura 1.000 milions d’euros a l’any, som el club que més factura, i a Catalunya només hi ha setanta empreses que facturen més que el Barça. Això passa perquè els clubs de futbol, històricament, han estat condicionats per altres agents que generen més recursos. Parlo de les multinacionals que se’n duen bona part del que genera aquesta indústria, en què els clubs de futbol se’n duen una part petita. La part positiva, l’optimisme que tenim, és que els grans clubs com el Barça tenen milions de seguidors arreu del món. Avui, el Barça genera molts pocs recursos monetitzant aquests milions de seguidors. Per exemple, el Barça, a la Xina, té gairebé 30 milions de seguidors, i el Barça no els hi ven res: cap producte ni cap servei. I aquí tenim l’oportunitat. Hem de tenir productes i serveis i, a través de la tecnologia i dels partners, vendre’ls.

-Parla d’obrir botigues del Barça en aquells països? De celebrar partits amistosos? O d’altres maneres de fer diners?

-Parlem de generar continguts audiovisuals exclusius que la gent vulgui consumir i pagar. També de vendre marxandatge arreu del món de forma directa a través del canal d’e-commerce. Hi ha una altra àrea de desenvolupament com ho són els e-sports. Hi ha diferents línies de productes i serveis amb un pla dissenyat. I tot passa per tenir, també, grans partners estratègics que ens ajudin a assegurar que l’execució sigui exitosa. El gran risc, o la gran complexitat, sempre està en l’execució. I aquí hem d’anar de la mà de les multinacionals que coneixen aquests sectors d’oportunitat perquè el Barça aporti el contingut, el producte o el que sigui.

-Un dels projectes que més compromet el club és la construcció de l’Espai Barça. Què pensa que caldrà fer?

-El que necessitem, primer, és tenir un coneixement ben detallat sobre la realitat del projecte, perquè encara no s’ha explicat. I de fet ens preocupa, perquè potser que tant el disseny del nou Camp Nou com el del nou Palau no sigui el que nosaltres creiem que és òptim pel que fa a la generació d’ingressos potencials. Però no se’ns ha explicat. La segona part és conèixer la realitat econòmica del club amb detall. I en tercer lloc hi ha el pla de finançament, que ja està negociat amb Goldman Sachs, i hem de saber què hi ha al darrere. L’Espai Barça, malauradament, s’ha convertit en una urgència. El 2014 el vam votar en referèndum i se’ns va prometre que seria una realitat al cap de tres o quatre anys després d’invertir uns centenars de milions d’euros. Avui, encara, el més calent a l’aigüera. Alhora, davant d’aquesta urgència, hem de posar sentit de club. El que no podem és hipotecar el futur. Per tant, cal fer una auditoria detallada del projecte, de la situació del club i del finançament. I és probable que ho haguem de replantejar. Sabem que és una urgència que aquest projecte sigui una realitat el més aviat possible.

Víctor Font / Jordi Play

-Pel que fa a les candidatures, encara no està tot tancat, però hi ha qui compara la seua candidatura amb una de possible de Joan Laporta.

-No sé quin tipus de projecte té Joan Laporta al cap. El que intueixo, perquè alguna vegada n’hem parlat, és que Laporta té molt clar de quina manera va fer les coses quan va ser president i que segurament voldria repetir el que va fer. Nosaltres pensem que per fer front als reptes que hi ha ara caldria donar-li una volta i fer una transformació del model de gestió de club. Amb Laporta compartim, segurament, el punt de vista sobre quina és la idea esportiva que el club necessita per ser exitós. Nosaltres, com ell, som fills del cruyffisme. Compartim, també, la necessitat de reforçar el caràcter poliesportiu de la institució. Però pel que fa al model de gestió, de governança i a la necessitat que el projecte econòmic sigui el catalitzador d’aquest canvi tan necessari per mantenir la independència econòmica del club, penso que hi trobarem diferències. Però parlo per intuïció, perquè no sé quin projecte té ell al cap.

-Exploraria una candidatura conjunta amb ell?

-No. Volem assegurar-nos que el projecte que tenim dissenyat es pugui dur a terme. Per a nosaltres, la fi no justifica els mitjans, i els pactes electoralistes que puguin posar en risc els projectes podrien evidenciar que les visions a l’hora de gestionar el club potser no són compartides al cent per cent.

-De tota manera, s’identifica vostè amb algun expresident del Barça en particular?

-Joan Laporta, per mi, és un dels grans presidents en la història del club. Ell va plantar els fonaments que van fer possible la millor època de la història del Barça. Amb altres presidents, com ara Joan Gamper, puc tenir molta sintonia pel que fa a la representació dels valors del club que ell mateix va impulsar. I segur que trobaria coses en comú amb altres presidents.

-Què seria el primer que faria vostè si arribara a la presidència?

-Posar en marxa el pla dels primers cent dies que tenim dissenyat, que passa per donar responsabilitat d’acció a tot un equip executiu molt potent que tenim treballat.

-Farien auditories?

-Sí. Com a pla d’aquests primers cent dies hi ha fer una auditoria profunda per conèixer la realitat del club, perquè hi ha hagut manca de transparència durant tots aquests anys. Una vegada tinguéssim aquests resultats, els donaríem a conèixer als propietaris de la institució.

Víctor Font / Jordi Play

-En termes esportius, com veu el Barça de Koeman?

-Amb il·lusió. Hem arrancat veient que el que semblava impossible s’ha fet una realitat amb un obrir i tancar d’ulls. La mentalitat i el compromís han girat com un mitjó. L’equip ha jugat tres partits òptims –sobretot els dos primers– i hi ha la il·lusió que aquest any es puguin tornar a guanyar títols.

-Si és escollit president, mantindria Koeman al capdavant de l’equip?

-Aquesta decisió la prendria l’estructura esportiva que tenim dissenyada. Una estructura que va des de la vicepresidència esportiva fins als entrenadors del futbol base –i així en cada modalitat d’esport que tenim– per empoderar cadascuna de les àrees del club: l’esportiva, la institucional, l’empresarial... Serien ells els qui estudiarien com gestionar el paper de Ronald Koeman a dins del club.

-Vostè compta amb Xavi Hernàndez com a eix principal en l’estructura esportiva del club. Quin rol tenen, exactament, pensat per ell?

-Fa anys que treballem junts i un dels primers objectius que ens vam marcar va ser el d’intentar identificar quin professional del món del futbol crèiem que podia ser millor per ajudar a construir i executar aquest projecte. I vam arribar a la conclusió que Xavi podia ser el millor professional possible per dur-ho a terme. Una de les primeres coses que li vaig dir –el Xavi sempre ha explicat que una de les coses que més il·lusió li farien al món seria entrenar el primer equip del Barça– va ser que dissenyaríem el projecte esportiu per als propers deu anys, però que havíem de fer tot el possible perquè, amb independència del rol que Xavi pogués tindre a cada moment, ell pugui ser pal de paller d’aquest projecte. El que no ens podem permetre és el que va passar amb Pep Guardiola, que va agafar el rol d’entrenador del primer equip, després de quatre anys es va cremar i va marxar per reforçar un club competidor. Tenim la sort que una persona com Xavi té la capacitat de poder assumir diferents rols dins d’aquest projecte i seria el màxim responsable del projecte futbol, amb independència que faci d’entrenador o que assumeixi diferents responsabilitats.

-Xavi és dels jugadors més importants de la història del Barça. Té previst comptar, també, amb altres jugadors d’aquell equip, com ara Carles Puyol?

-Hem construït tot el projecte futbol amb el lideratge de Xavi. És un projecte complex, perquè té secretaria tècnica, direcció esportiva, scouting, metodologia, futbol base, serveis mèdics... I en aquesta estructura cal identificar les persones perquè ocupin cadascuna d’aquestes posicions. Així ho hem parlat amb Xavi i ell ja ha explicat que li agradaria comptar amb actius clau dins del barcelonisme.

-Tenen en ment el nom del director esportiu i del secretari tècnic en ment?

-Sí.

-Es pot saber qui són?

-No.

-Li agradaria tornar a vincular Pep Guardiola al Barça?

-Sense cap mena de dubte, farem tot el possible perquè Guardiola torni al club que més estima el més aviat possible.

-N’han parlat?

-Sí.

-En té predisposició?

-A priori ell ja ha explicat que el seu temps en el Barça ha passat, però estic convençut que tornarà més aviat que tard.

-Quina funció ocuparia?

-Tal com explicava abans, dins del procés per conèixer diferents talents dins del barcelonisme i descobrir capacitats –cosa que normalment no es fa, perquè sovint només es busquen els noms i s’atorguen responsabilitats que no sempre són possibles d’assumir–, dins d’aquest procés vam veure que hi ha dues persones, dos talents clau en la història recent del club que tenen capacitats per assumir rols diferents. I aquestes dues persones són el Xavi i el Pep, que per la seva capacitat de lideratge, coneixement tècnic, del club, capacitat de treball i de fer equip, el Barça els pot aprofitar amb diferents rols que, alhora, serien complementaris. Des de vicepresident esportiu a entrenador, o ocupar funcions de direcció esportiva, rols de responsabilitat en el futbol base...

Víctor Font / Jordi Play

-Si esdevé president, possiblement haurà de gestionar el Barça post-Messi. Tenen un pla per afrontar-ho? Ansu Fati pot ser el pilar sobre el qual construir una nova etapa?

-Segur. Ansu Fati ha de ser un dels principals actius del futur de l’equip, però esperem que Messi pugui quedar-se al club uns anys més. I esperem que una vegada es retiri i hagi estat tota la vida en un mateix club, la vinculació de Messi amb el Barça perduri. Pensem que seria una vinculació estratègica i comptem amb Messi per als propers anys, més enllà del dia que es retiri.

-La venda de Messi, en tot cas, seria temptadora econòmicament per alleugerir el deute del club?

-Al contrari: perdre Messi seria un malson. El club, amb bon criteri, ja va dir que Messi ha fet prou mèrits com per sortir del club quan volgués i de la manera que volgués. Aspirar a fer ús de Messi per fer una operació econòmica és inconsistent amb el dret que Messi s’ha guanyat i amb que se li ha promès.

-Pel que fa al paper social i polític del club, Toni Freixa, qui va formar part de la junta directiva de Laporta, Rosell i Bartomeu, deia que el Barça ha de ser un club apolític. Què en pensa?

-El Barça, i també pels valors fundacionals que Joan Gamper li va donar, està arrelat dins del catalanisme. Sempre hem dit que el Barça ha estat l’exèrcit desarmat de Catalunya i que representa bona part del poble de Catalunya des de sempre. Això és una realitat indefugible. Sí que estic d’acord amb el fet que el Barça, com a institució, no ha de fer política en el sentit estricte, tal com fan els partits, perquè per a això ja estan els partits. Ara, és indiscutible que el Barça ha de fer país.

-Com?

-N’hi ha moltíssimes maneres. Malauradament, el Barça és molt més conegut que Catalunya arreu del món. Ser ambaixador de Catalunya arreu del món és una manera de fer país. Ser un actor per ajudar a resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya és una manera de fer país. Assegurar-te que la institució està al costat de la major part del poble de Catalunya és una altra manera de fer país.

-Què hauria fet, si haguera sigut president, l’1 d’octubre de 2017, en el partit entre el Barça i Las Palmas?

-M’ho han preguntat molt. I en aquell moment, fins i tot, recordo que vaig dir per Twitter que no entenia com el club es plantejava jugar. Jo vaig oblidar completament que aquell dia hi havia partit. Després, reflexionant, entens més la complexitat del moment. I això em fa pensar que és imprescindible que el projecte social que nosaltres tenim, que és un projecte que passa per donar veu i vot de veritat al soci –perquè si el club té un tret diferencial, que és el model de propietat, hem de fer que el model de governança del club sigui coexistent amb el de propietat–, per això he sigut defensor del vot electrònic. Creiem que hem de tenir un model participatiu, modern, que hem de demanar opinió als socis. Si això hagués estat present l’1 d’octubre podríem haver preguntat de manera telemàtica i senzilla si el Barça havia de jugar aquell partit i decidir en funció del que decidís la majoria.

-Pensa que la majoria hauria votat a favor de suspendre el partit?

-No ho sé, perquè no se’ns va preguntar. Però intueixo que sí.

Víctor Font / Jordi Play

-Vostè serà, segons bona part de la premsa, el candidat independentista a la presidència del Barça. Com s’ho pren?

-Suposo que ho diuen perquè s’han fet ressò de la meva ideologia, però el projecte que visualitzem és obert a tot tipus d’ideologies. Creiem que cal prioritzar els mèrits, les capacitats i les experiències de tots els barcelonistes que vulguin construir un projecte com el que tenim en ment. Aquest és un projecte transversal, amb gent de tot tipus d’ideologia, i tothom s’hi ha de sentir còmode.

-Quan sabrem qui hi ha al darrere del seu projecte?

-Quan ens deixin. Suposo que com que l’escenari electoral és ben probable que s’acceleri, ho sabrem un cop entrem en campanya.

-Li incomodaria rebre el suport explícit d’associacions polítiques, no necessàriament partits?

-Volem que ens recolzi tothom, perquè això voldrà dir que tindrem més opcions d’èxit. Però nosaltres fem el nostre camí i som independents de qualsevol interès econòmic, polític i mediàtic. Lògicament, si els barcelonistes de qualsevol ideologia recolzen el nostre projecte estarem contents, perquè és això el que perseguim.

-Tem que des de l’unionisme o l’establishment es puga gestar una candidatura per fer front a la seua?

-No ho sé. Crec que tot això de la moció ha agafat la gent amb el pas canviat i no sé quin tipus de candidatura hi haurà, cosa que em preocupa, perquè em confirma que tothom qui vol governar el club ho acaba decidint de manera improvisada i a l’últim moment. I això no és bo.

-Quan parla de candidatura improvisada es refereix a la possibilitat que intente presidir el club algú com Juan Rosell o Toni Freixa?

-Qualsevol precandidat que avui encara estigui pensant si presentarà o no un projecte és, per definició, una candidatura improvisada.

-La seua candidatura podria repescar algun membre o exmembre de la junta de Bartomeu?

-Ho dubto molt.

Víctor Font / Jordi Play

-Pel que fa a la funció social del club, el Barça hauria de seguir criteris ètics a l’hora de triar patrocinadors?

-Sense cap mena de dubte. Nosaltres tenim treballat, dins del projecte, una part que em motiva bastant i que creiem que és fonamental, com en qualsevol projecte empresarial o institucional, que és quin propòsit ha de tenir la institució i a través de quins valors s’ha de regir. No importa només què fem, també importa com ho fem.

-Quina importància li dona al futbol femení?

-Moltíssima. Però no només al futbol, sinó a l’esport femení en general. I per això, amb la bona tasca que hi ha hagut els darrers temps, pretenem redoblar l’aposta. Tenim el compromís de crear seccions femenines en cadascun dels esports que té el club i tenim, també, la idea de crear una secció nova, no professional, íntegrament femenina. Ja ho explicarem.

-El primer equip femení del Barça jugarà al Camp Nou?

-Penso que seria una gran mostra o conseqüència que el futbol femení ha continuat creixent i que l’interès ha evolucionat. Però no hem de forçar les coses. Tot i que espero i desitjo que això, en un futur no molt llunyà, sigui una realitat.

-Creu que el Barça, els darrers anys, ha perdut capacitat d’incidència al si de les institucions que regulen el futbol espanyol i europeu?

-Sí. Sembla que és bastant evident.

-I com es recupera això?

-Crec que en el darrer mandat hi ha hagut manca de lideratge arreu, tant a nivell institucional com en els projectes esportiu i econòmic. I això té com a conseqüència aquesta pèrdua de capacitat de fer que les coses passin. El Barça té la gran sort que és un dels agents més importants en totes les competicions que juga i participa. I aquest pes l’hem de fer valdre perquè els nostres interessos quedin ben representats i els nostres objectius es puguin assolir.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.