Al mateix temps que el Ministeri de Sanitat imposava restriccions a dotze ciutats de la Comunitat de Madrid, davant la irritació del Govern regional d’Isabel Díaz Ayuso, el Govern balear també intensificava les mesures de control de la pandèmia a tota la capital eivissenca. Tot sense que el govern del Consell insular, en mans del PP en coalició amb Ciutadans, es queixés, sinó tot el contrari: demanà la col·laboració de tots els ciutadans per fer front a la pandèmia. Està clar que el president del Consell eivissenc, Vicent Marí, no és com Díaz Ayuso a pesar de compartir militància.
Per una altra banda, els dos socis del PSOE en el Govern balear, Més per Mallorca i Unides Podem, han advertit que no acceptaran que s’imposin mesures homogènies a totes les ciutats més grans de l’Estat per lluitar contra la COVID.
Eivissa. Des de divendres passat a les 22.00 hores i durant quinze dies estan vigents les noves normes per a Vila, capital de l'illa. No es tracta d’una restricció legal a la mobilitat, sinó d'una recomanació «molt intensa» que cal limitar el moviment dels ciutadans, segons va dir l'assessora tècnica del govern per a la COVID, Margalida Frontera. Així, entre altres mesures, els aforaments seran d'un màxim del 25 per cent en restaurants i bars en espais interiors, llocs de culte i gimnasos. A més, en els restaurants només podrà haver-hi un màxim de cinc persones per taula. Així mateix, es limiten els horaris comercials fins a les 22.00 hores, amb horaris preferents per a atendre col·lectius de risc. Les reunions socials també es limiten a cinc persones i seguiran tancats els parcs infantils i prohibides les fires i festes populars. La raó de la decisió és, com a Madrid, que la taxa de contagi a la ciutat d'Eivissa ha anat creixent durant el setembre molt per sobre del que passa a Mallorca -on s’està controlant de bell de nou la malaltia i per això s’aixecaren divendres passat les restriccions que feia tres setmanes que s’havien decretat per a quatre barriades de Palma –i encara més a Menorca. Les xifres de Vila són «molt altes», segons va reconèixer en roda de premsa la consellera de Salut, Patrícia Gómez, després de reunir-se amb el president del Consell, Vicent Marí, i amb els batlles dels municipis amb mesures especials de control de la malaltia, Eivissa i Sant Antoni de Portmany. Respecte a aquest últim municipi eivissenc, el Govern no ha considerat necessari incrementar les mesures perquè la situació ha millorat de forma «molt important» durant les últimes setmanes, segons Gómez.
Polèmica. Per un altre costat, tant Unides Podem com Més per Mallorca s’han mostrat crítics amb la gestió de la pandèmia en relació a la Comunitat de Madrid que fa el PSOE a través del Ministeri de Sanitat. Les dues formacions -aliades del PSIB i que fan part amb ell del Govern balear– han alertat del que consideren una «injustícia» com és, al seu parer, que el Govern de Pedro Sánchez pugui plantejar -se, tal i com s'ha anunciat, mesures homogeneïtzades per lluitar contra la COVID.
Així, el portaveu del grup parlamentari d'Unides Podem, Alejandro López, ha considerat que «no és just» que les Balears i la resta de comunitats autònomes «paguin els plats trencats de la mala gestió» de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Es referia a la pretensió del Govern Sánchez que els municipis amb més de 100.000 habitants tinguin un criteri homogeni a l'hora d'aplicar restriccions contra la Covid-19. «Volem deixar molt clar que la pèssima gestió d'Ayuso i Madrid està afectant la resta de comunitats autònomes i l'entenem com una cosa gravíssim», ha indicat el diputat.
Per la seva banda, el coordinador de Més per Mallorca, Antoni Noguera, també ha alertat davant la possibilitat que es pugui establir un criteri sanitari «uniforme i únic» per combatre l'expansió de la COVID-19. Segons el líder sobiranista mallorquí, la presidenta madrilenya «ha contagiat al govern de Sánchez la seva irresponsabilitat». Advertí que «aquí hem fet les coses bé i ara no podem pagar la irresponsabilitat d'altres». Diferents portaveus de la mateixa formació, com la regidora de l’Ajuntament de Palma, Neus Truyol, també s’han mostrat indignats davant la possibilitat que s’implantin criteris homogenis perquè «les variables geogràfiques i les dinàmiques urbanes no són les mateixes i per tant les mesures no poden ser les mateixes».