El dia que Jack Spielman va saber que no tornaria a votar Donald Trump va ser el 19 de novembre del 2019. A la tele donaven la notícia de l’escàndol d’Ucraïna. S’acusava Donald Trump d’haver fet xantatge al president ucraïnès per obtenir munició en la campanya electoral contra el seu rival demòcrata, Joe Biden. Jack Spielman va veure per la tele com un tinent de l’exèrcit dels EUA compareixia davant el congrés i imputava càrrecs greus a Trump.
Spielman diu que va quedar esparverat veient com Trump i altres republicans atacaven l’oficial Alexander Vindman. Van titllar Vindman de presumptuós i de traïdor. “Allò va ser passar-se de la ratlla”. El militar, afegeix Spielman, havia complert el seu deure i Trump li faltava al respecte de mala manera. “Per a mi allò va ser el final”, declara.
Spielman, que ara té 60 anys, va servir durant més de 25 anys a l’exèrcit i, entre altres coses, va combatre a la guerra del Golf. Ara està assegut a la taula de la cuina de casa seva, al comtat de Macomb, a vint minuts en cotxe del centre de Detroit, a l’estat de Michigan. A la cuina ens explica la seva transformació de fidel votant republicà i seguidor de Trump a adversari del president. Sembla que acabi de sortir d’una secta.
El 2016 va votar Trump perquè volia que entrés aire fresc a Washington. Però poc després de les eleccions va començar la decepció. “La meva esperança era que amb Trump tinguéssim com a president un empresari d’èxit. Però el Trump que hem tingut és el dels concursos de la tele”, diu Spielman.
El 3 de novembre, per primera vegada a la vida Spielman té la intenció de votar un candidat demòcrata. Fins i tot ha enregistrat un vídeo en què dona suport a Joe Biden.
La transformació de Spielman és una bona notícia per a Biden i una mala notícia per a Trump. I això es deu també al lloc on viu Spielman. Amb la seva dona resideix en un barri residencial de Detroit, en un bungalou amb garatge doble i dos cotxes. La gespa sembla tallada amb les tisores de fer la manicura. Ben bé la meitat dels votants nord-americans viuen en barris com aquest. Probablement els seus residents són ara l’electorat més disputat, ja que podrien decidir qui serà el pròxim president. I diversos elements apunten que alguns han girat l’esquena a Donald Trump.
Els barris residencials són el lloc on sol viure la classe mitjana: habitualment, es tracta de gent conservadora, amb bona formació, amb uns ingressos anuals que superen els 100.000 dòlars i amb una casa amb jardí. Per anar a la feina, a comprar o al gimnàs, agafen el cotxe. Porten els fills a bones escoles i el cap de setmana es troben amb els veïns a l’església, per fer una barbacoa o per mirar un partit de beisbol.
Des de fa setmanes Trump té l’objectiu posat en aquests votants. Amb una campanya de llei i ordre vol fer-los por d’una possible victòria de Biden. També vol aprofitar la disputa per la successió de la difunta jutgessa del Tribunal Suprem, Ruth Bader Ginsburg, per interpel·lar els votants moderats dels barris residencials. Trump creu que aquests votants valoraran que, gràcies a ell, el Tribunal Suprem pugui estar dominat durant anys per una majoria conservadora.
Al comtat de Macomb, el districte electoral de Jack Spielman, l’any 2016 va guanyar Trump amb un 53,6% dels vots davant de Hillary Clinton. Anteriorment hi havia guanyat dues vegades Barack Obama. Aquell èxit va permetre a Trump conquerir Michigan amb un avantatge de tan sols uns 11.000 vots, fet que li va donar la victòria global.
Avui les perspectives no són tan bones. En la majoria d’enquestes referents a Michigan, Biden se situa, de mitjana, més de sis punts percentuals per davant de Trump.
La seva decepció amb Trump és profunda, diu Jack Spielman. La manera en què Trump ha dividit el país, el seu fracàs davant la pandèmia, les seves mentides..., tot plegat indigna molt la gent. Spielman creu que Trump cada dia trepitja els valors que són importants per a la classe mitjana: la decència, la solidaritat, el respecte. “Nosaltres som gent decent”, diu Spielman. “Aquest president em fa sentir vergonya”.
A uns quants quilòmetres d’allà, Cecil St. Pierre és al seu despatx, en un petit edifici de planta baixa arran d’una de les carreteres de sortida. A l’esquerra hi ha una gasolinera i al darrere un restaurant de menjar ràpid. Més enllà hi ha un camp de golf. Hi ha trànsit: cotxes que surten de la ciutat. És l’hora de plegar de la feina.
St. Pierre és advocat i, de més a més, cap dels republicans de Trump al comtat de Macomb. De fet, ara que falta poc per a les eleccions, una de les seves missions és escampar l’optimisme. Però no està gaire segur que les coses li surtin bé al seu candidat. Trump no es pot permetre perdre votants, diu St. Pierre. “Això em preocupa molt”.
D’aquesta pèrdua de votants, n’és un exemple la seva dona, Lisa. Fa quatre anys va votar Trump entusiasmada, però ara està indecisa. No li agrada l’estil del president, la seva manera de denigrar la gent.
O un altre cas és el d’un pare que se li acostar amb els seus fills. St. Pierre i els seus companys republicans estaven en un parc repartint gelats a les famílies i fent campanya per a Trump. Doncs aquell home va arribar, va agafar el gelat per als seus nens i va formular la seva queixa: el 2016 havia votat Trump, però ara no ho volia tornar a fer perquè el president té un mal comportament. Miri allà on miri, diu St. Pierre, veu dubtes i indecisió. “Tant de bo m’equivoqui”.
I també hi ha un altre problema per als republicans: els barris residencials són cada cop més imprevisibles. Si bé en molts d’aquests barris hi viu majoritàriament població blanca, algunes regions cada cop són més diverses i cada vegada hi ha més residents negres o hispans.
A l’època del president Bill Clinton encara era vàlida la regla del seu assessor de campanya James Carville: les eleccions les decideix la política econòmica. La classe mitjana vol saber que els seus ingressos estaran segurs. “És l’economia, estúpid”, aquest era el mantra de Carville. Però des de fa uns quants anys, els càlculs ja no són tan senzills. Les qüestions de política social tenen més importància i l’opinió pública és més difusa.
En són un clar exemple les eleccions de mig mandat del 2018. Aleshores, en molts indrets els republicans van patir una forta derrota, dos anys després de les presidencials. Fins i tot van perdre vots en antics bastions seus. I això, malgrat que l’atur era baix i que l’economia anava de meravella. Justament alguns votants de classe mitjana van voler donar una lliçó al president per la seva manera caòtica de governar. Els demòcrates van aconseguir la majoria a la Cambra de Representants i alguns càrrecs de governadors.
Perquè guanyés Joe Biden n’hi hauria prou que al novembre es repetissin si fa no fa els resultats de les eleccions de mig mandat del 2018. Aleshores tindria una majoria clara al col·legi electoral, que és l’òrgan que escull el president. Trump vol impedir que això passi. Actualment, no hi ha dia que el president no faci campanya en algun dels estats disputats. Petits barris residencials poden decidir les eleccions, per exemple a l’estat de Carolina del Nord.
Aquí, al nord de Charlotte, els barris residencials comencen a tocar de la carretera interestatal 77, just darrere la sortida 25. Hi ha infinites urbanitzacions amb mansions blanques, amb carrers que es diuen Sunset Drive o Troubadour Lane. Al costat del supermercat Whole Foods, en un petit parc, un grup de dones de mitjana edat fan exercicis de ioga. A les estacions de càrrega elèctrica hi tenen a punt el seu Tesla. Des de l’Starbucks en surt olor de cafè acabat de fer.
Carolina del Nord va estar durant molt de temps en mans dels republicans. El 2016 Donald Trump va guanyar a l’estat amb un avantatge de prop de quatre punts percentuals davant de Hillary Clinton. Al mateix temps, per contra, els demòcrates van poder aconseguir el càrrec de governador. Amb el temps els barris residencials de Charlotte s’han convertit en importants llocs en disputa. Les enquestes pronostiquen una cursa ajustada a tot Carolina del Nord. Amb una diferència d’uns quants milers de vots n’hi podria haver prou perquè els demòcrates conquerissin l’estat.
Un electorat especialment disputat són els votants blancs. Alguns estudis han posat de manifest que les dones van votar majoritàriament els demòcrates en les eleccions de mig mandat del 2018. Segons una enquesta del Wall Street Journal i NBC News feta a l’estiu, el 56% de les dones que viuen en barris residencials votarien Biden, mentre que només un 39% optarien per Trump.
A moltes votants les dissuadeix la conducta del president, que sempre diu pestes de les dones. A més, encara hi ha en suspens diverses acusacions contra Trump per presumptes agressions sexuals. Trump desmenteix els fets.
Per a la metgessa Beth Kendall, de 37 anys, el tracte de Trump envers les dones també té una gran importància. Kendall resideix amb el seu marit a les portes de Charlotte. Abans no estava gaire involucrada en política, diu Kendall. Però, amb les eleccions del 2016, per a ella tot va canviar. “Per a mi allò va ser un xoc”, afirma.
A Kendall li semblava intolerable que un home amb les maneres de Trump pogués ser president. Aleshores va començar a militar amb els demòcrates. Ara presideix la secció local del partit i lluita per fer fora Trump de la Casa Blanca. El dia de la mort de Ginsburg, Kendall va començar a repartir cartells de Biden per posar al jardí, a canvi d’un petit donatiu. En poques hores en va repartir cent. “Aquí la gent no vol tornar a l’edat de pedra pel que fa a les polítiques socials”, diu Kendall.
Actualment, en el conjunt del país Biden se situa, de mitjana, set punts percentuals per davant de Trump. L’equip de Biden està convençut que als habitants dels barris residencials els interessen qüestions que Trump ha deixat de banda, com un bon sistema sanitari o la lluita contra el canvi climàtic.
Durant els incendis de Califòrnia, Biden va escriure a Trump per Twitter: “Vostè sap què amenaça els nostres barris residencials? Els incendis, les inundacions i els huracans. Hem d’actuar contra el canvi climàtic. Ara!”. Però al bàndol de Biden també saben que les eleccions encara no s’han celebrat. Fins i tot en aquests barris encara hi ha votants que fan costat al president, malgrat tot. És el cas d’Allison Powers.
Powers, de 62 anys, és enginyera i viu al comtat de Union, una àrea residencial situada al sud-est de Charlotte. És republicana i una simpatitzant entusiasta del president. El seu despatx és com una botiga de marxandatge del president. Hi ha un ninot de Trump, adhesius, cartells de Trump i gorres vermelles de Trump. Powers ens rep amb una mascareta blava a causa de la pandèmia. Sobre la mascareta, en lletres grosses hi diu: Trump.
“Els mitjans intenten desacreditar Trump, el presenten d’una manera errònia”, diu Powers. El president ha generat llocs de feina i ha gestionat perfectament la pandèmia. “Contra el virus ha fet el que ha pogut”.
Powers creu que Joe Biden no és capaç d’impedir que els EUA caiguin en l’anarquia. “No té prou contundència per imposar-se a les forces d’extrema esquerra del partit”. A més, només Trump, segons Powers, pot reactivar l’economia després de la pandèmia. I només ell promet protegir les vides prenatals i està en contra de l’avortament, cosa que defensen molts cristians dels barris residencials.
Ara bé, en preguntar-li a Allison Powers, la simpatitzant més acèrrima de Trump a Carolina del Nord, si el seu ídol guanyarà a l’estat, ella s’ho pensa un moment. I seguidament diu: “No n’estic segura”.
Traducció d'Arnau Figueras