Des que la situació política catalana va caure en mans de la justícia espanyola, són moltes les veus que han posat sobre la taula la possibilitat de reformar segons quins delictes i acabar, de manera legal, amb les condemnes imposades sobre els presos polítics i amb la situació d’exili dels qui no han pogut ser jutjats al Tribunal Suprem. Tot i que el 14 d’octubre de 2019 va ser la data en què l’alt tribunal va condemnar formalment els impulsors del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, la sentència arribava dos anys després de l’empresonament preventiu de la majoria d’ells. D’aquesta manera, els presos polítics acumulen ja tres anys d’encarcerament. I com calia esperar, la política catalana no ha deixat de girar al voltant d’aquesta situació. També la política espanyola, atès que Pedro Sánchez governa gràcies a una votació d’investidura desencallada per Esquerra Republicana de Catalunya, que té els seus dos líders a la presó –Oriol Junqueras– i a l’exili –Marta Rovira. I davant d’aquest escenari de repressió, Junts per Catalunya i la CUP, que també tenen representació a les corts espanyoles, ja han assegurat que no donaran cap suport al Govern espanyol si no fa un pas real per «desjudicialitzar» el conflicte.
És en aquest sentit que el passat diumenge, el diari La Vanguardiaexplicava que el Govern espanyol vol fer un gest creïble per acabar o, si més no, alleugerir la situació dels presos polítics catalans i també dels exiliats. Aquest pas consistiria a reformar el Codi Penal, una mesura que ja va proposar en el seu dia el diputat d’En Comú Podem Jaume Asens –qui també ha treballat per la defensa legal dels exiliats– i que ara, sempre segons aquest rotatiu, podria ser assumida per Pedro Sánchez de cara a les eleccions catalanes, que encara no tenen data, tot i que es contemplen per a inicis de l’any vinent. Enmig, el Govern Sánchez haurà de trobar els consensos suficients com per aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat, i tot i que les parts neguen que una cosa tinga res a veure amb l’altra, a ningú se li escapa la possible relació que hi podria haver entre ambdues qüestions.
La reforma del Codi Penal
Era una de les mesures més destacades dels darrers programes electorals d’Unides Podem, coalició en què s'integra Catalunya en Comú. El seu candidat al Congrés per Barcelona, Jaume Asens, proposava aquesta solució per resoldre la situació dels presos polítics catalans i aturar «la deriva antigarantista que viu l’Estat en els darrers anys», deia Asens en campanya. Tot i el convenciment que no es va cometre cap delicte per part dels impulsors del referèndum d’autodeterminació, la reforma del Codi Penal havia de servir per evitar una condemna per rebel·lió, delicte que la Fiscalia imputava als impulsors del referèndum i pel qual, finalment, no van ser condemnats.
Sí que van ser condemnats per sedició, un delicte que, tal com ha dit el ministre espanyol de Justícia, no s’ha reformat en dos segles. I un delicte que fins ara no ha convençut cap jutjat europeu per decretar cap de les extradicions dels exiliats demanades des de l’Estat espanyol. La reforma, que tindria caràcter retroactiu sobre els condemnats, necessitaria del suport de les esquerres espanyoles –cosa que es dona per segura–, però serviria per «blanquejar» una decisió judicial que molts consideren injusta i desproporcionada, tal com diuen els qui qüestionen la viabilitat d’aquesta opció.
«Suspendre» la sedició
L’advocada Isabel Elbal, sòcia de Gonzalo Boye i defensora, amb ell, dels presidents Quim Torra i Carles Puigdemont, pensa que la sedició no hauria de ser reformada al Codi Penal, sinó suspesa. «En un país democràtic no es pot mantenir un delicte com aquest», atès que «sempre s’utilitzarà per reprimir drets com el de manifestació».
Elbal valora positivament el fet que la rebaixa del tipus penal podria reduir la penalitat dels condemnats pel procés, però l’advocada adverteix, també, que la reforma pot convertir-se en «una arma de doble fil». Explica que «l’executiu pot tindre bona voluntat a l’hora de rebaixar la pena del delicte, però Elbal recorda, alhora, que la sentència del Suprem contra els responsables del referèndum de l’1 d’octubre es basa, en molts casos, en un delicte de sedició «en concurs medial» amb el delicte de malversació. «Això vol dir que els jutges entenen que no s’ha de penalitzar tenint en compte la suma dels dos delictes, sinó que s’ha de condemnar com si es tractara d’un únic delicte amb una pena greu», argumenta. Si es rebaixara la pena de sedició al Codi Penal i el Tribunal Suprem duguera a terme una revisió de la sentència, «podria aplicar el concurs medial» i deixar la condemna tal com està, atès que una malversació es pot condemnar fins amb 12 anys de presó. Per tant, segons Elbal, aquesta intenció de l’executiu espanyol seria «molt bona», però podria no donar cap resultat. L’advocada sospita que tot i que el Govern espanyol vulga rebaixar la pena per sedició, els jutges del Suprem podrien evitar de totes totes una rebaixa de la pena.
«L’amnistia, l’indult i la reforma del Codi Penal són tres vies possibles, i jo entenc que la sedició no ha de ser delicte», assegura l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, qui també és catedràtic de Dret Processal i diputat al Congrés de Junts per Catalunya. Però matisa, tal com també feia Elbal, que el concurs medial de la sentència «pot fer que la rebaixa de la sedició sigui inútil», atès que la malversació pot comportar fins a 12 anys de presó. La pena de malversació, que des del 2015 també és aplicable, després d’una reforma promoguda pel Govern Rajoy, per «administració deslleial», podria recaure també sobre els exiliats, que tot i que quedarien alliberats de la sedició pel caràcter retroactiu de la reforma, també podrien ser jutjats i condemnats a llargs anys de presó. «Per tant, l’única solució passaria per derogar també la malversació sense apropiació», escrivia l’advocat i diputat en un article en aquest setmanari, en què atorgava al Tribunal de Comptes el paper de sentenciador en aquests casos. «Qualsevol reforma que no passi per la derogació dels dos tipus penals corre el risc d’esdevenir ineficaç per la bel·ligerància del Tribunal Suprem».
«No tots estan condemnats per malversació»
És el que recorda l’exdiputat d’Iniciativa per Catalunya –i actual membre de Catalunya en Comú– Jaume Bosch. De fet, ni Carme Forcadell, ni Joaquim Forn, ni Josep Rull, ni Jordi Sànchez ni Jordi Cuixart no estan condemnats per malversació. Sí que ho estan Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Turull. Alhora, dels qui hi ha a l’exili, només el president Carles Puigdemont i el conseller de Cultura Lluís Puig estan requerits per malversació. Queden exempts d’aquest delicte, per tant, els eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí, a més de la consellera a l’exili Meritxell Serret i les exiliades a Suïssa Marta Rovira i Anna Gabriel. En aquests casos, però, el delicte o delictes pels quals són requerits els exiliats per part de la justícia espanyola poden canviar en qualsevol moment.
Segons Jaume Bosch, «l’objectiu ha de ser que tots surtin de la presó com abans millor. L’opció més justa seria una llei d’amnistia», però, tal com matisa l’advocat, el Tribunal Constitucional podria tirar enrere aquesta llei. Alhora, la solució de l’indult podria ser aturada pel Tribunal Suprem. I pel que fa a la condició medial dels delictes sentenciats pel Suprem als impulsors de l’1 d’octubre que van poder ser jutjats, Bosch explica que «quedaria per veure si el Suprem podria fer una interpretació que suposés el manteniment en presó dels condemnats durant els mateixos anys a què van ser sentenciats». Perquè «si el delicte principal cau, tot i que el Suprem és capaç de tot, una decisió així seria molt forta i tindria molta repercussió, perquè no s’aguantaria». Bosch, a més a més, dona molt de valor al pronunciament del Parlament de divendres passat, quan per majoria simple, i gràcies als vots d’Esquerra Republicana, PSC i comuns, la cambra catalana va concloure que era «necessari» modificar el delicte de sedició en una reforma del Codi Penal. Junts per Catalunya s’hi va abstenir i la CUP en va votar en contra.
Ara tot queda en mans de l’executiu espanyol. Els comuns, que en formen part, han insistit per tirar endavant aquesta reforma, si bé, evidentment, al si del PSOE hi ha resistències internes. Són molts els factors que condicionaran el desenllaç d’aquesta maniobra que podria permetre els presos polítics abandonar la presó abans de complir la condemna.