El poder de les minories

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El sistema democràtic espanyol, tan fràgil i devaluat, deixa molt poc marge per a la dissidència política. Quines opcions té la ciutadania per fer front a la corrupció escampada en bona part de les administracions i dels partits? O als abusos i a les estafes impunes de les entitats financeres i els gran oligopolis? O a la indulgència amb què actua la justícia amb els poderosos? Com pot demolir el mur granític de les lleis i de la força que neutralitzen, reprimeixen o criminalitzen les veus crítiques?

Realpolitik d’Elies Barberà i Carles Fernández Giua, dirigida per aquest darrer, planteja una reflexió sobre l’ús de la violència com a mecanisme de defensa de la democràcia (La Seca). En clau de farsa, el punt de partida de l’obra és la bufetada que, impremeditadament, durant un acte de campanya, engalta una jove al futur president del Govern. L’efecte sense precedents d’aquest gest d’autodefensa engresca cinc idealistes a crear un grup que, des del pragmatisme que guia la realpolitik, es proposa d’emprendre accions de protesta contra la casta política i econòmica.

Amb una deliberada voluntat de provocar l’espectador, la companyia Teatre de l’Enjòlit ha creat un espectacle directe, fresc, incisiu. La interpretació dels sis actors, que encarnen tipus ben identificables en la vida real, té una força i una presència magnètiques. Les escenes més dialèctiques del “grup d’acció” radiografien, amb humor i agudesa, les dificultats logístiques, ètiques i ideològiques d’articular una resposta contundent i eficaç, des de la perifèria del sistema, per transformar a fons la realitat.

Sense gaires recursos escenogràfics, bo i dosificant els mitjans audiovisuals, el muntatge combina —amb coherència i encert— les escenes que parodien els discursos ampul·losos del poder, les que exposen les dinàmiques i la polifonia del grup dissident, i les que interpel·len directament l’espectador. Se’l convida d’aquesta manera a meditar sobre la violència estructural i sobre l’imponent poder de les minories, si són capaces d’actuar. Realpolitik és, en definitiva, una de les poques mostres de teatre polític actual que esquiva el perill de la deriva demagògica i la superficialitat discursiva, i que ho fa amb una rotunda teatralitat des de la farsa, l’humor i el compromís.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.