La corba epidemiològica, al contrari que en aquesta tornada incerta de les vacances estivals, experimentava un considerable descens. Després de quasi tres mesos de confinament estricte, la xifra de contagis i de morts per coronavirus baixava dia rere dia. Una millora dels indicadors sanitaris que va empentar al Govern espanyol del PSOE i Unides Podem a retirar l'Estat d'Alarma i retornar les competències centralitzades a les autonomies, les quals s'encarregarien de gestionar una desescalada excessivament centrada en l'àmbit econòmic.
A conseqüència de la relaxació en les restriccions, l'orientació economicista del desconfinament i la precarietat dels serveis de salut pública, tal com criticaven experts com ara Joan Benach en una entrevista en aquest setmanari, van donar-se situacions en les quals la traçabilitat dels contagis va escapar del control dels departaments de rastreig. A l'inici del període estival, no debades, la Generalitat de Catalunya va haver-hi de decretar el confinament de la comarca del Segrià per aturar l'expansió del coronavirus entre la població.
Aquest recurs d'eficàcia provada contra la propagació de la Covid-19, però, va topar-se amb les instàncies judicials. El jutjat de guàrdia de Lleida va tombar la mesura sanitària aprovada pel Govern català sota el pretext que es tractava d'una «competència estatal que s'exerceix, a més, amb la garantia de la intervenció del Congrés dels Diputats». «Es tracta d'una mesura il·limitada en el temps, la qual cosa agreuja el seu contingut i les seues conseqüències», s'hi afegia en una resolució força polèmica per les implicacions sanitàries de no restringir la mobilitat en un moment d'elevada transmissió del virus a la comarca. Malgrat el cop judicial, la ciutadania va complir amb les recomanacions de les autoritats polítiques catalanes.
La justícia també va ser protagonista quan l'executiu madrileny encapçalat per la conservadora Isabel Díaz Ayuso amb el suport de l'extrema dreta Vox, el qual no havia realitzat els deures de contractar rastrejadors, reforçar l'atenció primària i augmentar els minvats serveis de salut pública, va aprovar una bateria de mesures per lluitar contra el virus. El jutjat contenciós administratiu número 2 de Madrid va anul·lar la prohibició de fumar al carrer, el tancament de l'oci nocturn i la reducció horària a l'hostaleria. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid, tanmateix, va resoldre a favor del govern presidit pels populars i va tombar la interlocutòria del magistrat Alfonso Villagómez.
Aquest escenari s'ha repetit durant la present setmana al País Valencià. La Generalitat Valenciana va decidir confinar Benigànim, una població de quasi 6.000 habitants situada a la comarca de la Vall d'Albaida, després de passar d'una incidència de contagis acumulada de 34,24 per 100.000 habitants a una de 994,46. Una extensió del virus que va suposar «la pèrdua de traçabilitat dels contactes», segons va exposar la consellera de Sanitat i Salut Universal, la socialista Ana Barceló. Amb aquesta mesura, el Govern valencià limitava les entrades i sortides a la localitat, llevat d'excepcions com ara per motius sanitaris, laborals, legals, de cura de persones dependents o de força major. També ordenava el tancament provisional de clubs, centres de dia, establiments d'oci i d'hostaleria o centres de caràcter social, així com la prohibició d'espectacles i la restricció dels aforaments en els soterrars.
La resolució de la conselleria de Sanitat, tanmateix, ha sigut suspesa aquest dimarts pel jutjat contenciós-administratiu número 3 de València. La titular, la magistrada Laura Alabau, ha argumentat que «els informes aportats se circumscriuen a l'increment de contagis detectats en les últimes setmanes, sense que consten més dades sobre ingressos hospitalaris o mortalitat». «Els paràmetres d'avaluació de gravetat es fonamenten no només en el nombre de contagis, sinó també en el nombre d'ingressos hospitalaris, en la Unitat de Cures Intensives i morts», ha reforçat a la interlocutòria.
A l'escrit judicial, la jutgessa assenyala que l'ordre del departament de Misser Mascó «és privativa i restrictiva amb els drets fonamentals, com ara amb la llibertat ambulatòria, la llibertat de culte i la llibertat d'empresa». «Són, fins i tot, més oneroses per a la població de Benigànim que les incloses en el reial decret de declaració de l'Estat d'Alarma», valora. I subratlla de manera crítica dos aspectes de la resolució de l'executiu valencià: el tancament dels llocs de culte i la prohibició de dispensar el sagrament cristià. De fet, l'accent de la magistrada en ambdós assumptes coincideix en la seua filiació integrista. Creadora d'un blog en el qual es defineix com a «catòlica talibana», va presentar un recurs al Tribunal Constitucional contra la llei del matrimoni homosexual que va aprovar l'executiu espanyol del socialista José Luis Rodríguez Zapatero. Alabau va perdre aquella batalla judicial, amb la qual havia d'abonar una multa de 300 euros que l'organització antiavortista d'extrema dreta Hazte Oir va oferir-se a sufragar. Tal com narra Vilaweb, el Consell General del Poder Judicial hi anul·laria aquesta obligació.
La jutgessa, la qual era coneguda per endarrerir casaments entre persones del mateix sexe, va aparèixer en un informe de l'Agència Tributària sobre els negocis del seu marit, l'antic enginyer municipal de Polop (Marina Baixa), José Vicente Martí Albiñana. Segons va publicar El País, l'exfuncionari local va confeccionar una xarxa mercantil de tres firmes per extreure presumptament beneficis il·lícits per valor d'un milió d'euros. Una d'aquestes empreses, denominada Marina Social SL, era compartida al 50% amb la magistrada. L'informe del fisc espanyol va elaborar-se en el marc d'una investigació sobre la presumpta corrupció urbanística del municipi, la qual va sortir a la llum arran de l'assassinat de l'exalcalde Alejandro Ponsoda l'any 2007. La investigació va arxivar-se gràcies a la prescripció dels fets, tot i que el seu marit sí que seria condemnat dintre de la causa que va jutjar el frau fiscal en la construcció del projecte megalòman Terra Mítica.
La interlocutòria de la controvertida magistrada ha obligat la Generalitat Valenciana a emetre una altra resolució en la qual es precisa que l'aïllament domiciliari «és perimetral a la població de Benigànim, permetent-se, en tot cas, la circulació de persones residents dins del municipi», així com rectifica respecte a les celebracions de cerimònies religioses. De fet, fixa que aquesta mena d'actes es realitzaran complint amb les normes de seguretat d'ús de la màscara, distanciament social i amb un aforament de fins a un terç de la capacitat del temple.
«Tot i que aquestes decisions judicials poden sobtar a la ciutadania i a l'opinió pública, i més enllà que els jutges puguen realitzar interpretacions encertades o no, la ratificació judicial de les mesures preses per les diferents autoritats sanitàries són un element independent i necessari per controlar l'administració. Formen part de la normalitat del funcionament de les institucions democràtiques», expressa Andrés Boix, professor de Dret Administratiu a la Universitat de València. «Una qüestió diferent, però, és la discussió falsa que va plantejar-se amb les primeres decisions judicials respecte de si les autonomies tenien competència per aprovar aquesta mena de mesures, o només es podien efectuar sota l'empara de l'estat d'alarma. S'ha demostrat que les autonomies sí que podien», incorpora.
Amb l'argument, precisament, que els confinaments només podien realitzar-se sota el pretext de l'estat d'alarma, el jutjat de guàrdia de Lleida va prendre la seua decisió. «Aquestes resolucions sobre les mesures acordes pels diferents governs no han de sorprendre. Ara bé, sí que crida l'atenció determinades actuacions judicials, en les quals els jutges podrien haver-se extralimitat. L'exemple més clar és la resolució del jutjat de guàrdia de Lleida, una interlocutòria incomprensible. No debades, es prohibia aquest confinament i no l'aprovat en A Mariña, on es restringia el dret a vot», analitza Alba Nogueira, catedràtica de Dret Administratiu de la Universitat de Santiago de Compostel·la. I apunta en referència a la capacitat competencial de les autonomies: «La Llei orgànica de Mesures Sanitàries de 1986 conté, com succeeix en la legislació comparada de la majoria dels països del nostre entorn, habilitacions genèriques que concedeixen un marge d'actuació a les administracions competents per fer front a epidèmies».
«Les accions contemplades poden tenir un abast molt divers i requerir mitjans molt diferents, però com ocorren sempre en contextos amb un elevat grau d'incertesa, s'obliga a un grau d'amplitud en l'apoderament, la qual cosa es compensa amb l'existència d'un mecanisme de ratificació judicial previst en l'article 8.6 de la Llei de la Jurisdicció contenciosa administrativa», incorpora. I tanca: «Aran de les últimes decisions judicials que han causat polèmica i de la novetat que suposa decidir sobre aquestes qüestions, el Govern espanyol vol impulsar una reforma perquè siguen els tribunals superiors d'àmbit autonòmic i no els jutjats de guàrdia aquells que ratifiquen les decisions. Es tracta d'una proposta que, de moment, manca del detall suficient per analitzar-la, però reflecteix la novetat d'aquesta situació per als tribunals».