Les aliances polimorfes dels estats europeus

Europa no acaba a Alemanya. Ha quedat clar les darreres setmanes en el debat pressupostari europeu. Si els països partidaris d'una major integració pensaven que amb el Regne Unit fora de joc i Merkel al seu costat ho tenien tot fet per pactar un fons de reconstrucció lligat a la crisi de la Covid-19 que els fos favorable, la tesi els va caure a terra ràpidament. Les aliances d'estats petits i mitjans s'han reivindicat els darrers mesos.

Ja ho havien demostrat amb les votacions de la presidència de l'Eurogrup, deixant fora la candidata del PSOE, Nadia Calviño, i situant al capdavant el conservador irlandès Paschal Donohoe. El nom de la Nova Lliga Hanseàtica queia com una llosa sobre els interessos dels espanyols, que pensaven tenir garantit el triomf amb el suport dels grans estats.

En el darrer debat, han estat els coneguts com a frugals -o avars, en boca dels seus crítics- els que han marcat la pauta per fer que, com s'explica en el reportatge precedent, l'emissió conjunta de deute, i per tant l'ajuda als països més afectats, no fos ni de bon tros tan gran com es reivindicava.

Són fets que permeten constatar una dinàmica que cada cop s'està generalitzant més al si de la Unió Europea. "Els països no molt grans de la UE estan intentant formar equips per lluitar millor pels seus interessos. Al cap i a la fi, la Unió és una entitat força intergovernamental. Per debatre dins el Consell Europeu, és molt millor tenir amics", remarca Ilke Toygür, analista d'afers europeus del Real Instituto Elcano. Cal tenir en compte que al Consell Europeu, cada estat té un vot, a diferència, per exemple, del Parlament Europeu, on els estats membres obtenen representats amb relació a la seva població.

Carme Colomina, investigadora principal especialitzada en la Unió Europea del CIDOB, creu que aquestes aliances s'han anat reforçant els darrers anys des de "la idea de les geometries variables i el principi de cooperació reforçada". Detalla que si això ha crescut és perquè "el Consell és cada vegada més nombrós i calen aquestes aliances polítiques per negociar-hi. Sobretot, perquè hi ha visions d'Europa molt diferents".

El politòleg especialitzat en relacions internacionals, Miquel Vila, afegeix que "des de la crisi de 2008, les fractures al si de la UE són cada cop més grans i fan que la situació sigui més inestable. Tenim grups com els frugals o la Lliga Hanseàtica que diuen que la UE, tal com funciona ara, ja els està bé, i altres a qui els comença a no funcionar". Les diferències se solen centrar en si es considera que cal "invertir en transmissió de recursos d'unes regions a d'altres" o no. Vila encara es planteja una darrera pregunta: "fins a quin punt el fet que el motor francoalemany no hagi estat molt actiu els darrers anys ha facilitat que les perifèries s'agrupin per defensar els seus interessos?"

Segons Colomina, ara mateix els dos grups més instaurats són la Lliga Hanseàtica i el Grup de Visegrád. Hi ha però, dos grups més -amb diferent nivell d'estabilitat- que cal tenir en compte: els frugals i els Amics de la Cohesió. No són, però, grups tancats i hi ha estats que participen de més d'un grup. En el passat, detalla l'analista del CIDOB, hi ha hagut també altres enteses temporals "que han quedat superades pels canvis de govern. Recordo fa uns anys quan, amb Merkel a Alemanya i Tusk a Polònia, es parlava del nou triangle de Weimar per l'entesa francoalemanya amb Polònia".

Nova Lliga Hanseàtica

Aquest grup es va fundar el febrer de 2018 amb la firma d'un manifest fundacional per part dels ministres d'economia de Suècia, Estònia, Finlàndia, Dinamarca, Irlanda, Letònia, Lituània i els Països Baixos. Aquests darrers tenen un important paper de lideratge dins el grup.

Segons Colomina, la Nova Lliga Hanseàtica és "un conjunt de països que durant molt temps s'havien anat amagant darrere del Regne Unit, amb qui compartien una visió de la Unió Europea com a mercat únic. Comencen a volar en solitari quan es confirma el Brexit".

Es tracta, doncs, d’un grup que s’oposa a mesures com la mutualització del deute, i que aposta per mesures fiscals més aviat conservadores al si de la Unió.

Aquesta aliança, a més, situa les arrels en la història i pren el nom de la Lliga Hanseàtica. Es tractava d'una lliga de ciutats comerciants del Mar Bàltic que va estar vigent des del segle XIV fins al XIX.

Frugals

Podríem definir els frugals com un grup de quatre països que s'oposen a les ampliacions de pressupost de la Unió Europea, és a dir, a una major integració dels estats membres. En línies generals, tenen moltes similituds amb la Lliga Hanseàtica. De fet, tres dels seus quatre membres -Països Baixos, Dinamarca i Suècia- en són membres. A tots ells cal afegir-hi Àustria. Conjuntament suposen el 10,6% de la població de la Unió Europea.

Han estat els principals opositors al fons de recuperació europea. Es contraposen als països del sud, perquè tots ells tenen unes economies molt sanejades pel que fa al deute. Tanmateix, segons Vila, podrien actuar de costat de països com França, Espanya o Portugal quan es tracta de debatre qüestions lligades a drets fonamentals i llibertats.

Grup de Visegrád

Aquest grup seria el principal opositor dels anteriors si del que es tracta és de parlar de drets fonamentals i llibertats. Encapçalats per l'Hongria de Viktor Orbán, el grup de Visegrád és el que funciona de forma més estable i des de fa més temps, des de l'any 1991. Hi ha també la República Txeca, Polònia i Eslovàquia. Vila destaca que, tot i que no queda clar si és com a grup, Polònia i Hongria "han aconseguit que les ajudes europees no depenguin del compliment de drets humans". Colomina, a més, afegeix que el grup funciona "amb una dinàmica regional que transcendeix la UE", i posa com a exemple el fet que també el fan servir per negociar amb la Xina. En el darrer debat pressupostari s'han aliat amb els Amics de la Cohesió.

Amics de la Cohesió

És el més informal i flexible dels grups. En general s'anomena així als estats que "volen una despesa més gran a nivell de la UE", detalla Vila. Es tracta de quinze estats que tenen en comú el fet de ser beneficiaris nets dels fons europeus i que en aquest debat han estat els principals defensors d'uns fons de recuperació generosos. En formen part l'Estat espanyol, Portugal, Bulgària, Xipre, Estònia, Grècia, Letònia, Lituània, Malta, Romania, Eslovènia i els quatre de Visegrád.

Davant d'aquestes dinàmiques, però, Colomina troba a faltar que durant la crisi de 2008 o en l'actualitat es produís una aliança de països mediterranis, partidaris d'una major integració al si de la Unió. "Per mi va ser increïble que uns països que eren assenyalats amb el dit des del nord fossin incapaços de tenir un relat comú quan anaven a negociar amb Brussel·les", conclou.