“Jo sé, jo sé, jo sé, que tornaré al carrer Blanc”. Aquest vers, citat pel president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, de la cançó “He deixat ma mare”, era el subratllat premonitori del dia que Raimon, una de les figures centrals de la cultura del País Valencià i de la cultura en català del darrer mig segle, escenificava la seua tornada a la ciutat que el va nàixer. Tornada simbòlica en forma de cessió del seu llegat i d’articulació d’un espai que servirà per agrupar-lo i per dinamitzar-lo. Un eix de memòria, de passat, però també de present i futur. Que no estarà en el cèlebre carrer Blanc, però sí en al bell mig de la ciutat, en la part de l’enorme complex del convent de Santa Clara que dona al senyorial carrer Montcada, a prop del monòlit dedicat als Maulets.
La decisió estava presa des de fa temps i, de fet, l’acte d’avui havia d’haver-se celebrat el passat 26 mes de març. El coronavirus ha ajornat la signatura, com ha passat amb tantes altres coses, però com deia Raimon, “hem de projectar no com si no fos la pandèmia, però si amb visió de futur”. Tot i presentar un immillorable aspecte en funció de la seua edat, l’artista, nascut al desembre del 1940 i retirat dels escenaris el 2017, no serà etern, com palesava el gest de demanar una cadira per no haver d'afrontar dempeus tota la llarga compareixença davant els periodistes que va incloure, com passa en aquests casos, la carregada agenda informativa del dia. Raimon ja té una edat, en definitiva, i tant a ell com a Annalisa Corti els feia il·lusió veure materialitzat el projecte d’un gran centre cultural actiu i que englobara el seu llegat, la discoteca, incloent els màsters dels discos i material divers, la biblioteca i una col·lecció d’art imponent amb obres d’alguns dels grans artistes coetanis de Raimon, com ara Tàpies, Heras, Miró o Alfaro. L'arxiu audiovisual ja havia estat cedit l'any 2015 a la Filmoteca de Catalunya.
Vestit amb camissa i pantaló blancs a joc amb els cabells d’un blanquinós nuclear, amb sabates i cinturó marrons, Raimon va explicar la gènesi del projecte. La primera intenció tenia un marcat simbolisme, amb l’intent d’adquisició d’un immoble del carrer Blanc que es va descartar per considerar abusives les pretensions econòmiques del propietari. Era l’any 2010, coincidint amb els recitals que Raimon va fer a Xàtiva després de set anys sense actuar a la seua ciutat, l’època en què presentava les noves cançons que donarien lloc al seu darrer àlbum d’inèdits, Rellotge d’emocions (2011).
Descartada aquesta via, Annalisa Corti i Raimon redactaren un testament repartint el patrimoni entre Xàtiva, València i Barcelona. Les dues primeres, les ciutats que el van fer “com a persona”, l’altra, la capital de Catalunya, el país que “m’ha fet possible com a cantant”. Amb tot, hi ha un punt d’inflexió, quan abans de morir, un dels grans amics de Raimon, l’empresari i mecenes Joan Juan, presenta a l’artista l’empresari Vicent Quilis. Una nova amistat que fa que els viatges a Xàtiva sovintegen i que empenta el matrimoni a replantejar-se la idea i concentrar el llegat a la capital de la Costera i habitar un centre que projectara cultura. “Havia de ser un espai viu, d’actes culturals”, ha resumit el cantant.
El projecte es va comunicar a Ximo Puig i a l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà. Ambdós assumeixen la idea i Cerdà proposa aprofitar part del convent de Santa Clara, un immoble d’enormes dimensions adquirit per l’Ajuntament xativí el 2018 per dos milions d’euros. Quasi 2.000 metres quadrats ja estan cedits a la Conselleria Justícia per traslladar allí els jutjats de la ciutat, però encara hi ha un espai aprofitable, que inclou el claustre, el convent i l’església, al qual s’ha estat tractant des de fa tamps de donar utilitat. El protocol, signat per l’Ajuntament, la Generalitat, la Diputació de València i el Ministeri de Cultura, no contempla la inversió necessària i encara s’ha de redactar un projecte. Fonts municipals, amb tot, avaluen que caldrà al voltant de set milions d’euros per rehabilitar l’immoble. El protocol tampoc no recull els terminis. La creació de la fundació serà el primer pas.
Reivindicació de Raimon
Un acte de primera pedra, per dir-ho així, que va servir per agrair Raimon el gest amb la seua ciutat i el País Valencià. Amb els canvis de govern del 2015, que deixaven enrere dècades de gestió de la dreta, les institucions valencianes corregiren anys de menysteniment amb l’Alta Distinció de la Generalitat o la declaració de Fill Predilecte de Xàtiva, reconeixements que es posaven al nivell dels que ja havia rebut a Catalunya, l'últim el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Ara, a la signatura del protocol també se li ha volgut donar un alt rang institucional, amb un acte en què estaven presents, a més de Puig i Cerdà, el ministre de Cultura, el valencià José Manuel Rodríguez Uribes, i president de la Diputació de València, Toni Gaspar, representants de les institucions que han signat el protocol. Entre el públic també hi havia la secretària de Cultura Raquel Tamarit.
Un acte d’agraïment i reivindicació a qui havia estat “el gran ambaixador de la nostra ciutat arreu del món”, com deia l’alcalde de Xàtiva, un introductor per a moltes generacions en la nostra llengua i un símbol de llibertat, va explicar Cerdà. Puig i Rodríguez Uribes, per la seua banda, ressaltaren per la seua banda el paper com a difusor dels grans poetes del segle XV com Ausiàs March o Jordi de Sant Jordi, aprofitant el cinquanta aniversari d’un disc cabdal, Per destruir aquell qui s’ha desert. Puig, fins i tot, va mostrar un exemplar del vinil, amb la mítica il·lustració d’Antoni Tàpies. “Raimon va rescatar Ausiàs March de l’oblit i el desconeixement i li va donar a la nostra llengua una profunditat històrica que se li havia negat durant segles”, resumí el president de la Generalitat.
L’autor d’himnes com “Al vent” o “Diguem no” ultima el retorn definitiu a la ciutat que el va veure créixer i marxar. El viatge necessari per poder ser qui va ser.