La tensió diplomàtica entre Regne Unit i Xina no para de créixer. L’aprovació de la llei de Seguretat Nacional per a Hong Kong, el passat 1 de juliol, per part del Congrés Nacional del Poble –l’ens legislatiu controlat absolutament pel Partit Comunista-, va fer reaccionar Londres, que considera que la nova norma és talment com deixar en res la Declaració Conjunta dels dos països a través de la qual es va pactar, el 1977, la Transferència de Sobirania de la fins aleshores colònia britànica de Hong Kong a Xina, si bé amb un període de 50 anys durant els quals el model econòmic i polític del territori no seria alterat. El Govern de Boris Jonhson troba -igual que la Unió Europea i els Estats Units– que l’aprovació de la dita llei és un flagrant incompliment d’allò acordat fa vint-i-tres anys. I, per tant, ha contraatacat.
Màxima tensió. La primera reacció concreta de Londres va ser anunciar que atorgaria el passaport britànic a aquells del 7,5 milions de ciutadans de Hong Kong que ho demanessin. El Govern de Pequín es va irritar d’allò més i contestà advertint que una mesura així tindria conseqüències. Però Jonhson no ha fet anques enrere. Tot el contrari, el seu Govern ha manifestat formalment que concedirà el passaport. Davant la insistència del Regne Unit el ministeri de Relacions Exteriors de la Xina, a través d’un dels seus portaveus, Wang Wenbin, anuncià aquesta setmana que el país no reconeixerà els passaports nacionals britànics a l’estranger com a documents de viatge vàlids. Aquest document s’atorga a nacionals d’altres països, es calcula que n’hi ha uns 350.000, d’aquests passaports. Al parer xinès, la decisió presa pel Govern de Johnson contravé el citat acord de 1997 que preveia no atorgar la residència britànica a aquells ciutadans de Hong Kong que tinguessin aquest tipus de passaport. Amb el no reconeixement d’ara d'aquest documents, Xina deixaria sense efecte qualsevol passaports d’aquesta mena que Londres pogués emetre per a hongkonguesos. L’Executiu de Jonhson ha advertit al respecte que «són documents de viatge internacionals legítims i així cal esperar que siguin tractats», digué el portaveu del primer ministre, James Stack.
Si l’assumpte dels passaports ha fet créixer la tensió entre Pequín i Londres, més llenya al foc ha suposat la suspensió unilateral per part britànica del tractat d’extradició amb la seva antiga colònia, en protesta per l’aprovació de la llei de Seguretat Nacional referida. El Govern de Johnson prengué la decisió el passat dilluns. El ministre d’Afers Exteriors, Dominic Raab, confirmava públicament la suspensió -que s’acompanyava de la prohibició de vendre material de repressió policial al Govern hongkonguès – davant la Cambra dels Comuns amb aquestes paraules: «es tracta d’una resposta raonable i proporcional al fracàs de Xina a l’hora d’honorar les seves obligacions internacionals respecte a Hong Kong». Unes paraules que irritaren força el Govern xinès, el qual va fer reaccionar la seva ambaixada a Londres: «Gran Bretanya fa comentaris erronis contínuament sobre la llei de Seguretat Nacional de Hong Kong» amb l’objectiu de fons «d’interferir» en «els afers interns de Xina», assegurà la representació en el Regne Unit del gegant asiàtic a través d’un comunicat oficial. «Una vegada més (Gran Bretanya) ha infringit el Dret Internacional i les normes bàsiques que regeixen les relacions internacionals i ha interferit descaradament en els afers interns de Xina», afegí la legació asiàtica, usant un llenguatge que poques vegades es veu en les comunicacions diplomàtiques.