Per què hem de preservar i recuperar la tortuga mediterrània?
L’Albera és l’únic indret de la Península Ibèrica on s’ha preservat l’única població que ens queda. La tortuga mediterrània occidental es troba en perill d’extinció i hem de treballar per la seva conservació. Hem de treure-la del perill d’extinció.
Per tant, ho hem de fer per salvar-la?
És de justícia i de responsabilitat que els humans salvin la tortuga mediterrània. És l’única població ibèrica que ens queda d’aquesta espècie. Té un valor patrimonial i identitari. Vet aquí que a la part nord de l’Empordà és l’únic lloc on queden tortugues—una població en regressió a tota Europa. A més, la població de tortugues de l’Albera té un haplotip genètic únic que s’ha de preservar. A causa del seu aïllament, la genètica de la tortuga de l’Albera és molt especial.
Expliqui’ns una mica més sobre la T. h. hermanni?
Aquesta espècie té una àrea de distribució força àmplia—de Catalunya, a la Provença, enclavaments a Itàlia i les illes de Còrsega, Sardenya, Sicília i Mallorca. Milers d’anys enrere, l’espècie es va dividir en dues subespècies, oriental i occidental. La T. h. hermanni és la subespècie occidental, la nostra. Antigament, aquestes poblacions, tant l’occidental com l’oriental, tenien una distribució continuada. Amb els temps aquestes poblacions es van anar reduint i concentrant en llocs concrets. Això va crear bosses de poblacions específiques, com la de l’Albera. Aquest aïllament ha tingut un impacte genètic i d’adaptació al medi. Per exemple, la tortuga de l’Albera és més fosca que les altres poblacions.
Quan es calcula que aquestes poblacions de tortugues van quedar aïllades?
La distribució actual que tenim a Europa d’amfibis i rèptils es causa de les oscil·lacions glacials. Les penínsules ibèrica, itàlica i hel·lènica han estat llocs de recolliment en èpoques de plenitud glacial. En temps interglacials, aquests nuclis peninsulars han servit de nuclis d’expansió d’aquestes espècies. La dinàmica de regressió-expansió ha estat habitual. A això hi hem de sumar l’impacte antròpic ha afectat molt la tortuga. L’hàbitat de la tortuga mediterrània són els boscos mediterranis, que han estat els més ocupats pels humans. L’aparició dels cultius de vinya, olivera i cereals dels darrers 3,000 anys. Aquests cultius han significat alteracions d’hàbitat i fins i tot el consum alimentari que fan les tortugues. Si reculem en els darrers 300 anys, el problema s’ha agreujat més. La incidència de l’activitat humana i mecanització en són les causes. La presència de forma natural de les tortugues i és inversament proporcional a l’activitat humana: amb molta activitat humana la tortuga desapareix. Addicionalment, en els darrers cent anys hi ha hagut la moda de tenir la tortuga en tant que animal domèstic. Milers de tortugues han estat extretes del seu hàbitat natural per acabar en jardins, patis i terrasses de cases. Fins a l’any 1986 era legal de capturar la tortuga a la natura i vendre-la a qualsevol comerç.
Què han descobert en aquests més de trenta-cinc anys d’observació i estudi de la T. h. hermanni?
A nivell personal i dels meus col·legues ho hem descobert pràcticament tot. Hi havia molt coneixements científics i les referències bibliogràfiques eren molt escasses. La nostra contribució ha estat, en aquest sentit molt important. Vam publicar els primers treballs el 1985-86 sobre l’estructura de població de la tortuga mediterrània a l’Albera. N’hem anat publicant molts més sobre la conservació, distribució, hàbitat, domini vital i alimentació de les tortugues, a més de l’impacte dels incendis forestals. Com més avances en els coneixements, més vas descobrint. Ara estem molt avançats en la biologia i ecologia de l’espècie. El fons bibliogràfic del centre és obert a tothom. Com que la tortuga és un animal sensible i exposat a l’espoli, alguns estudis són interns per a institucions que no s’han publicat a fi de protegir les localitzacions de les poblacions de les tortugues.
Què ha fet que la població de l’Albera hagi pogut sobreviure a la pressió antròpica i als depredadors?
Suposem que l’aïllament geogràfic de la serra de l’Albera hi ha contribuït, entre la plana de l’Empordà i la del Rosselló. És una franja de bosc mediterrani ideal per a la tortuga. Hi va haver pressió antròpica però no va poder acabar amb l’espècie. L’expansió de la vinya i l’olivera a partir del segle XVII va estar a punt de fer-la desaparèixer. Les tortugues van quedar arraconades en algunes petites valls. Quan els cultius de l’Albera es van anar abandonant a finals del XIX, la població de la tortuga va anar recuperant en el seu hàbitat i va refundar la població de l’Albera. Els estudis genètics ens ho permet de constatar. La diversitat genètica de les tortugues de l’Albera és la més baixa de la tortuga mediterrani. La península del Cap de Creus també era poblada per tortuga mediterrània. Quan va ser terrassat per a cultius de vinya i olivera, la tortuga hi va desaparèixer. El paisatge del Cap de Creus s’ha recuperat però la tortuga no. Això s’extrapola a moltes regions del Mediterrani on la tortuga s’ha extingit.
Com era l’estat de la tortuga de l’Albera l’any 1984, quan van començar la missió d’estudiar i salvar les tortugues?
No teníem coneixement de com es trobava la població. Tenia densitats molt baixes i era afectada pels incendis forestals dels anys 60 i 70 a l’Albera. Encara avui té densitats baixes. Hi ha nuclis, valls de l’Albera, amb més densitats. Recuperar una població de tortugues vol temps. Un mamífer es reprodueix molt ràpid però la tortuga no, va molt lentament. Per tornar a densitats de població altes i òptimes—7-9 tortugues per hectàrea—haurem d’esperar uns cent anys, si no hi ha cap alteració.
Què s’ha aconseguit d’aleshores ençà?
Gràcies a aquesta tasca, avui la població de tortugues s’ha estabilitzat. Hi contribueix la cria en captivitat, la conscienciació dels habitants i usuaris de la zona, la protecció de l’espècie contra la seva comercialització. Lentament, l’espècie va remuntant.
Com han reaccionat les administracions a la seva tasca? Hi han contribuït?
Una bona reacció. Del moment que comencem, l’administració ha seguit la nostra tasca i hi ajudat. Coincideix amb la consolidació de l’administració de la Generalitat, que ha permès que reméssim plegats en la mateixa direcció. L’administració ha contribuït a protegir l’espècie amb legislació, normativa i ajudes.
I el territori què hi diu? Hi ha hagut comprensió, complicitat i cooperació amb el centre?
El territori, afortunadament, té cada vegada més consciència ambiental. L’usuari del territori de l’Albera, que són els empordanesos, són plenament conscients que la tortuga existeix i que s’ha de protegir. Se l’han feta seva i forma part de la identitat col·lectiva del territori. Amb els anys tot això ha anat creixent. A l’inici hi havia un gran desconeixement. No s’entenia la presència de la tortuga. No hi posaven atenció. Va ser estrany que quatre estudiants volguessin «fer coses amb tortugues».
A banda de la tortuga mediterrània, el centre també cria i reintrodueix la tortuga d’estany (Emys orbicularis orbicularis). Quin era i és l’estat d’aquesta espècie?
La tortuga d’estany també és en perill d’extinció. En quedava una població al delta de l’Ebre, a Salou i una altra a la zona dels estanys de Sils i la riera de Caldes. Les poblacions del sud de Catalunya són de la subespècie Emys orbicularis galloitalica. La població dels estanys de Sils és pròpiament l’Emys orbicularis orbicularis, que és la que criem nosaltres. La de Sils era i és la població més ben conservada de Catalunya. En un altre indret, a la conca del Ter, no hi quedaven ja tortugues. L’any 1995 vam capturar els darrers 10 exemplars del riu, a la zona de la seva desembocadura, a l’Estartit. A partir de la cria en captivitat d’aquells 10 exemplars, vam poder començar un projecte de reintroducció a l’estany de Banyoles, els aiguamolls de l’Empordà i el Baix Ter. N’hem alliberat ja unes 700. Hem participat en tres projectes LIFE amb fons europeus per fer aquestes reintroduccions. Fa anys que ja hem començat a detectar cries nascudes en llibertat en aquests espais, filles de les que vam alliberar. Les administracions d’aquests espais han col·laborat activament en aquests projectes.
A nivell europeu la tortuga mediterrània es troba a la Provença i en diferents punts d’Itàlia, a més de Mallorca, Sardenya i Còrsega. Quin és l’estat de conservació de l’espècie en aquests indrets?
Tenen un estat semblant al de l’Albera: petites poblacions amb densitat baixa i aïllades entre elles. A cada lloc tenen el seu model de gestió. A Catalunya hem optat pel model de la cria en captivitat i la creació d’espais i reserves naturals per a la protecció de la tortuga. A França han seguit aquest model i Itàlia també ha acabat adoptant-lo. L’objectiu és que cap població s’extingeixi.
Quin és el futur de tortuga mediterrània a Catalunya?
Passa per dues coses: la conservació i creixement de la darrera població no extingida, que és l’Albera, i la reintroducció i consolidació de les poblacions en els dos indrets que havien tingut tortuga mediterrània, que són el Garraf i el parc del Montsant. Són espais allunyats de l’activitat antròpica. Hem de consolidar aquests espais. En el futur podrien aparèixer nous espais aptes per a la reintroducció. N’hi ha uns quants. A nivell social, la ciutadania ha d’entendre que la tortuga mediterrània no és un animal domèstic i que ha de viure al medi natural. La gent gran encara té la noció que la tortuga mediterrània és un animal de pati de casa. És el que la gent ha conegut. No veu la tortuga com un animal salvatge, com podria ser un esquirol. Hem de fer desaparèixer aquest concepte a fi d’ajudar molt més a la seva conservació. Amb la pedagogia que fem amb les escoles ja estem canviant aquesta idea.
Què necessita el centre per continuar la seva tasca i, encara més, créixer i expandir-la?
Els recursos econòmics són limitats. Idealment i conscients de les dificultats, el creixement de visitants ens pot ajudar a consolidar el nostre projecte i a contribuir a la conscienciació ambiental. Actualment ja disposem d’una ampliació del centre que no és oberta al públic. Amb més recursos podríem accelerar el creixement de la població de tortugues de l’Albera.