Ursula Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, va organitzar una reunió dels líders de la Unió Europea amb el primer ministre britànic, Boris Johnson. Alhora, el Consell Europeu, presidit pel belga Charles Michel, estava duent a terme converses per afrontar el Brexit. Això va provocar que Michel reclamara el paper de lideratge a l’hora d’establir les converses i les reunions. I per això el belga va fer que el seu portaveu anunciara la data de la reunió a través de Twitter i que reclamara l’èxit de la cimera, tot i que havia estat Von der Leyen qui ho havia organitzat tot.
Més tard, l’equip de Michel va enviar els informes de la reunió. Aquesta disputa és només l’última d’una batalla entre dos polítics que haurien de ser aliats davant la major crisi d’Europa. El president del Consell i la presidenta de la Comissió podrien formar un equip fort. Von der Leyen i els seus més de 30.000 empleats tenen el coneixement i Michel té l’oïda dels caps d’Estat i de Govern. Tots dos es podrien complementar, també, personalment. Ella té contacte directe amb la cancellera Angela Merkel a Berlín i l’exprimer ministre belga té la mateixa relació amb el president francès Emmanuel Macron.
Tots dos comparteixen, també, similituds biogràfiques. Von der Leyen i Michel van arribar als seus càrrecs fa ara sis mesos, tots dos en darrera instància gràcies a Macron. Tots dos procedeixen de famílies de polítics: el pare de Von der Leyen va ser governant de la Baixa Saxònia mentre que el pare de Michel va ser ministre belga de Relacions Exteriors. Tots dos van treballar, també, a la Comissió.
Però no hi ha harmonia entre tots dos. A la Comissió Europea, el president del Consell, Michel, és considerat una persona pertorbadora i molesta. Ell, d’altra banda, observa amb recel com Von der Leyen reclama, en gran mesura, l’escenari de Brussel·les per a ella mateixa, des de la política exterior fins l’econòmica.
Els dos s’interposen en el camí de les negociacions sobre el pla de desenvolupament de la Unió Europea, el projecte central amb què la Comissió vol contrarestar les conseqüències econòmiques de la crisi del coronavirus. Abans que Von der Leyen presentara el seu pla el 27 de maig, havia telefonat a diversos caps d’Estat i de Govern en vàries ocasions. En realitat, aquest treball és el de Michel. Durant molt de temps no va informar el president del Consell dels seus plans. Ara ho ha de fer, i no ho fa de bon grat.
Michel, en realitat, mira de fer que el projecte econòmic contra el coronavirus siga un èxit. Els estats membres de la Unió Europea més afectats per la crisi no li ho perdonarien, en cas contrari. Macron i Merkel donen suport al pla de Von der Leyen i han presentat idees similars.
A Berlín, els polítics de primer nivell s’han mostrat molt escèptics amb Michel des que va fer un intent, al febrer, de comprometre els caps d’Estat i de Govern a aprovar un pressupost conjunt. Per a disgust del govern alemany, Michel va desactivar el mecanisme del respecte a l’estat de dret com a condició per beneficiar-se d’aquest pla abans que les negociacions entre Estats començaren.
Alemanya vol que la Comissió puga reduir els fons de la Unió Europea en el futur per a països com ara Hongria o Polònia si aquests no actuen respectant l’Estat de dret. Però Michel va interposar obstacles a una decisió tan seriosa. Tant va ser així que la proposta va quedar desautoritzada.
Michel i Von der Leyen van tindre un inici difícil en els seus càrrecs. L’alemanya va ser triada per poc marge i no va retallar suficient pressupost a l’inici de la crisi del coronavirus. Alhora, Michel sembla que no té cap pla. Quan Von der Leyen viatja a Àfrica, ell també ho fa. Quan el diplomàtic en cap d’Exteriors de la Unió Europea, Josep Borrell, viatja a Ankara, ell fa el mateix viatge dies després.
Tant Michel com Von der Leyen competeixen per deixar l’altre a l’ombra. A principis de març, Michel i Von der Leyen van volar a Orestiada, un petit poble ubicat a la frontera entre Grècia i Turquia. Dies abans, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va dir que la frontera amb la Unió Europea estava oberta per als refugiats. Amb la visita, Michel volia deixar clar que la Unió Europea no podia ser sotmesa a un xantatge com aquest. Von der Leyen també estava allà.
Quan el viatge acabava, abans de fer l’última parada a Bulgària, la cap de la Comissió Europea es va assabentar que Michel havia planificat una cita molt més important per a l’endemà. Era, novament, amb Erdogan. No li havia dit res a Von der Leyen, malgrat que havien compartit el mateix vol durant hores. Michel, sembla, temia que Von der Leyen poguera prendre-li protagonisme a Ankara.