Els últims alés del ciutadà afroamericà George Floyd mentre un policia blanc li oprimia el coll amb el genoll han commogut la comunitat internacional. De Minneapolis a Barcelona, les manifestacions de denúncia del racisme policial, social i institucional han estat les protagonistes de les darreres setmanes, amb el permís de la Covid-19.
Un suport estès arreu del planeta que demostra que el problema no és només una qüestió puntual nord-americana, més enllà de l'hegemonia mediàtica, que provoca que allò que passa als EUA marqui l’agenda internacional. Es tracta, com a mínim, d'una situació de discriminació extensible als països del bloc occidental.
Així ho han denunciat a casa nostra diferents col·lectius que lluiten contra el racisme i la xenofòbia. Guillem Balboa, membre de Més per Mallorca i un dels portaveus de la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent de l’Estat espanyol a Mallorca afirmava durant la manifestació del passat 7 de juny a Palma que la protesta volia ser "una forma de denunciar un abús policial més als Estats Units” i que calia vincular els fets “a una situació que considerem estructural". Assenyalava que la població negra era víctima del racisme arreu del món i que "el nord del planeta està construït sobre la base d'un sistema que provoca exclusió social".
Les morts de persones racialitzades sota custodia institucional o policial i la discriminació policial no són una excepció als EUA.
Un informe de SOS Racisme a Catalunyapublicat el 10 de juny d'enguany recull que, des de 1999, el Servei d'Atenció i Denúncia d'aquesta organització ha recollit 571 casos de racisme policial, un 23% del total. "Només en quatre ocasions s'ha condemnat un agent de policia i en cap d'elles s'ha aplicat l'agreujant de racisme o s'ha contemplat com a delicte d'odi malgrat la claredat dels fets", exposa l'escrit.
Una altra anàlisi més antiga sobre el perfilament ètnic, aquest cop realitzada per la Universitat de València conjuntament amb la d'Oxford l'any 2013, concloïa que una persona gitana tenia 10 possibilitats més de ser identificada per la policia a l'Estat espanyol que no pas una blanca. Les persones amb trets magrebins 7,5 possibilitats més i les afrollatinoamericanes 6,5.
Més recentment, l'Equipo de Implementación del Decenio Afrodescendiente a l’Estat espanyol i Rights International Spain, exposaven en un informe sobre el racisme i la xenofòbia durant l'estat d'alarma a l'estat que aquestes tendències han anat a més els darrers mesos. "Malgrat que diversos mecanismes independents de les Nacions Unides han emès nombroses recomanacions al Govern d'Espanya pel que fa a la violència policial, el perfilament ètnic, el racisme institucional i estructural, l'explotació laboral de les persones afrodescendents i altres grups ètnico-racials, aquestes no només no s'han abordat amb eficàcia real, tal com demostren les dades i la realitat, sinó que han augmentat durant la pandèmia global provocada per la COVID-19", argumenta el text. Al recull, cal afegir-hi la informació desvetllada per la Directaaquesta setmana i que feia referència a les agressions rebudes per un jove de Manresa per part dels Mossos d'Esquadra al crit de "negre de merda, fill de la gran puta!" o "tu ets un mico, hòstia".
Una de les institucions on més s'intensifiquen aquestes dinàmiques de discriminació són els CIE (Centre Internament d'Estrangers). A casa nostra hi el de Zona Franca a Barcelona, el de Sapadors a València o el Centre de Retenció Administrativa de Perpinyà. Des de la seva obertura, tres persones han mort al CIE de Zona Franca (Mohamed Abagui, Idrissa Diallo i Aramis Manukyan) i tres més al de Sapadors (Marouane Abouobaida, A.B i un home de quaranta-set anys d'identitat desconeguda), on encara hi ha un quart cas dubtós.
Desafortunadament, a la llista s'hi sumen noms com els de Mustapha el Marrachi, Jonathan Sizalima, Mor Sylla, Adeel Alhoseen, Manuel Fernández Jiménez o Alpha Pam. Tot i l'ombra que acompanya molt d'aquests casos, tots ells són, entre d'altres, reivindicats pels moviments antiracistes com a víctimes del racisme policial o institucional.
1. Jonathan Sizalima
El 18 de juny de 2009, aquest jove equatorià de vint anys morí penjat en una cel·la del calabós d'estrangeria de la comissaria de Via Laietana de Barcelona. Va ser trobat per un agent que li anava a entregar l'ordre d'expulsió -que no es fa efectiva immediatament- i posar-lo en llibertat. En declaracions al diari d'Equador El Universo, la mare va afirmar que tenia molts dubtes sobre la mort perquè "primer em van assegurar que Jonathan estava al carrer i després em van trucar per dir-me que estava mort. A més, m'han explicat que es va penjar amb la seva samarreta, una del FC Barcelona, una que jo mai li he vist posada". La família va denunciar els fets.
2. Mohamed Abagui
Aquest jove originari del Marroc i resident a Sabadell (Vallès Occidental) va ser trobat mor al CIE de Zona Franca, a Barcelona, el 13 de maig de l'any 2010. Testimonis i familiars que l'havien visitat sostenien que havia estat en aïllament i que havien reclamat que rebés tractament pel seu estat físic i psicològic. El jutjat d'instrucció número dos de Barcelona va obrir un expedient i una investigació dels fets. Els familiars van denunciar l'opacitat d'un procediment que finalment va quedar sense recorregut.
3. Idrissa Diallo
La matinada de la nit de reis de 2012, aquest jove de vint-i-un anys originari de Guinea Conakry va morir entre les parets del CIE de Barcelona, on feia quinze dies que estava tancat, per insuficiència cardíaca. Des de l'organització Tanquem els CIE, que es va crear arran d'aquest cas, expliquen que Diallo demanava atenció mèdica des de la tarda, però que els agents no la van demanar fins passada la mitjanit. La seva història està explicada al documental Idrissa, crònica d'una mort qualsevol (Metromuster, 2018), que relata els entrebancs per repatriar el seu cos que va romandre enterrat en un nínxol anònim fins que una investigació de la Directa en va revelar la ubicació cinc anys després. El documental relata el procés que va des d'aquest descobriment al seu enterrament a Guinea Conakry. Segons eldiario.es, sis mesos després de la seva mort, la causa va ser arxivada. El jutge va evitar que es revisessin les gravacions de les càmeres de videovigilància per esclarir el cas.
4. Alpha Pam
El 21 d'abril de 2013, el ciutadà d'origen senegalès resident a les Illes Balears, Alpha Pam va morir per una tuberculosi no diagnosticada. El seu cas no és un cas vinculat amb el sistema policial, sinó que es deriva de la impossibilitat d'accedir a un seguiment mèdic a causa de la reforma sanitària aprovada l'any 2012 pel Partit Popular -derogada l'any 2018- que limitava l'accés universal al sistema de salut. A l'Hospital Comarcal d'Inca hi va arribar derivat des del CAP de Can Picafort, però un cop allà es van negar a atendre'l. Després d'un llarg procés judicial, la metgessa i l'auxiliar de transport sanitari van ser imputats l'any 2019 per un delicte d'homicidi imprudent.
5. Aramis Manukyan
Després de dotze dies reclòs, la matinada del tres de desembre de 2013 aquest home armeni de trenta-dos anys moria en una cel·la d'aïllament del CIE de Zona Franca. La versió oficial és que es van penjar amb els cordons de les seves sabates. Segons la plataforma Tanquem els CIE alguns dels interns amb què van poder parlar després de la mort de Manykyan afirmen que aquest havia tingut un enfrontament amb la policia poc abans i que els agents l'havien colpejat abans de dur-lo a la cel·la d'aïllament. Els testimonis afirmen que el sentiren cridar durant hores. El cas va ser traslladat als jutjats d'instrucció número 30 de Barcelona. La plataforma denunciant va criticar que es deportessin dos testimonis claus abans de poder declarar. Tampoc es va fer servir cap testimoni audiovisual perquè les càmeres no funcionaven. La causa va acabar tancant-se.
6. Mor Sylla
La crisi econòmica va portar a aquest veí de Salou d'origen senegalès a canviar el sector de la construcció per la manta i la venda ambulant. Segons la primera versió dels fets, l'home de cinquanta anys va morir en caure pel balcó del seu pis la matinada de l'11 d'agost quan els Mossos d'Esquadra van entrar-hi a fer una batuda. De fet, la causa es va arxivar en entendre que la mort havia estat accidental. Un dels companys de pis, però, va declarar que hi havia hagut forcejament entre la policia i el difunt. Els advocats de la família de Sylla sostenen que podria haver-hi hagut mala praxi policial a l'hora de dur a terme el dispositiu i que hi ha contradiccions entre les versions dels agents. És per això que el setembre de 2019 van demanar reobrir el cas.
7. Manuel Fernández Jiménez
El 22 d'octubre de 2018 moria a la presó d'Albocàsser (Alt Maestrat) un jove de 28 anys fill d'una família gitana d'El Puntal (Múrcia). La versió oficial recull que va tenir una mort sobtada a la cel·la d'aïllament on estava tancat. La família, però, denuncia que quan el van anar a visitar dies abans, aquest els va dir que havia estat colpejat per la policia i que, en veure el cos després de la mort, aquest tenia ple de marques i "signes de tortura".
8. Adeel Alhoseen
Aquest jove de 18 anys, veí de Barcelona i d'origen sirià va morir el 20 de gener de 2019 després que el servei d'emergències el recollís ja inconscient a la comissaria de Ciutat Vella, on havia passat la nit sota custòdia policial. Segons el resultat de l'autòpsia, el jove hauria patit una insuficiència cardiorespiratòria aguda i es descartaria una possible mort violenta. L'endemà, una manifestació recorreria el barri del Raval de Barcelona sota la consigna "prou morts sota custodia policial". El cas recorda el de Mustaphael Marrachi, mort el 31 d'octubre de 2011 a Manresa, també sota custòdia policial.
9. Marouane Abouobaida
El 15 de juliol de 2019, un jove de 23 d'origen marroquí es va suïcidar penjant-se amb una samarreta mentre estava tancat en una cel·la d'aïllament del CIE de Sapadors a València. Suposadament, havia estat tancat a la cel·la per una baralla entre interns. El dia abans de la mort, el jove va enviar una diligència d'informació al director del centre en la que feia saber de les seves dolències i on denunciava haver estat agredit. La carta va ser rebuda una hora abans del moment en què les càmeres de seguretat van enregistrar la mort, però els agents del centre no van assistir a la cel·la fins 19 minuts després del suïcidi. Segons la plataforma CIES NO, el jove hauria estat desatès. Per esclarir el cas el mitjà Maldita.es va demanar accés als informes de la mort per aclarir el cas. Malgrat que el Consell per la Transparència i el Bon Govern ha dictaminat que tenen dret a accedir a aquesta documentació, una informació del 10 de juny de 2020 indicava que la informació encara no havia estat lliurada.