Han estat mesos en què tot el país estava aturat per fer front a la pandèmia. En dies de tediós confinament, la pugna per l'hegemonia partidista dins l'independentisme s'ha mantingut ben viva. Una batalla, la que lliuren Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, que ve d'enrere i que s'ha manifestat de noves formes les darreres setmanes.
1. Urnes
La Covid-19 va arribar a Catalunya quan l'executiu català ja havia fixat la seva data de caducitat. Les diferències estratègiques i tàctiques entre els dos partits de Govern havien acabat d'implosionar amb la suspensió del president Torra com a diputat del Parlament arran de la condemna per desobediència que ara espera a ser resolta al Tribunal Suprem, on el dirigent independentista ha presentat un recurs de cassació que serà resolt els dies posteriors al 17 de setembre, quan l'alt tribunal ha convocat la vista per resoldre'l.
La història és coneguda. Torra va decidir donar la legislatura per acabada en entendre que ERC no el recolzava en la seva voluntat de seguir exercint de diputat i va anunciar que convocaria eleccions un cop aprovats els pressupostos. Els comptes del 2020 es van validar a finals d'abril, però a hores d'ara, el president català estima que no és moment de convocar eleccions, sinó de gestionar la pandèmia.
Aquesta pròrroga ha generat suspicàcies entre les files d'Esquerra Republicana, que consideren que el president Torra manté la incògnita per convocar eleccions en el moment que sigui més favorable a la seva formació. "Torra convocarà eleccions quan consideri que ha desgastat prou a ERC", manifestava l'exdiputat republicà Joan Tardà en una entrevista.
El cert és que Junts per Catalunya encara no ha solucionat la seva reordenació interna, encara que les converses entre PDeCAT i la Crida Nacional s'han reprès els últims dies. Tampoc tenen clar qui serà el seu cap de llista. Sembla que guanya pes la possibilitat que Carles Puigdemont sigui de nou el número u, amb un segon que seria el "candidat efectiu". El nom que sembla millor posicionat és el conseller Jordi Puigneró. Un altre conseller, Damià Calvet, també ha denotat la seva voluntat d'ocupar aquesta posició i des dels sectors més moderats, es mou el nom de la consellera Àngels Chacón. A més, els darrers dies ha començat a aparèixer a les travesses l'actual president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, que agradaria també a Puigdemont.
Més enllà d'això, la resolució del Tribunal Suprem al recurs de Torra és un compte enrere cap a la fi de la legislatura que no depèn de l'executiu català. Tothom dona per fet que fallarà en contra dels interessos del president català, el dubte és saber quan passarà. Si s'accepta el recurs de cassació, la seva avaluació podria fer que la ratificació de la sentència arribés a finals d'any. No obstant això, des de l'entorn de Torra no es descarta la possibilitat que el recurs pugui no ser acceptat, el que podria suposar que la inhabilitació de Torra com a president fos efectiva abans del mes d'agost.
Mentre això passa, dins de l'executiu es fa difícil evitar que apareguin les pugnes. Malgrat que les forces se centren en la gestió de la crisi sanitària, qualsevol punt és utilitzat per desgastar a l'adversari. Així ha quedat palès amb qüestions com l'Agència de la Natura, la destitució de Jordi Arasa, o l'adjudicació a una filial de Ferrovial d'un contracte de 18 milions d'euros per la gestió del control dels casos de Covid-19.
També la relació amb l'Estat en tot allò relacionat amb l'estat d'alarma ha tacat el dia a dia de l'executiu.
2. L'estat d'alarma
El passat 7 de juny ERC es va abstenir en la votació de la sisena pròrroga de l'estat d'alarma al Congrés dels Diputats. Havien votat en contra de la cinquena i ara tornaven a donar als socialistes el suport que ja els havien proporcionat en les anteriors pròrrogues. Des de presidència es feia arribar als mitjans unes dures paraules que Torra hauria adreçat al vicepresident Pere Aragonès on li feia saber que el pacte dels republicans amb el PSOE "no vincula en Govern de la Generalitat" i que no entenia com "el vicepresident d'un govern independentista contribueix a allargar la situació que impedeix recuperar les competències".
Era el cop d'efecte final a tota una trajectòria diferenciada dels socis de Govern en relació amb aquest aspecte. Des del primer moment, Junts per Catalunya s'ha oposat a la manera com Madrid gestionava l'estat d'alarma, mentre que ERC s'ha avingut a negociar amb voluntat d'obtenir rèdits del seu suport a Pedro Sánchez.
Les discrepàncies les van escenificar a la perfecció el diputat Gabriel Rufián (ERC) i la diputada Laura Borràs (Junts per Catalunya) el passat tres de juny al Congrés dels Diputats espanyol.
Començava el republicà tirant la trampa: "alguns comparen la política que fem, els nostres pactes, amb els pactes del Majèstic de Jordi Pujol. Bé, a mi no em consta que Pujol fos independentista, nosaltres sí. A mi no em consta que Pujol fos d'esquerres, nosaltres sí. A mi no em consta que nosaltres hàgim investit a José María Aznar, Convergència sí".
En la seva rèplica, Borràs responia que calia unitat encara que "hi hagi coses que ens puguin molestar, com el discurs d'avui del senyor Rufián, que em sembla innecessari, ofensiu".
Finalment, hi tornava Rufián: "em sap greu que hagi qualificat el meu discurs d'ofensiu i innecessari. Per parlar de Pujol! Si no sou Convergència, no us heu de cabrejar si parlo de Pujol". A més, retreia a Borràs que els critiquessin el suport a l'Estat d'Alarma si "vosaltres vau dir el 19 de maig que 'no votarem una pròrroga que no restitueixi les competències del govern'". La posició d'ERC, no compartida pels seus socis de Govern, era que precisament la seva abstenció garantia aquest retorn competencial".
3. Mesa de Diàleg
La negociació entre l'executiu català i el de l'Estat espanyol per trobar una sortida al conflicte polític que planteja l'independentisme també va quedar aturada pel coronavirus. Amb l'alleugeriment de la crisi pandèmica, els independentistes han començat a reclamar la represa de la taula. En la línia del que ja s'havia afirmat des del Govern del PSOE a Madrid, aquest dilluns 8 de juny, la portaveu d'ERC Marta Vilalta afirmava en roda de premsa que s'estaven fent els "preparatius perquè es pugui fer al llarg del mes de juliol".
Des de Junts per Catalunya, però, han fet irrompre en escena una nova exigència -no tan nova-, la inclusió de la figura d'un mediador a la taula. Cal recordar que aquesta figura va ser la responsable que no prosperés la taula de diàleg en l'anterior legislatura i que, en aquest segon intent, havia quedat apartada, malgrat el desacord dels de Puigdemont.
A les portes de la represa, el passat 26 de maig, el president a l'exili Carles Puigdemont exposava que, després de la gestió de la crisi de la Covid-19 per part del Govern de Sánchez, creia imprescindible que s'incorporés a la mesa del diàleg la figura del mediador. Darrere seu, la consellera Meritxell Budó, portaveu del Govern, rebaixava el to i aclaria que era una exigència molt important, però que no la considerarien una línia vermella. La notícia era rebuda pels republicans com un nou intent de Junts per Catalunya per fer fracassar la mesa de diàleg. Una creença que no és tampoc nova entre les files d'ERC.
4. Suplicatori
Resta encara una pugna de gran magnitud que pot acabar de sacsejar del tot la relació entre ERC i Junts per Catalunya. Es tracta del suplicatori que s'ha de votar al Congrés dels diputats en el termini d'un mes i que decidirà si Laura Borràs, com a diputada, pot ser jutjada, o no, pel Tribunal Suprem per un presumpte cas de corrupció quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes.
Borràs presenta aquest dijous dia 11 les seves al·legacions, però tot fa pensar que, quan arribi al Congrés, la majoria de partits s'inclinaran perquè sigui jutjada. El problema va arribar quan va començar a circular la possibilitat que ERC votés a favor o s'abstingués en la votació.
Aquest fet ha estat vist com una traïdoria per part de Junts per Catalunya, que consideren que la causa contra Laura Borràs respon a motivacions polítiques que cerquen fer caure una de les principals dirigents independentistes del moment. A més, pensen que no gaudirà d'un judici just si és jutjada pel Tribunal Suprem de Manuel Marchena. Així doncs, des de Junts per Catalunya han advertit a ERC que votar en contra del suplicatori comportaria conseqüències en la seva relació. Més enllà d'això, els puigdemontistes porten amb cautela tota informació vinculada a aquest procés.
Per part d'ERC, les fonts consultades afirmen que no hi ha cap posició fixada -tot i que sembla que les preferències giren entorn l'abstenció o el vot a favor- i que es mantenen converses amb els altres partits independentistes al Congrés sobre el sentit del vot. Així ho ha expressat també aquest dimecres el portaveu de la CUP al Parlament Carles Riera que, tot i no desvetllar el sentit del vot del seu partit, ha comunicat que s'havia traslladat una proposta a les altres formacions independentistes que conjugués no contribuir a criminalitzar a l'independentisme amb ser ferms contra la corrupció.
En els dies vinents se sabrà de quina manera es resol aquesta qüestió i si, com sembla previsible, es converteix en una nova escalada de la tensió dins el Govern. És un interrogant, però, de quina manera pot esdevenir això en un moment en què Junts per Catalunya ja fa mesos que, tot i no convocar eleccions, ha donat la legislatura per acabada.