-Com s’ha viscut i es viu des de l’Ajuntament que vostè presideix aquesta crisi de la pandèmia?
- Amb molt de desconcert, sobretot. Els ajuntaments ens hem trobat molt tot sols. Hem hagut d’assumir moltes tasques noves enmig d’un total desconcert per les mesures precipitades del Govern estatal durant aquest estat d’alarma. Vull dir que jo comprenc que no ha estat fàcil (per al Govern central) i no m’agradaria estar en la seva pell... però un ajuntament com el de Porreres, d’un poble de 5.500 habitants, que està molt justet de personal, de cop i resposta es veu amb la necessitat de reduir encara més la plantilla, quedant amb els serveis mínims i havent de fer front a unes normatives que el BOE publicava un diumenge perquè entressin en vigor l’endemà... Ja et dic, sé que ha estat molt difícil per a tothom i no vull criticar ningú, però han pensat poc amb nosaltres, amb els ajuntament de pobles petits. Només et posaré un exemple: haguérem d’improvisar un grup d’unes 50 voluntàries cosidores per fer mascaretes per als veïns, sense que ningú (cap institució supramunicipal) ens ajudés ni tan sols ens indiqués com es feien ni ens digués res de res, haguérem d’espavilar tot sols.
-Porreres és un poble petit que suposo que econòmicament se n’ha resentit fort ferm, amb l’aturada total de l’activitat, no és així?
- El cop per a l’economia local és enorme. Pensa que el petit comerç ha estat tancat dos mesos, la construcció es va aturar de cop i tots els treballadors directes es quedaren mans aplegades, però és que, a més, els professionals relacionats amb la construcció com els llanterners, pintors, fusters... quedaren també sense feina. Si te dic la veritat, m’emociona començar a veure ara que tornen obrir els comerços. Però el cop ha estat i serà molt dur. Has de tenir en compte que a pesar que Porreres no és un poble dedicat al turisme com d’altres, sí que tenim habitatges vacacionals, per exemple, que sobretot durant l’estiu aporten - els turistes que hi van- molts diners perquè compren menjar i beure a les botigues, van als cafès, als restaurants... ajuden força a l’economia local. D’això, res de res ara per ara i ja veurem què passa durant l’estiu.
-Tem que alguns dels negocis del poble hagin de tancar les portes definitivament?
-Seria terrible però me tem que sí pot passar, en alguns casos. Ara per ara hi ha alguns bars i restaurants que no han obert, encara, perquè no els compensa. Però és prest per saber què passarà de bon de veres. Supòs que dependrà del que et deia dels turistes, si n’hi ha o no. Però haurem d’esperar que passi l’estiu per saber com quedarà tot. Cap el setembre o octubre ja tendrem una idea clara, però si et dic la veritat molt me tem que lamentablement ni haurà casos de negocis que no obriran més les seves portes.
- La manca d’activitat econòmica es tradueix inevitablement amb menys recursos per a l’Ajuntament que vostè presideix
- Sí, és clar. Mira, nosaltres tenim ingressos sobretot d’impostos directes i de llicències de construcció. O sigui que poc ingressarem per aquests conceptes, enguany. En una situació com aquesta, amb una crisi econòmica i social tan important, encara és fa més imprescindible, si cal, que es derogui la ‘llei Montoro’ i que puguem disposar del 100% del romanents positius per poder ajudar a la reactivació econòmica del nostre poble. Ara per ara, dins dels marges d’actuació que tenim, hem implantat un pla de reactivació de l’economia local. Per exemple hem suspès el pagament de taxes municipals per mirar d’incentivar els comerços, però ja t’he dic, els nostres marges d’actuació són estrets.
- Deuen tenir ajudes del Consell de Mallorca i del Govern, o no?
- Sí, arribam a acords en determinades línies d’ajuda tant de naturalesa social com les adreçades a la promoció de negocis del poble, així com d’altres línies que van encaminades a incentivar el consum local. Ara estam fent una previsió de les ajudes que necessitarà globalment tot el poble, tots els sectors, empreses, famílies... T’assegur que en farà falta molta, d’ajuda, perquè els ajuntament no donam més de si. No entenc que no se’ns permeti (als ajuntaments) ser més presents en la decisió d’aquestes línies d'ajuda, perquè al cap i a la fi som les institucions que millor coneixem les necessitats del nostre veïns.
-Com s’han pres els porrerencs el confinament?
- El nostre poble no ha estat directament molt afectat per la malaltia, hem tingut sis casos positius, dels quals només 2 han necessitat hospitalització però tots s’han recuperat, afortunadament. Al principi no tots el veïns varen captar la vertadera gravetat de la situació i se l’haguérem d’explicar, a alguns. En general tots han respost molt bé. Com és normal n’hi hagué que tingueren por. Els més vulnerables, sobretot. Des de l’Ajuntament organitzàrem un servei de voluntaris per ajudar telefònicament a tot aquell que ho necessitàs. Però per sobre de tot el que vull destacar, si m’ho permets dir, és la solidaritat que han mostrat els veïns. N’estic molt orgullosa. I no vull deixar passar tampoc l’actitud que els més petits han demostrat, s’han portat molt bé i això que per a ells han estat unes setmanes molt dures. Ara la qüestió important és que tots entenguem que el relaxament de les mesures restrictives no ha de ser sinònim de relaxament de les mesures de seguretat, a les que hem de seguir prestant màxima atenció. I en aquest sentit, em preocupa la manca absoluta de normes de les institucions supramunicipals en relació a les festes patronals que la majoria de pobles fem durant l’estiu. Mira, nosaltres tenim les festes del 9 al 16 d’agost, això ja és aquí, com aquell que diu, i encara no sabem si les podrem fer o no i si és que sí amb quins protocols de seguretat que haurem de seguir. Ho demanam i ningú ens contesta i aquestes coses no s’organitzen d’un dia per un altre. Si no hem de fer les festes, mala sort, però que ens ho diguin. Perquè el que no pot ser és que no hi hagi directrius i que pel seu costat un poble les faci i un altre no, amb el perill que això comportaria de més aglomeracions en els que les facin.