El Govern balear va anunciar el dimecres passat l’aprovació d’un decret de mesures urgents per reactivar l’economia. En síntesi, suposa satisfer algunes de les reivindicacions dels hotelers, del constructors i dels promotors. Quelcom que ha generat una tempesta política entre, per una banda, els ecologistes i l’Executiu i, de rebot i per una altra banda, entre els socis del mateix Govern.
El decret. La norma aprovada per part del Govern balear cerca, per una banda, accelerar la recuperació de l’activitat de la construcció. Per exemple, s’eliminen traves burocràtiques per fer determinades obres, com les de reforma d’edificis, a partir d'ara bastarà una declaració de responsabilitat del promotor. Així mateix s’agilitza tot el procés burocràtic de permisos per a construir. També afecta a la mida dels pisos, en el sentit que es permetrà que es facin més petits del que es permetia fins ara. La raó d’aquestes mesures -entre d’altres – l’explica el decret «a causa de la pèrdua de poder adquisitiu» de molts de ciutadans per mor de la crisi econòmica derivada del coronavirus i, per això, considera «indispensable» construir més obra protegida que es faci «garantint la rendibilitat econòmica de la iniciativa privada», és a dir dels promotors.
Per un altre costat, el decret també inclou modificacions en la llei del Turisme. Es facilita a partir d’ara l’augment d’edificabilitat fins a un 15% -abans era d’un 10% - dels hotels que es reformin, es legalitza la conversió d’establiment obsolets en edificis d’habitatges de protecció oficial, es dona permís perquè les àrees de dormitori superior a 10 metres quadrets allotgin dues persones en comptes d’una com fins arai, en conjunt, s’afavoreix els interessos hotelers: «la incertesa provocada per la crisi ha de conduir a disposar d’un marge de flexibilitat per als establiments» hotelers, s’intenta justificar el Govern en la redacció del decret.
També altres àmbits empresarials es veuran afavorits. Per exemple, l’ampliació del 15% de la capacitat s’aplicarà igualment a restaurants, centres culturals i establiments d’oci.
L’objectiu de tot plegat, diu el decret, és potenciar «la reactivació econòmica». El termini d’aplicació és des d’ara mateix fins el 31 de desembre de 2021.
Crítiques ecologistes. Tot d’una després de conèixer el decret, l’ecologisme es va llançar frontalment contra l’aprovació d’aquesta norma. El principal grup verd de les Illes, el GOB (Grup Balear d’Ornitologia i de Defensa de la Naturalesa), ha expressat el seu «profund malestar» pel fet que «tornen els decrets a l’estil dels que ja es varen impulsar durant la crisi de 2008. El Govern beneficia als hotelers i planteja beneficis fiscals per exemple a les taxes portuàries». L’associació assegura que «hem plantejat alternatives i hem fet propostes per a una vertadera reactivació i una transformació econòmica i social» a través d’una carta envida fa unes setmanes a la presidenta Francina Armengol, però no els ha fet cap cas. Pitjor encara, al seu entendre, la resposta ha estat aprovar aquest decret. «El Govern segueix ignorant la crisi sistèmica i multidimensional que ha palesat la crisi sanitària i a pesar de les veus que reclamen la revisió del model» de producció bastat en el turisme de forma gairebé absoluta, no els fa cas i segueix apostant «pel mateix model» basat «en el binomi turisme-construcció». El GOB demana a Armengol, amb retòrica, quina necessitat hi ha que els hotelers facin obres (a Balears) davant la caiguda del turisme a nivell mundial?». «La voluntat del Govern i la dels tres partits que el formen (PSIB-PSOE, Podem i Més per Mallorca) no és en absolut rompre amb els paradigmes ni les inèrcies passades d’un model obsolet sinó continuar com sempre».
La duresa de la crítica del GOB té paral·lelisme en la de l’altre grup ecologista més conegut, Terraferida -que centra el seu activisme a través de xarxes socials enviant estudis a periodistes per correu electrònic, que troba que el decret cerca «concedir més privilegis als hotelers i constructors, fer rebaixes urbanístiques, ambients i retrocedir com a societat». A la pràctica, diu Terraferida, el que està fent el Govern actual «és seguir ampliant hotels saltant -se els Plans Territorials (normes urbanístiques aprovades pels respectius Consells Insulars) i els plans generals aprovats pels municipis».
Cal recordar que Més per Mallorca es defineix com a ecologista i que Podem sempre s’ha mostrat molt sensiblesa les crítiques dels activistes verds. Per tant era previsible que l’ofensiva del GOB i Terraferida, entre d’altres grup ecologistes, aixequés espurnes en el si de les dues formacions, sobretot a la sobiranista. Encara més des del moment en que el partit sobiranista i menorquinista que dona suport extern a l’Executiu, Més per Menorca, s’ha desmarcat absolutament del decret.
Així les coses, la tensió pujà molt entre el PSIB-PSOE i els seus socis de pacte. Segons informava el Diario de Mallorca el divendres, la publicació del decret en el Botlletí Oficial de les Illes Balears s’endarrerí un parell de dies justament per aquest motiu.