Segons la història del cine a l’Estat espanyol, Rosario Pi fou la primera dona que dirigí una pel·lícula sonora, el 1935, titulada «El gato montés», però la Filmoteca Espanyola feia públic aquesta setmana que havia trobat en els seus arxius un film -que havia estat mal catalogat -, de set minuts i quaranta segons, titulat «Mallorca» i dirigit per una desconeguda Maria Forteza en una data que la institució situa entre 1932 i 1934. Així que aquesta Forteza passa a ser la primera directora de cine sonor de l’Estat. Però ningú en sabia res més, d’ella. No apareixia enlloc, a cap enciclopèdia, història del cine... Res. Tot un misteri.
El misteri s’ha resolt en poc dies. Per una doble via. La de l’escriptor mallorquí Llorenç Capellà i la dels descendents de Forteza que explicaren el que saben de la seva avantpassada a industriasdelcine.com.
Maria Forteza. Llorenç Capellà publicava aquest passat dijous un article al diari Última Hora, on habitualment col.labora, en el que desvetllava que «Maria Forteza era Maria Mercè Forteza, una cupletista» mallorquina, que residia en els anys vint del segle XX a Palma. L’escriptor cita el seu llibre La Mallorca del clavell (1999) on parlava d’una cupletista a la que la revista Arte y Valor dedicà la primera pàgina el 26 de juny de 1926 perquè la bella y genial artista del couplé y reina de las saetas cautiva a los públicos por su arte y simpatía personal. Seguint el que conta Capellà, «cap lector de la publicació no diria que aquesta senyora s’havia anunciat en els seus començaments artístics amb el nom de Maruja La Isleñita, ni que fora dels escenaris era na Maria Forteza del carrer d’en Fiol, de Palma. Maria Mercè o María-Mercé feia part del grup d’artistes que sortiren, bàsicament, de les associacions catòliques o gremials i dels ateneus obrers. Feien teatre, sarsuela i algunes, les que excel.lien, debutaven com a cupletistes».
Conta l’escriptor que l’elenc artístic al que pertanyia Forteza «actuava a les sessions de cine mut que aleshores començaven a proliferar. Cantaven entre pel.lícula i pel.lícula. O ballaven (....) El món dels varietés va acompanyar el cinema fins a l’arribada del sonor. La dècada dels vint, Mallorca va ésser un plató cobejat. (La pel.lícula) Flor de Espino és de 1925; El secreto de la pedriza, de l’any següent. Altres pel.lícules del moment, també rodades a Mallorca, són Un drama en Baleares i Venganza Isleña, ambdues amb la presència d’una actriu andalusa de primera fila, La Romerito. Arte y Valor anuncia a la capçalera que és una revista il·lustrada de «toros-sports-teatros-cines». Probablement la relació de Maria Forteza surt d’aquest món bigarrat».
Per una altra banda, segons publicava el Diario de Mallorca el dijous passat, el web industriasdelcine.com va aconseguir contactar amb descendents de Maria Forteza que explicaren com va ser que es convertís en la primera dona en dirigir un film a l’Estat espanyol. Resulta que la cupletista dels anys vint conegué en algun moment a Ramón Úbeda, que es dedicava a la producció d’espectacle, amb el qual començà a col.laborar i del que finalment s’enamorà. Es casaren i el matrimoni fixà residència a Sant Gervasi (Barcelona) on se sap que es dedicaren durant els anys quaranta del segle XX al doblatge de pel.lícules. Abans, a principis del anys trenta, per motius desconegut, la parella decidí produir una pel.lícula sobre Mallorca, amb música d’Isaac Albéniz. Així va néixer «Mallorca», dirigida per Maria Forteza.
A finals dels anys quaranta, seguint el que publicà el diari abans esmentat, el matrimoni Úbeda-Forteza decidí abandonar Barcelona per anar-se’n a viure a Lisboa. Més tard, segurament el 1951 – any en el que consta que Úbeda demanà la fitxa consular necessària per viatjar -, partiren tot dos cap al Brasil. Una dècada més tard, Úbeda renovà la seva documentació consular on hi consta que era viudo, per tant Maria Forteza havia mort en algun moment anterior a 1961.