Quan els metges li van preguntar si estava interessat a participar en un assaig de medicaments, Peter Becker -nom fictici- va acceptar immediatament. Era a principis d’abril i Becker, amb 62 anys, havia ingressat a l’Hospital Universitari de Düsseldorf amb una pneumònia greu provocada per la COVID-19. Tan greu que era assistit amb sis litres d’oxigen cada minut.
Durant deu dies, Becker va ser tractat amb remdesivir, un medicament antiviral dels que s’estan provant a tot arreu com a possible remei contra la COVID-19. El primer dia li van proporcionar 200 mil·ligrams d’aquest producte i des de llavors, la meitat d’aquesta dosi cada dia. “Aquella primera nit ja em vaig adonar que alguna cosa passava en el meu cos”, recorda. “A l’endemà em sentia basant millor”.
Becker va ser enviat a casa a mitjan abril. “Probablement hauran de passar vàries setmanes fins que em recupere per complet”, diu Becker. “Però ja estic a casa”, deia alleugerit.
Casos com aquest han fet pensar que el remdesivir podria ser el medicament definitiu per sufocar la pandèmia. També han fet que els preus de les accions de l’empresa nord-americana que el fabrica, Gilead Sciences, augmenten en diverses ocasions. Una pujada fictícia, atès que les accions han tornat a caure quan les dades han posat en entredit l’efectivitat del medicament.
Un estudi científic publicat als Estats Units per part de l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses (NIAID per les seues sigles en anglès) va descobrir que els pacients tractats amb remdesivir es van recuperar més ràpidament que els qui van rebre placebo. L’estudi es va fer sobre 1.063 pacients. Els qui van ser medicats amb remdesivir es van recuperar en onze dies, quatre dies abans que la resta de pacients examinats. Això convertia el remdesivir en el primer fàrmac amb efectes demostrats contra la COVID-19.
El director de NIAID, Anthony Fauci, va dir des de la Casa Blanca que aquest medicament havia tingut “un efecte positiu i clar”, i que “havia demostrat que pot bloquejar aquest virus”.
Disparitat
El bioquímic Matthias Götte, de la Universitat d’Alberta -al Canadà-, va realitzar una investigació sobre els efectes del remedisvir. Considera “increïble” que s’haja “completat un estudi clínic només quatre mesos després de l’inici de la malaltia”. I l’especialista en malalties infeccioses Torsten Feldt, de l’Hospital Universitari de Düsseldorf -a Alemanya-, diu que el fet que un pacient necessite “11 dies per recuperar-se” esdevé “una disparitat rellevant”.
L’estudi de NIAID és important perquè, al contrari que amb la majoria dels altres estudis sobre el remedisvir, s’ajusta als més estrictes estàndards científics. La decisió sobre quins pacients serien tractats amb aquest fàrmac i quins rebrien placebo va ser presa totalment a l’atzar. Ni tan sols els metges ni els pacients sabien què havien pres cadascú. Aquest mètode d’estudi és l’únic amb què els metges poden estar segurs que va ser el medicament i no el sistema immunològic del pacient el que va aconseguir vèncer el virus.
Tot i així, els experts adverteixen contra les conclusions prematures. “L’estudi que ara s’està realitzant encara no pot ser sotmès a una avaluació científica seriosa”, diu Wolfgang Becker-Brüser, editor de la revista Arznei-Telegramm, crítica amb la indústria farmacèutica. Jeremy Faust, especialista en medicina d’emergència a l’Hospital Brigham and Women’s de Boston, als Estats Units, tampoc pensa que els resultats de l’estudi siguen revolucionaris. “No canvia la corba d’aquesta pandèmia”, adverteix.
L’estudi deixa dos preguntes importants sense respondre: pot el remdesivir evitar que els pacients hagen d’usar aparells d’assistència respiratòria? I pot, realment, salvar vides?
Segons l’estudi del NIAID, la mortalitat queia de l’11,8% al 8%. Però la caiguda no es considera significativa: podria ser resultat de l’atzar. I encara no hi ha dades sobre la relació entre l’efecte del medicament i la necessitat dels pacients de rebre assistència respiratòria.
No tot el que sembla funcionar des d’un punt de vista estadístic té, en realitat, un efecte sobre les realitats quotidianes en la clínica. Ho diu Marcio da Fonseca, un assessor mèdic de malalties infeccioses que treballa al Brasil per a Metges Sense Fronteres. El remdesivir “no canvia les regles del joc”, assegura. “Un canvi de paradigma seria el d’un medicament que demostre que preveu els pacients de la necessitat de ser assistits amb aparells de respiració o que els preveu de la mort”.
Enfocar novament l’estudi
En el plantejament de l’estudi, aquests dos factors tenien un pes substancialment més gran. Però a mitjan abril, quasi un mes i mig després de l’inici de l’estudi, les maneres de mesurar el seu resultat van canviar. Inicialment, l’objectiu era centrar-se en la comparació entre l’examen de dos pacients abans d’ingressar i un nou examen fet quinze dies més tard. La necessitat d’assistència respiratòria o la mortalitat eren factors decisius. Però l’enfocament inicial es va desplaçar al dia de la recuperació. Per què es va fer un canvi tan significatiu enmig de la realització de l’estudi? D’acord amb unes declaracions del NIAID fetes a Der Spiegel, els models estadístics van revelar que “els efectes significatius del tractament” podrien haver-se escapat de l’estudi si s’haguera triat un dia equivocat per fer l’avaluació. Així, amb el nou enfocament s’evitaria aquest risc.
Ara, per saber amb certesa si el remdesivir realment pot ajudar a salvar vides, els científics hauran d’avaluar encara més dades dels pacients. Però la pregunta sobre si calia continuar amb l’estudi incloïa un dilema moral: es pot continuar donant placebo als pacients en nom de la ciència quan hi ha l’evidència que el medicament que s’està provant té efectes positius? Els científics de l’estudi del NIAID van concloure que la resposta era “no”, cosa que els portava a no poder respondre la pregunta sobre si el remdesivir, realment, pot salvar vides que d’altra manera s’haurien perdut. De fet, mai no es va poder trobar una resposta concloent.
“És lamentable que l’estudi no continue amb placebo”, diu Karl Lauterbach, un expert en salut que milita en el Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD). Jeremy Faust, especialista en medicina d’emergència, també pensa que és perillós diluir els estàndards científics enmig de la pandèmia. Fer-ho podria salvar vides humanes a curt termini, diu, però a llarg termini podria posar vides en risc si el remei resulta ineficaç. “En aquest moment d’urgència hem d’aplicar els nostres principis bàsics”, diu, “de la mateixa manera que un pilot de ral·li ha de fer servir la seua millor tècnica per superar la corba més difícil”.
Malgrat l’escepticisme, l’efectivitat del remdesivir és sorprenent. El desenvolupament de medicaments antivirals és tot un desafiament, perquè els virus no ofereixen facilitats a l’hora de derrotar-los. Els virus contenen una mena de closca amb una cadena de material genètic. Per multiplicar-se, els virus s’apoderen de la maquinària de dins de les cèl·lules que envaeixen. El remdesivir funciona perquè el virus l’identifica erròniament, cosa que fa interrompre la reproducció posterior del virus.
Els científics de l’empresa Gilead, inicialment, van produir remdesivir fa ara 10 anys amb la intenció que fora una mena de remei amb capacitats múltiples. Quan el van provar contra nombrosos patògens virals, inclosos els que causen la grip, l’hepatitis C o el dengue, l’èxit va ser limitat. En un gran estudi realitzat l’any passat, el remdesivir també va resultar ser menys efectiu contra l’Ebola que altres medicaments. En canvi, quan al gener la COVID-19 va començar a expandir-se a tot arreu, Gilead va rescatar el medicament del magatzem.
Reforçant esperances
Des del brot del sida, els estudis mèdics no havien despertat tanta atenció. El 10 d’abril, el New England Journal of Medicine va publicar dades clíniques de 53 pacients que havien estat tractats amb remdesivir. Un estudi com aquest no va poder respondre la pregunta si el medicament era o no efectiu. Però va generar esperances.
Sis dies més tard, una agència de notícies científiques, STAT, va difondre una videoconferència en què uns metges d’un hospital de Chicago discutien sobre les seues experiències amb el remdesivir com a tractament per combatre la COVID-19. Segons els metges del vídeo, quasi tots els pacients tractats, uns 125, s’havien recuperat ràpidament. El valor científic del vídeo, però, era nul. Tot i que en qüestió d’hores els preus de les accions de l’empresa Gilead Sciences es van disparar en un 20%.
Unes setmanes més tard, els resultats d’un estudi fet a la Xina es van publicar a la web de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). L’estudi, presumptament publicat de forma involuntària, evidenciava que el remdesivir no era efectiu i el preu de les accions tornava a caure. Però augmentaria, novament, dos dies més tard.
Aquests estudis proporcionen informació vital sobre la seguretat del remdesivir, però no en determinen l’efectivitat. Un defecte que també inclou l’estudi xinès publicat a l’OMS i més tard a la prestigiosa revista mèdica The Lancet. L’estudi va tindre un final prematur per culpa de la manca de pacients i, per tant, no pot oferir resultats amb validesa estadística. Tot i així, les dades dels estudis fins ara realitzats van ser suficients per obtenir, per part del Departament de Medicaments i Aliments dels Estats Units, una autorització per a ús d’emergència. L’Agència Europea de Medicaments va anunciar dijous a la nit que està iniciant una “revisió continuada” del medicament “per accelerar l’avaluació” de la seua efectivitat.
“Encara no hi hem arribat”
Hi ha una altra qüestió que caldrà plantejar-se: el preu del medicament. Gilead Sciencies ha estat assenyalada en diverses ocasions d’exercir una avarícia desmesurada. Actualment, la companyia està sent vigilada per tot el país. Al març, Gilead va sol·licitar una protecció comercial del remdesivir que li hauria facilitat la condició de monopoli a aquesta empresa durant set anys per fabricar-lo amb exclusivitat.
Un posicionament que ha generat ira i que va fer retrocedir la companyia, que ara assegura que no busca guanys en aquesta etapa d’excepcionalitat. El director d’afers mèdics de la companya a Alemanya, Karsten Kissel, assenyala que Gilead va posar el medicament a l’abast de tots els estudis que el van voler fer servir, i de manera gratuïta. “Vam augmentar-ne la producció a principis d’any assumint tots els riscos”, diu. “La caritat, en canvi, no satisfà els nostres inversors”.
Aaron Kesselheim, especialista en economia farmacèutica de l’Escola de Medicina de Harvard, espera que el medicament puga ser venut a un preu just, similar al cost de producció. “Especialment pel fet que bona part del desenvolupament d’aquest medicament ha estat finançat per fons públics”, explica. Un càlcul elaborat per un equip dirigit per Andrew Hill a la Universitat de Liverpool va descobrir que la quantitat de remdesivir necessària per tractar un únic pacient podria sufragar-se amb només nou dòlars, incloent impostos i fins i tot un marge de benefici empresarial. Gilead pensa que aquest càlcul ha obtingut un resultat massa baix i ha assenyalat que la producció és extremadament complexa des del punt de vista químic, i que podria durar mesos. Observadors com ara Ben Locwin, assessor nord-americà de la indústria farmacèutica, creu que Gilead podria exigir milions de dòlars a les asseguradores, si més no als Estats Units.
En canvi, la recerca d’un remei miraculós continuarà. Els científics ara tenen la intenció de combinar distints elements i la investigació sobre el remdesivir s’allargarà. Hi ha indicis que el medicament és més efectiu quan s’usa en les primeres etapes de la malaltia. Però s’ha d’administrar per via intravenosa, un obstacle important quan es s'aplica per primera vegada als pacients o per l’administració profilàctica del medicament a grups d’alt risc, com ara treballadors mèdics. El director de serveis mèdics de Gilead, Karsten Kissel, diu que l’empresa està treballant per trobar maneres de simplificar l’administració del medicament, fins i tot per fer-ne possible la inhalació, com si es tractara d’un medicament contra l’asma. Però diu Kissel que “encara no hem arribat” a aquest punt.