El paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo, i la regidora de cultura de l'ajuntament de Xàtiva, Raquel Caballero, van anunciar, al Castell del Rei, la Suda de Lleida, la intenció de col·laborar per tirar endavant un centre d'interpretació sobre Jaume d'Urgell a Xàtiva (Costera) i un centre de Documentació Digital a Lleida (Segrià), per tal de augmentar els vincles entre el Principat, el País Valencià, la Catalunya Nord i les Balears.
Amb la presència de representants de diverses institucions de tots els territoris, Pueyo i Caballero van fer aquest anunci en la sala noble del Castell del Rei de Lleida (la Suda o antiga alcassaba andalusina), un lloc on, el 1214, totes les institucions de la Corona d'Aragó van jurar fidelitat al rei Jaume I, quan encara tenia set anys.
L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va recordar que els vincles de Lleida amb Xàtiva es van concretar el 2017 amb un agermanament entre els dos municipis centrat en «els moments dolorosos que totes dues ciutats van patir durant la Guerra de Successió», quan les tropes borbòniques van cremar les ciutats. I va agrair l'impuls al nou projecte al voltant de Jaume d'Urgell al president de la Institució Joan Fuster, Eliseu Climent, i a l'exregidor de la CUP Pau Juvillà.
Pueyo també va anunciar que els nous centres investigaran i recuperaran el valor de les dones en l'àmbit de la Baixa Edat Mitjana. En aquest sentit ja s'han posat a treballar per trobar quatre investigadores dels diferents territoris que facin recerca sobre les dones en aquella època, un aspecte «una mica abandonat» pels historiadors fins ara.
La regidora de Cultura de Xàtiva, Raquel Caballero, va mostrar la seua «satisfacció per aquest projecte d'establir més vincles entre les dues ciutats, a través de la nostra història i la nostra llengua» i «per la implicació» de tantes institucions de diversos territoris. «Xàtiva posarà tot el que calga perquè aquest projecte siga una realitat propera», va concloure.
Hi eren presents representants del Govern de les Illes Balears (Miquel Àngel Sureda, secretari Autonòmic d'Universitats, Recerca i Política Lingüística); serveis territorials de Cultura a Lleida (Albert Turull); la Xarxa Vives d'Universitats (Ignasi Casadesús, secretari executiu); la Diputació de València (Xavier Rius, diputat de Cultura); l'Ajuntament de Palma (Llorenç Carrió, regidor d'Educació i Política Lingüística); el Consell Departamental dels Pirineus Orientals (amb el vicepresident i alcalde d'Elna, Nicolas Garcia); la Universitat de Lleida (Joan Busqueta) i la Institució Joan Fuster (Jan Brugueras), a més dels regidors de Lleida d'Educació (Sandra Castro) i Cultura (Jaume Rutllant).
La propera reunió s'ha fixat per al mes de juny, per després de les eleccions municipals, tot i que Miquel Pueyo va opinar que el projecte «no està només vinculat a colors polítics sinó a tot allò que ens relliga en termes històrics i de futur».
L'alcalde d'Elna i vicepresident del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, Nicolas Garcia, va expressar el «suport polític» a aquest projecte: «Ens fa menester fer país amb Catalunya més que mai».
El regidor d'Educació de Palma, Llorenç Carrió, va mostrar suport explícit al projecte i va recordar la importància que aquestes iniciatives tenen també, després, a nivell educatiu.
En nom de la Institució Joan Fuster, Jan Brugueras va dir que el projecte pot «aprofitar tot el poder històric i simbòlic de Jaume d'Urgell, el personatge que encarna la fi de la dinastia catalana després de la mort de Martí l'Humà i del Compromís de Casp» (que va significar l'elecció dels Trastàmara com a dinastia successora).