“Licht, mehr licht!” –Llum, més llum!”, cridà Goethe abans d’expirar. Sempre he sentit curiositat per les darreres paraules de la gent que admiro. Com l’”Amunt, més amunt!” de Salvat-Papasseit, o el lacònic “Uauuuu!” de Steve Jobs.

Les nadales formen un dels repertoris més vastos de la música tradicional catalana. El cançoner nadalenc no deixa de créixer any rere any.

El telèfon mòbil o smartphone és la nina de la gent gran. Si de petits vestíem la Nancy o el Madelman, ara posem fundes a l’iPhone, i l’aprofitem per a tantes coses que supera la versatilitat de la navalla suïssa.

Si en alguna ciutat on es parla la meva llengua m’hagués de perdre, una d’aquestes, segurament, fóra Dénia. La vila de la Marina Alta, l’antiga Daniya dels regnes de taifes (regnes, i no “Regne de Valéncia”, com s’inventen els blaveros), la ciutat destruïda pels espanyols durant la Guerra de Successió, l’antic port de les panses i els riuraus (construccions rurals) i l’actual ciutat gastronòmica, capital de l’arròs a banda, mereix una visita i una estada.