Han passat ja dos mesos des de la presentació del programa musicaiexili.cat que, amb perspectiva interdepartamental, posa en valor la lluita i la trajectòria de noms il·lustres de la nostra cultura que tenen en comú el fet d’haver patit l’exili. En la mateixa línia, fa només uns dies es va presentar a Barcelona, a la seu del Departament de Cultura, l’any literari destinat a recordar la vida i sobretot l’obra del poeta Josep Carner, del qual se’n parlarà, i molt, aquest 2020 també a Brussel·les, ciutat on va viure i on va morir. I igualment treballem, aquestes darreres setmanes, d’una manera molt intensa en l’articulació d’un programa ambiciós destinat a situar la figura del compositor Robert Gerhard en un lloc central i referencial del patrimoni musical català. La cultura, per tant, avança malgrat les incerteses contextuals i el tan denunciat infrafinançament del sector.
Ara que s’acosta el mes de març, tenyit ja indefectiblement de lila gràcies a les reivindicacions d’aquests darrers anys, em plau poder compartir l’inici d’un cicle de conferències concert de caràcter divulgatiu dedicat a dones il·lustres que tenen en comú una trajectòria reivindicativa i de lluita per les llibertats, així com una convicció i una passió absolutes per les disciplines en les quals van excel·lir. Tot plegat, rubricat per aquest denominador comú que no és cap altre que l’exili i que explica l’impuls que, a tot plegat, hi dona el Programa internacional de difusió cultural que dirigeixo des de la capital belga.
Aquest primer cicle de conferències concert s’expressa amb nom de dona: la primera, M. Àngels Cabré, escriptora i crítica literària, així com directora de l’Observatori Cultural de Gènere, organisme que es dedica a impulsar la presència de les dones en la cultura. Ella serà la ponent d’un cicle que de ben segur denunciarà allò que podem considerar un doble silenci: el que han patit les dones pel simple fet de ser-ne i, en aquest cas concret, també pel fet d’haver estat represaliades. Bertrana, Rodoreda, Murià, Pàmies... I també Teresa Rebull, el centenari del naixement de la qual l’any 2019 es va commemorar d’una manera massa silenciosa, pel meu gust, i a qui també recordarem el proper 21 de març, dins de la programació oficial del Barnasants, amb un concert sorprenent a L’Auditori de Barcelona, que presentarà les cançons de la cantautora i pintora nascuda a Sabadell amb un vestit nou, proper al jazz i defensades per veus com les de l’estimada Laura Simó que acumula dècades d’experiència i excel·lència com poques a casa nostra.
La xerrada de Cabré es rubrica amb les cançons del grup La Marta Rius —acompanyada per Guillem Ballaz—, en un exercici que vol reivindicar que un fenomen tan singular com la Nova Cançó també es va expressar en femení. Tot plegat es podrà viure en directe al Centre Català de Luxemburg el proper 28 de març, a la sala d’actes de la Delegació del Govern a Brussel·les al 30 de març i molt probablement a París, per cloure el mes. És una primera provatura d’un format de conferència concert que arriba amb voluntat de continuïtat i sobretot d’esdevenir una eina divulgativa interessant per als molts i molt variats casals catalans, lectorats i col·lectius que vetllen per la difusió de la cultura catalana arreu del món. Eines que ens aproximen, en definitiva, i que ens permeten crear vincles de passat, de present i sobretot de futur.
Som a tocar del mes de març, sí, el mes de les dones. Un mes que ha tingut com a pòrtic una imatge colpidora: la sortida de les presons de les estimades Carme Forcadell i Dolors Bassa. Ambdues per tenir cura de familiars, situacions que contrasten les argumentacions que expliquen la sortida de les presons dels companys homes. Per pensar-hi tot i que, em permetreu la llicència, veure-les i veure’ls sortir em provoca una emoció màxima només comparada en mida a la immensa injustícia que motiva encara avui la seva condemna.
