Des que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias van signar, de manera sobtada i inesperada, el preacord d’investidura del líder socialista —a falta de negociar l’abstenció d’Esquerra Republicana, que no ho posarà fàcil—, el líder de Podem ja va alertar a la militància del nou període que tot just s’iniciava. “Governarem en minoria dins d’un Executiu compartit amb el PSOE. Ens trobarem amb molts límits i contradiccions i haurem de cedir en moltes coses”, alertava Pablo Iglesias. Cal agrair el gest de sinceritat del líder d’Unides Podem: sempre és millor evidenciar les limitacions que amagar-les amb discursos demagògics i gestos de cara a la galeria. Però el cert és que, des del minut zero, Unides Podem ha cedit en assumptes que, com a mínim, podria haver discutit fent servir la seua força.
Un exemple ben clar ha estat el del decret que restringirà Internet. Després del reial decret llei que el govern socialista en funcions va aprovar en plena campanya electoral emparant-se en un atac “contra la república digital catalana”, no van ser pocs els membres d’Unides Podem que es van alarmar públicament per les conseqüències que podria provocar aquesta mesura. Conseqüències contra els drets i les llibertats fonamentals de la ciutadania, atès que es podran prendre decisions per limitar Internet sense ordre judicial arreu de l’Estat. Això no només es gira en contra de l’independentisme, i és per això que Unides Podem va alçar la veu. Recentment, però, a la diputació permanent del Congrés dels diputats es va tramitar aquest decret gràcies a l’abstenció de la coalició morada i als vots a favor de PSOE, PP i Ciutadans. Com calia esperar, la resta de partits que Sánchez intentarà convèncer per ser investit en van votar en contra: tant PNB, com Compromís, com Esquerra Republicana, a més d’EH Bildu i Junts per Catalunya.
Què impedeix a Unides Podem, com a mínim, qüestionar aquesta llei i no posar-se de perfil? La “llei Corcuera digital”, tal com l’anomenen molts dels qui la rebutgen, no és una llei imposada per Europa com pot ser la reforma laboral de Rajoy, que l’executiu progressista no podrà derogar —no sabem si per imposició o per manca de voluntat. Més aviat al contrari: aquesta llei que limita l’ús d’Internet ja ha arribat al Parlament Europeu, des d’on ha estat fortament discutida, i contravé la legislació vigent a Europa en aquesta matèria.
Si Unides Podem cau en aquesta mena de paranys amb un PSOE que mira a l’esquerra o a la dreta segons la conveniència del moment, la coalició de l’esquerra espanyola esdevindrà una mera crossa dels socialistes, que fins ara no han demostrat voler resoldre amb garanties el conflicte català. Convertir-se en la crossa del PSOE només seria el preludi de la desaparició gradual d’un partit que, amb l’ambició d’assaltar el cel, passaria a caure en l’error de conformar-se amb el mal menor. Un paper que el PSOE sap representar a la perfecció i que li ha brindat dues victòries electorals consecutives. L’última, per cert, ben immerescuda.
Per tot això, si Unides Podem vol tornar a representar la il·lusió de l’electorat ha de ser un agent de desbloqueig polític, sí. Però també ha de ser una coalició ambiciosa, que no rebaixe les exigències que, quan més elevades eren, més vots li proporcionaven. Si la ciutadania percep Podem com un partit complementari, tindrà els dies comptats. Una notícia que no seria, ni de bon tros, positiva.
