Vostè, abans fins i tot de ser conseller, promovia el projecte de la “república digital”. Això té relació amb IdentiCAT, un dels seus projectes assenyalats directament pel decret llei recentment aprovat?
—IdentiCAT és un dels projectes. Em sorprèn que ara, de sobte, vulguin prohibir una cosa que des de fa dos anys diuen que no existeix. El projecte anava al programa electoral de Junts per Catalunya i el que fem és desenvolupar-lo perquè el país estigui a l’avantguarda en molts àmbits: en el de l’accés a internet lliure, en igualtat de condicions, garantir la ciberseguretat i el dret a tenir una identitat digital. També inclou altres projectes com ara fomentar la cultura del vot electrònic, impulsar mecanismes de protecció dels ciutadans de la seva privacitat, de les dades... Volem situar Catalunya a l’avantguarda digital, i resulta que uns altres ho volen impedir. És sorprenent que el Govern Sánchez, presumptament d’esquerres i progressista, llanci un decret sense que passi pel Parlament, fet per un Govern en funcions i enmig d’una campanya electoral. Ens sorprèn que aquest Govern estigui tan preocupat per aturar la innovació digital a Catalunya.
—Segons vostès, però, el reial decret llei afectaria tot l’Estat.
—És clar. El decret està pensat per Catalunya, però acabarà afectant tots els ciutadans espanyols. Perquè un decret que diu textualment que a partir d’ara es pot tancar internet, intervenir les comunicacions o la infraestructura de les comunicacions sense ordre judicial i emparant-se en un concepte tan ampli com és l’ordre públic, doncs que es comencin a preocupar els moviments socials, perquè se’ls pot aplicar aquest decret per intervenir els mòbils, fer-los seguiment a les xarxes... Ens semblen pràctiques més pròpies d’Estats com ara Turquia o la Xina que d’un Estat membre de la Unió Europea. De fet, estan posant el crit al cel les organitzacions i els partits polítics que s’obre una porta molt perillosa al cor d’Europa.
—Ha rebut solidaritat des d’Espanya o Europa?
—Comença a haver-n’hi senyals. L’alcaldessa Ada Colau va fer un tuit al respecte. Una coalició com En Comú Podem, que vol formar un Govern amb el PSOE, si no li agradava la llei mordassa, aquesta li agradarà encara menys. Espero que hi posin èmfasi, perquè ens hi juguem molt. També Izquierda Unida ha emès un comunicat dient que aquest decret vulnera drets constitucionals. A nivell europeu, entitats de drets digitals com ara EDRi —European Digital Rights— van fer un pronunciament al Parlament Europeu a proposta de l’eurodiputada Diana Riba. Estan horroritzats. Crec que això no tindrà recorregut a nivell europeu, però el decret, com que és un reial decret llei, es convalidarà aquesta setmana, veurem què passa a la Diputació Permanent del Congrés, si algú aixeca la veu i diu que s’hauria de derogar i per tant que no pot ser convalidat. Però de moment és vigent i pot ser aplicat. I, mentrestant, s’estan aixecant veus contra aquesta llei mordassa en versió digital. No vèiem, de fet, una llei tan preocupant des de la llei Corcuera de la puntada de peu a la porta, que permetia que t’entressin a casa sense ordre judicial. Això d’ara és una llei de puntada al servidor sense ordre judicial.
—També han denunciat que el decret està dirigit a recentralitzar competències.
—De fet, aquest decret és una mena de LOAPA digital. Hi ha competències digitals prestades a l’àmbit local o de la Generalitat i l’Estat diu ara que té la potestat de poder oferir aquests serveis de forma centralitzada. Així, solapa serveis que ja prestem les comunitats autònomes o els ajuntaments i s’atribueix una funció que no li atorga l’Estatut ni la Constitució. Això, ho combatrem i crec que ho guanyarem. És una clara invasió competencial. Parlen que respectaran el marc autonòmic i aquest és un decret llei que hi va precisament en contra. També cal dir que és un decret que prohibeix la innovació. Ho diuen obertament i es queden tan amples: prohibeix que les administracions públiques, autonòmiques i locals, puguin innovar utilitzant tecnologia de registre distribuït, blockchain, per determinats serveis. És com si prohibissin el 5G perquè podria anar contra l’ordre públic. Per què els fan por aquestes tecnologies? Perquè en el fons els fa por l’empoderament digital de la ciutadania. I aquestes tecnologies el faciliten. L’Estat, per tant, no confia en els seus ciutadans.
—Com interpreta que aquestes decisions queden en mans del Ministeri d’Economia i no del de l’Interior, que és qui ha de garantir l’ordre públic?
—Del Ministeri d’Economia depèn la Secretaria per l’Avançament Digital. Imagino que la raó és perquè la llei general de telecomunicacions depèn d’aquesta secretaria, però bé que retoquen també altres lleis: la de seguretat pública, també coneguda com a llei mordassa; l’àmbit de l’administració local... És irrellevant si això ho fa un ministeri o altre. La gran preocupació que hem de tenir tots plegats, no només els catalans sinó també els espanyols, és que un Estat pugui intervenir internet, les comunicacions dels ciutadans i de les empreses sense ordre judicial emparant-se en una cosa tan subjectiva com ho és l’ordre públic.
—Tornant a la seua proposta digital com a conseller, com pot irrompre Catalunya al món digital amb el seu projecte?
—Al món estan emergint dos grans models: l’americà, on la tecnologia i les dades, amb control i garanties, les governen les empreses i amb una voluntat de negoci; i d’altra banda tens un model molt més perillós, el xinès, un model gran germà on les tecnologies les governa l’Estat amb vocació de controlar la ciutadania. Jo crec que els europeus estem obligats a posar un tercer model sobre la taula que es basi en el control ciutadà de la tecnologia i les dades. El decret és impropi d’un Estat de l’Europa del segle XXI. Però no sols el decret: arran dels successos de l’1 d’octubre i els dies anteriors amb el tancament de webs, vam creure convenient protegir la garantia d’aquests nous drets i responsabilitats digitals en forma de carta. Es tracta d’un document que porta un any que treballen experts catalans, espanyols i internacionals. No és una carta del Govern, sinó que el Govern hi participa com un actor més. En el primer esborrany es va obrir un procés de participació ciutadana amb la plataforma participa.cat perquè tothom hi fes aportacions. La carta també s’ha obert a un comitè d’experts europeus en l’àmbit dels drets digitals, i la carta ha rebut el vistiplau del Parlament de Catalunya per una majoria de més de dos terços del Parlament amb l’oposició dels de sempre, i per sorpresa també del PSC, però amb el suport de la resta, i la carta serà presentada abans d’acabar l’any amb l’objectiu de no ser només un instrument, sinó que sigui un referent i una guia i que serveixi a les institucions europees per ser la base d’una futura carta de drets i deures digitals a la Unió Europea.