POLÍTICA COMPARADA

‘Madrid me mata’

Les crítiques furibundes de PPCV i Ciutadans durant les negociacions del Botànic II per l’increment de dos conselleries a la Generalitat Valenciana col·lideixen amb la composició del nou Govern madrileny, integrat per totes dues formacions i que ha passat de tenir 9 conselleries a tenir-ne 13.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A la primera meitat de la legislatura anterior, Isabel Bonig va insistir a anomenar «Govern del Titànic» l’executiu valencià conformat pel PSPV i Compromís. Amb aquesta definició, la presidenta del PPCV pretenia transmetre la idea d’un gabinet feble, víctima de la seua ineptitud i abocat a un fracàs més que immediat. La líder de l’oposició no va deixar de referir-se així fins ben entrada la legislatura, quan ja era evident que el Consell bipartit tenia moltes possibilitatsa d’arribar amb vida a 2019.

El proppassat 13 de juny, enmig del segon debat d’investidura de Ximo Puig, el símil catastrofista del Titanic va naufragar definitivament. Aquell dia, en una compareixença de premsa exprés als passadissos de les Corts, la pròpia Bonig va assegurar que l’acord subscrit per PSPV, Compromís i Unides Podem «no és el pacte del Botànic ni el pacte del Titanic, sinó el pacte dels sillons». Al seu parer, allò que realment unia els tres socis eren «els sillons, la moqueta i els cotxes oficials».

En efecte, les negociacions entre les tres potes del nou gabinet havien estat bastant tenses, fins al punt que la sessió d’investidura de Puig va haver de suspendre’s 24 hores després del discurs del candidat, una circumstància inèdita a la història parlamentària valenciana. Calia lligar-hi els darrers serrells, tot i que en aquell moment ja era vox populi que el nou Consell quedaria integrat per 12 membres, dos més dels que hi havia hagut al mandat precedent. Una xifra superior però raonable, per sota dels 15 noms que s’havia especulat que podien arribar a formar-ne part. De fet, els negociadors consideraven que la xifra límit era precisament aquesta, 15, coincident amb la del Govern designat per Francisco Camps el juny de 2007. De sobte, Camps semblava erigir-se en la coartada perfecta.

Encara que el pas de 10 a 12 carteres no era suficient per separar-ne d’algunes de molt denses –com ara Educació i Cultura o Agricultura i Transició Ecològica–, la conclusió de PPCV i Ciutadans era clara: els socis del Botànic havien ampliat el pastís a repartir perquè ningú no hi passara gana. La secretària general dels populars valencians, Eva Ortiz, s’indignava perquè «aquells que havien vingut a rescatar persones tan sols s’han preocupat pels sillons». En la mateixa línia, la vicesecretària general del partit, Elena Bastidas, alertava de l’«escàndol» que significava l’ampliació del Consell. Bastidas assegurava que, amb l’eixamplament de l’executiu, Puig «havia batut tots els rècords». «El president se’n riu dels valencians quan diu que aquests nomenaments no tindran cap impacte sobre l’economia», subratllava l’exalcaldessa d’Alzira, qui pregava perquè els diners destinats al «repartiment de sillons» es dedicaren a «polítiques socials» i a «pal·liar les llistes d’espera dels hospitals i de la llei de dependència».

Més dur encara es mostrava el líder valencià de Ciutadans, Toni Cantó, per qui tot plegat semblava «una mena de bogeria de camarot marxista» en què els uns i els altres «es reparteixen sillons i bloquegen acords». Davant la possibilitat que la nova estructura governamental incloguera 13 departaments, Cantó ironitzava que la idea d’un Consell amb el «número màgic» de 13 carteres constituïa, sens dubte, un «mal presagi».

I és que, igual com el PPCV, Ciutadans també van atacar l’increment de conselleries. El diputat alcoià Fernando Llopis, per exemple, escrivia en una columna d’opinió al diari Abc que això es devia a l’«ambició de poder» i la necessitat de «contentar tothom». «Tremole veient com, en lloc de projectes, el Botànic 2 només parla del nombre de vicepresidències i conselleries i de com quadrar-les perquè tots estiguen més o menys contents». Una altra companya de grup, Mamen Peris, alertava sobre «tot el que suposa per als valencians» el pas dels 10 membres del Consell als 14 o 15 que s’especulava que hi hauria. El grup parlamentari de Ciutadans fins i tot va arribar a sol·licitar la compareixença de Ximo Puig a la diputació permanent de les Corts per tal que explicara les causes de l’eixamplament del seu Govern.

El cap del Consell va obviar la petició en qüestió i va limitar-se a justificar l’augment de dos departaments fent una comparativa amb l’època de Camps: «Ara tenim 11 conselleries i el PP va arribar a tenir-ne 14, em sembla una crítica demagògica i absurda que em genera una certa perplexitat, sobretot perquè prové d’aquells que van malbaratar els recursos de la Comunitat Valenciana».

Composició del nou Govern paritari valencià, integrat per 12 membres. 

Amb tot, les crítiques furibundes no van circumcriure’s als populars i Ciutadans. Ana Vega, la síndica de Vox, va advertir que l’increment de conselleries augmentava la despesa pública en favor dels «amiguets» i dels «estómacs agraïts». Vega considerava «vergonyós» que PSPV i Compromís oferiren aquest «caramel» a Unides Podem per garantir-se el seu suport i s’hi mostrava «totalment en contra». «Els diners han d’estar a les butxaques dels ciutadans, per tal que els puguen gastar», afegia ella.

Atacs de Vox i justificacions de Cs

En aquest sentit, val a dir que Vox ha actuat amb bastant més coherència que no els seus dos socis de la dreta. El 10 de juliol, després que PP i Cs subscrigueren el seu acord de Govern a la Comunitat de Madrid, la presidenta del partit en aquell territori, Rocío Monasterio, va deixar clara la seua oposició a l’increment de carteres: «Propostes com la de passar de nou a 13 conselleries fan que el model autonòmic haja esdevingut un entrebanc per al benestar dels espanyols, ja que suposa més despesa pública ineficaç, més deute, menys llibertat».

Un cop Díaz Ayuso ja havia estat investida, Monasterio tampoc no va tenir inconvenient a criticar, davant dels periodistes, la decisió adoptada pel bipartit. «No ens sembla oportú passar de nou conselleries a 13, no hi ha sillons per a tant de conseller... Amb quins diners pensen pagar-ho?», va preguntar-se. En qualsevol cas, la formació d’ultradreta no va fer d’això un requisit sine qua non a l’hora de prestar els seus vots per a la investidura.

El nou Govern madrileny està format per 10 homes i quatre dones. A la imatge, la primera reunió del gabinet.

El de Madrid no és l’únic cas en què la unió de PP i Ciutadans ha provocat un augment dels departaments de govern. A Castella-Lleó, on la legislatura passada els populars governaven en solitari, l’Executiu ha passat de tenir 10 membres de tenir-ne 11, la mateixa xifra de Múrcia, on el PP també manava tot sol i ara ho fa acompanyat de Cs, amb el suport extern de Vox.

La justificació a l’increment de carteres ha arribat, precisament, del vicepresident castellano-lleonès de Ciutadans, Francisco Igea, qui no ha tingut problema a aportar el seu raonament: «Creiem que aquesta és l’estructura més adequada per tal d’assumir les tasques i el canvi que representa aquest nou Govern». Segons ha expressat Igea, el pas de 10 conselleries a 11 és una evolució «lògica» que té un impacte «ínfim» als comptes públics de la comunitat. «Estem parlant d’un Govern de coalició, no monocolor, l’estructura del qual té unes altres peculiarietats», ha subratllat.

En tots els casos, efectivament, es tracta de coalicions bipartides i no tripartides com la valenciana. Una circumstància que, tanmateix, no ha impedit que el Govern de Madrid presente una composició més voluminosa i bastant més masculinitzada que no el Consell. No debades, Isabel Díaz Ayuso té a les seues ordres 10 homes i a penes tres dones.

Així doncs, el discurs alarmista del PPCV i del grup parlamentari valencià de Ciutadans ha quedat en evidència a Madrid. Manllevant-li el nom a la revista creada els anys de la movida pel dissenyador gràfic Óscar Mariné, tant els uns com els altres potser estan rumiant allò de «Madrid me mata».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.